El tancament de l’espai aeri espanyol obliga els EUA a gastar més temps i diners

No comptar amb les bases de Rota i de Morón comporta per als EUA el doble de distància, uns 750 quilòmetres més, per a operacions militars des de bases al Regne Unit. Tampoc poder usar l’espai aeri espanyol després de la denegació del Govern, en els casos en què hagi de vorejar la península Ibèrica, afegeix de mitjana 600 quilòmetres d’anada i 600 de tornada a l’esforç de la seva força aèria.

La despesa més gran en temps i combustible eleva la factura de la guerra, i aquest és un dels efectes del bloqueig espanyol a vols de combat nord-americans contra l’Iran, un veto que no és determinant per al conflicte ni és el primer que fa Espanya.

Fonts militars consultades resten valor operatiu a la mesura per donar-ne a l’efecte polític i diplomàtic. Denegar l’espai aeri del portaavions que per als EUA ha sigut gairebé sempre Espanya obliga l’US Air Force a replantejar-se les tasques logístiques, especialment els aprovisionaments de combustible en vol, per als caces i avions de transport, i fan més espinosos els moviments militars nord-americans si la guerra entra, com sembla, en una fase de combats terrestres amb una nova recrudescència de bombardejos.

Guerra més onerosa

Els atacs es tornen més cars en hores de vol i càrrega, atès que cal més combustible per cobrir la distància des d’Europa fins al teatre d’operacions a l’Orient Mitjà, "però els EUA conserven el dret a sobrevolar aigües internacionals. Com a pas internacional es considera l’estret de Gibraltar –explica un alt oficial de l’Exèrcit de l’Aire–. És un espai sota control aeri espanyol, però no completament sota sobirania espanyola".

Hi ha una altra excepció tècnica a la denegació. La principal és el pas dels Global Hawk i els Lockheed U-2, avions de reconeixement a gran altitud, els principals espies de la força aèria nord-americana. El seu sostre de vol, de vegades superior a 65.000 peus (19.000 metres) d’altitud en el primer cas, que és un aparell no tripulat, i per sobre de 70.000 peus en el segon, que pilota un sol pilot, els fan "travessar espais aeris incontrolables a la pràctica", explica la font esmentada. Totes dues aeronaus intervenen en l’obtenció d’intel·ligència i determinació d’objectius en els bombardejos nord-americans i israelians sobre l’Iran.

No han transcendit dades oficials nord-americanes sobre la quantitat de vols i el nombre d’avions que ha implicat l’inici de la guerra contra l’Iran. The Washington Post va estimar en 150 avions els moguts pel Pentàgon a Europa i l’Orient Mitjà des de mitjan febrer. No es compten en aquest cas els que van a bord de portaavions, i sí que s’estimen en 40 els grans avions cisterna que van travessar l’oceà Atlàntic.

Sobre l’abast total de la denegació de l’espai aeri, fonts governamentals no faciliten gaires detalls tècnics. En principi, segons la versió de Defensa, tots els vols implicats en operacions militars contra l’Iran tenen el pas prohibit per Espanya, però no s’ha dit res dels vols en ferri ni de reposicionament d’aeronaus de la força aèria dels EUA des d’Amèrica del Nord cap a Europa, i des d’Europa cap a l’Orient Mitjà, que es consideren no vetats, tot i que aquests trasllats no estiguin deslligats de la guerra contra l’Iran.

En una breu trobada amb periodistes ahir al Ministeri d’Indústria, la ministra de Defensa, Margarita Robles, va incidir en l’aspecte polític de la denegació de l’espai aeri. "No autoritzarem l’ús de les bases de Morón i Rota per a cap acte relatiu a la guerra de l’Iran, i des del primer moment es va traslladar clarament a l’Exèrcit nord-americà. I, per descomptat, tampoc s’autoritza l’ús de l’espai aeri espanyol per a actuacions que tinguin a veure amb la guerra a l’Iran".

La ministra va afegir que l’ús de Rota i Morón no està totalment denegat als EUA: "Evidentment, les bases són allà, i s’hi poden fer altres actuacions, però rotundament i clarament Espanya no autoritzarà, en cap cas, ni ho fa ni ho farà, l’ús de les bases de Rota i Morón per anar a una guerra a la qual ens oposem, que ens sembla il·legal i profundament injusta".

Resposta de Trump

Notícies relacionades

Trump dona 48 hores per obrir Ormuz abans que "caigui l’infern" sobre l’Iran

Els EUA busquen contra rellotge el seu soldat del caça abatut per Teheran

La Casa Blanca va respondre ahir a Espanya que no necessita el seu ajut ni el de cap altre país per a l’operació militar a l’Iran. "Les forces armades dels EUA compleixen o superen tots els seus objectius en el marc de l’Operació Fúria Èpica i no necessiten ajut d’Espanya ni de ningú més", va declarar a l’agència Efe un funcionari de l’Administració de Donald Trump.

La negativa d’Espanya a l’ús d’aquestes bases, d’ús conjunt amb els EUA, regulat en un conveni bilateral, ha augmentat la tensió entre tots dos governs i ha fet que el president nord-americà hagi arremès contra les autoritats espanyoles nombroses vegades. Trump va arribar a qualificar Espanya com un soci "terrible" i va amenaçar fins i tot de tallar tot el comerç amb el país i imposar-li un embargament, malgrat que la política comercial espanyola està integrada i regulada en el marc de la Unió Europea (UE).