Els EUA es preparen per a "setmanes" d’operacions terrestres a l’Iran

La notícia coincideix amb l’arribada a la regió dels primers destacaments de tropes. Prop de 5.000 marines a bord d’un grup naval amfibi i 2.000 paracaigudistes de la 82 Divisió Aerotransportada, als quals es podrien afegir aviat 10.000 soldats més d’infanteria, acompanyats de vehicles mecanitzats i elements logístics, segons la premsa nord-americana. Aquestes xifres són molt lluny dels prop de 150.000 soldats que els EUA van usar en la invasió de l’Iraq, un país gairebé quatre vegades més petit que l’Iran i molt menys complex geogràficament. De manera que els plans que estudia el Pentàgon no apunten de moment a una invasió a gran escala, sinó a operacions terrestres localitzades. Operacions, però, no exemptes de risc.

Gairebé 2.100 morts

"La feina del Pentàgon consisteix a fer preparatius per donar al comandant en cap el màxim d’opcions. Això no significa que el president hagi pres una decisió", va dir la portaveu de la Casa Blanca, Karoline Leavitt, en resposta als plans dels militars per a una possible incursió a l’Iran. Fins ara tant els EUA com Israel han recorregut únicament als bombardejos aeris i navals, que fins ara han deixat gairebé 2.100 morts a l’Iran, inclosos 216 infants, segons les xifres iranianes. També han mort 13 militars nord-americans. Ahir una dotzena van resultar ferits després que l’Iran bombardegés la base aèria nord-americana de Príncep Sultan a l’Aràbia Saudita, un atac que va destruir també almenys una aeronau.

L’eventualitat d’una operació terrestre no ha passat inadvertida per al règim teocràtic a Teheran, que ha acusat el seu enemic de preparar una invasió encoberta mentre negocia una solució al conflicte per la via diplomàtica. Ahir el Pakistan, que fa de correu en el diàleg indirecte entre tots dos països, va rebre representants de Turquia i Egipte, països que també miren d’intervenir a la recerca d’una desescalada. Però l’Iran ja ha refusat formalment la quinzena de demandes nord-americanes. "Mentre els americans busquin la rendició de l’Iran, la nostra resposta serà que no acceptarem mai una humiliació com aquesta", va dir ahir el president del Parlament iranià, Mohammad Bagher Ghalibaf.

De moment, Trump ha fixat el 6 d’abril com a termini per a les negociacions, però a partir d’allà tot es pot complicar significativament. Pel que ha transcendit, els EUA podrien mirar d’ocupar les petites illes perses a l’estret d’Ormuz i els seus voltants o una part de la costa veïna iraniana. O bé optar per l’illa de Kharg, al nord del golf Pèrsic, on es processen el 90% de les exportacions de cru iranià.

Mines navals

Ocupar-les seria menys difícil que no mantenir-ne el control, tenint en compte la seva proximitat al territori continental de l’Iran. Teheran té moltes opcions per poder convertir aquesta missió en un turment. Des de míssils supersònics antinavals a llanxes ràpides i drons per bombardejar les posicions nord-americanes, segons els experts.

Notícies relacionades

L’Iran confirma la mort del seu comandant naval després dels bombardejos dels EUA i Israel

L’illa de Kharg, clau en el tancament de l’estret d’Ormuz i l’economia de l’Iran

Paral·lelament, el Consell de Defensa iranià va advertir la setmana passada que, si els seus enemics miren de prendre les illes o costes iranianes a l’estret, el sembrarà de mines navals. No solament aquest embut crucial per a l’economia mundial sinó també la resta del golf Pèrsic. "En aquest cas, la pràctica totalitat del golf Pèrsic quedarà bloquejat durant un llarg període", va afirmar. Per retirar després aquestes mines caldrien mesos, si no anys, segons adverteixen els experts.

Però encara més. Les milícies houthis aliades de l’Iran van llançar la setmana passada des del Iemen els primers míssils contra Israel, per donar a entendre la seva entrada en el conflicte. Ara com ara no han mirat de bloquejar l’estret de Bab el-Màndeb, la sortida del mar Roig, pel qual circula part del comerç marítim entre Europa i Àsia. Però podria ser només qüestió de temps. Un escenari com aquest deixaria les dues artèries marítimes de la regió sota un bloqueig efectiu, tot un malson per a l’economia mundial.