Els EUA i Israel ataquen la central de Natanz, cor del pla nuclear iranià

A més, en el seu contraatac, el règim de Teheran va llançar un míssil balístic a la ciutat israeliana d’Arad, al sud del Nègueb, amb un resultat de 59 ferits, 6 dels quals de gravetat.

"L’atac vulnera el dret internacional i el respecte al Tractat de No Proliferació Nuclear, a més de posar en greu perill la seguretat nuclear al nostre país", deia ahir un comunicat de l’Agència Atòmica Iraniana amb referència a l’atac dels EUA.

Natanz, juntament amb les centrals de Fordow i Esfahan, se situa en l’epicentre del programa nuclear iranià, i ja va ser parcialment destruïda en la guerra de 12 dies de juny del 2025, quan Israel va centrar la majoria dels seus bombardejos contra aquestes tres instal·lacions nuclears, utilitzades fins al juny per a l’enriquiment d’urani a nivells pròxims als necessaris per desenvolupar la bomba atòmica. L’Iran, però, no va arribar a fer mai aquest últim pas.

Teheran resisteix

A diferència de juny de l’any passat, la majoria de bombardejos i atacs actuals dels EUA i Israel s’han centrat en posicions policials, militars i del lideratge iranià, que malgrat els nombrosos assassinats en les seves més altes esferes es manté resistent i amb la capacitat encara de bombardejar l’exterior, sobretot contra Israel i les monarquies petrolíferes de la península Aràbiga.

De fet, ahir l’Iran va anar un pas més enllà: per primera vegada en aquesta guerra va usar dos míssils balístics de llarg abast –capaços d’atacar objectius fins a 4.000 quilòmetres de distància–, que han sigut llançats contra la base nord-americana Diego Garcia, a l’oceà Índic. La base, a la qual no ha arribat l’atac, és compartida amb el Regne Unit.

"Aquesta setmana augmentarem la intensitat. Estem determinats a continuar l’ofensiva en contra del règim iranià, a decapitar-ne els comandants i a destruir-ne les capacitats. No pararem fins que sigui eliminada tota amenaça contra Israel o els EUA a la regió", va dir ahir el ministre de Defensa israelià, l’ultraradical Israel Katz.

Tots els països de la regió –a banda d’Israel, per descomptat– coincideixen que la guerra iniciada pels israelians i nord-americans fa 20 dies ha desestabilitzat enormement el Pròxim Orient, a més de l’economia mundial, sobretot a causa del tancament parcial de l’estret d’Ormuz.

Els EUA van afirmar ahir haver afeblit la capacitat de l’Iran d’"amenaçar la llibertat de navegació" a l’estret, a l’haver atacat durant aquesta setmana un suposat arsenal subterrani a la costa sud iraniana l’objectiu del qual era guardar míssils i drons destinats a atacar vaixells, vaixells de càrrega i petroliers que intentessin travessar l’estret. Abans de la guerra, Ormuz assumia el 20% del total de trànsit de cru i gas de tot el món.

Notícies relacionades

L’Iran llança dos míssils contra una base dels EUA

Trump aixeca sancions al petroli de l’Iran

"La regió bull i és sabut que Israel ha massacrat centenars de milers de persones. En pagaran el preu", va dir divendres el president turc, Recep Tayyip Erdogan. Turquia és l’únic país del Pròxim Orient de l’OTAN, i les últimes tres setmanes ha sigut objectiu de tres míssils iranians.

S’hi afegeix la possible arribada d’almenys uns 2.500 marines nord-americans, que són enviats al Pròxim Orient, segons van dir divendres tres oficials nord-americans anònims a l’agència de notícies Reuters, tot i que la seva missió no és clara.