Gasolina i hipoteques més cares i menys creixement

La guerra dels EUA i Israel contra l’Iran fa un mes i l’empremta de la contesa es fa notar en el rumb de l’economia mundial. Malgrat que encara és aviat per determinar les conseqüències a llarg termini, ja que depenen del que duri el conflicte, els atacs a infraestructures crítiques, el tancament de l’estret d’Ormuz i les tensions entre governs han alentit el creixement del PIB i han encarit el cistell de consum, els carburants i les hipoteques.

L’encariment del petroli ha impactat de ple en el preu dels carburants, que es mantenen a l’alça des del començament del conflicte. Segons les dades de Facua, el preu mitjà de la gasolina a Espanya és actualment d’1,56 euros per litre i el del dièsel s’enfila fins als 1,76 euros per litre. Tots dos han tingut caigudes els últims dies a conseqüència de les mesures fiscals impulsades pel Govern espanyol.

El 21 de març, el dia en què va arribar al zenit, la gasolina costava de mitjana a Espanya 1,80 euros, amb una alça des del 28 de febrer del 21,55%, o 32 cèntims. El dièsel, per la seva banda, va pujar aquell dia fins als 1,941 euros per litre, i va arribar a exhibir una alça des de finals del mes anterior del 35,49%, o 51 cèntims. En els moments més crítics del març, amb el petroli superant els 110 dòlars per barril, tant la gasolina com el dièsel van depassar els 2 euros per litre en diverses estacions del país.

Les conseqüències del conflicte també s’aprecien en la fotografia macro. Les dades de creixement econòmic mostraven fins ara una salut envejable, però el Banc d’Espanya (BdE) va revisar divendres l’expectativa de creixement d’Espanya. L’òrgan eleva l’avenç del PIB fins al 2,3% (una dècima) per al 2026 –gràcies a les rebaixes fiscals del Govern–, però reduint-la fins a l’1,7% (dues dècimes menys) per al 2027. El BdE va estimar, a més, que en escenaris que prevegin un xoc energètic més llarg el creixement es podria moderar fins a un 1,9% del PIB.

L’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) coincideix en el diagnòstic nacional. L’organisme establert a París va rebaixar dijous el creixement del PIB espanyol una dècima per a aquest 2026, fins al 2,1%, i fins a l’1,7% per al 2027. En el context internacional, l’OCDE no ha modificat previsions per al 2026: el creixement de l’economia global frenarà aquest any fins al 2,6%. Mentrestant, el 2027, la previsió cau una dècima, fins al 3%.

La inflació a Espanya també patirà un repunt considerable a causa de la guerra a l’Iran, fins a situar-se en el 3% el 2026, tres dècimes més que en les anteriors projeccions, tot plegat marcat per l’augment dels preus energètics a conseqüència del tancament de l’estret d’Ormuz. Sobre l’OCDE, la predicció que fa s’alinea amb la del BdE: un 3% el 2026 i un 2,2% el 2027, set i quatre dècimes més respectivament que la previsió original.

De tota manera, Carme Poveda, economista en cap de la Cambra de Comerç de Barcelona, considera que Espanya està menys exposada que els seus competidors europeus a un dels components que explica el repunt inflacionari: l’augment dels preus de l’energia. A Espanya al voltant del 25% de la producció elèctrica procedeix de fonts fòssils, una proporció molt inferior a la de països com per exemple Itàlia, on arriba al 52%, i Alemanya, amb prop del 48%.

Un altre dels valors que ha experimentat una considerable transformació a l’empara del conflicte a l’Iran és l’euríbor. La taxa d’interès a la qual es deixen diners els bancs europeus ha passat de moure’s entorn del 2,22% a principis del conflicte a superar el 2,9%, cosa que ha encarit les hipoteques i impactat de ple en les famílies. La previsió que la inflació colli, i per tant que el Banc Central Europeu (BCE) es vegi obligat a apujar els tipus, ha empès a l’alça la taxa, i això anticipa que poden venir més alces.

Amb el caos que envolta l’economia internacional, hi ha una pregunta clau: ¿què podem esperar del mes que ve? Un dels esdeveniments que definiran el rumb immediat de l’economia europea serà la pròxima reunió del BCE. La institució presidida per Christine Lagarde va mantenir el 19 de març els tipus d’interès en el 2% per sisena reunió consecutiva, encara instal·lat en la política d’espera adoptada pel fins ara bon rumb econòmic.

Però l’Iran ho ha canviat tot. Alicia Coronil, economista en cap de Singular Bank, considera que l’autoritat amb seu a Frankfurt té una important disjuntiva al davant: "Si no hi ha una solució del conflicte, i no es restableix sense coacció el trànsit de l’espai d’Ormuz, crec que sí que podríem tirar cap a un escenari en què el BCE es vegi abocat a fer la primera pujada de tipus d’interès", assenyala. Bank of America, de fet, preveu que el BCE apujarà els tipus entre 50 i 75 punts bàsics al juny o al juliol.

Frenada

Notícies relacionades

El ‘broker’ del cap del Pentàgon va intentar invertir en defensa abans de l’atac

Llum verda a imposar pena de mort només a palestins

En el cas que el conflicte s’allargui, Coronil anticipa un horitzó desastrós per a l’economia global. "Tindríem unes previsions de frenada econòmica bastant considerables. I realment les conseqüències encara serien potser més acusades que no les que vam tenir pel començament de la guerra a Ucraïna".

Malgrat totes aquestes previsions, els experts no preveuen ara mateix un daltabaix de l’economia, que ha demostrat en crisis anteriors –la covid i Ucraïna– que és capaç de recuperar-se de les pitjors circumstàncies. "No s’ha d’oblidar que les empreses, en aquests períodes de crisis energètiques, tenen la capacitat de reacció per reinventar-se", assenyala Coronil.