El relat de Trump, de daltabaix en daltabaix

Mentre el bloqueig de l’estret d’Ormuz trastorna el comerç mundial, Trump i els seus principals comandaments continuen oferint versions enfrontades, es desdiuen i contradiuen sobre punts essencials, com l’autoria del bombardeig sobre una escola de nenes que va deixar 175 morts, la majoria menors, els terminis del conflicte, o la promesa de protegir el trànsit de petrolers.

Objectiu de la guerra

Des de l’inici, la Casa Blanca ha oscil·lat entre presentar l’ofensiva com un atac preventiu contra l’amenaça nuclear iraniana i forçar una rendició política del règim. Trump va començar prometent "enviar ajuda" al poble iranià que es manifestava als carrers contra la repressió de l’aiatol·là, però després va justificar la guerra assegurant que tenia la "sensació" que l’Iran es preparava per atacar els EUA. Poc després, la secretària de premsa de la Casa Blanca, Karoline Leavitt, va corregir aquesta versió i va afirmar que aquesta sensació estava "basada en fets".

Però Trump va endurir el to i va proclamar: "No hi haurà acord amb l’Iran tret d’una rendició incondicional", reforçant la idea de canvi de règim i avivant esperances dels opositors iranians. De nou Leavitt, així com el secretari de Defensa, Pete Hegseth, van negar que n’hi hagués prou amb una capitulació verbal i van deixar en mans del president decidir quan l’Iran deixaria de ser "una amenaça creïble i directa". L’ambigüitat de la formulació continua sense resoldre.

Durada del conflicte

La durada de la guerra ha canviat gairebé cada dia, al compàs del front, dels mercats i del cost polític intern. Trump va començar anunciant que els bombardejos seguirien "durant tota la setmana o el temps que sigui necessari". Després va afirmar que continuarien "fins que es compleixin tots els nostres objectius" i més tard va parlar d’una previsió inicial de "quatre o cinc setmanes".

Hegseth va ampliar encara més la forquilla: "Pot dir-se quatre setmanes, però en podrien ser sis, en podrien ser vuit, en podrien ser tres". Quan va augmentar la pressió pel preu del petroli, les baixes i les enquestes, Trump va tornar a virar i va parlar d’una "excursió curta", va assegurar que la guerra estava "molt completa, més o menys" i va prometre que acabaria "aviat, ben aviat". No obstant, gairebé immediatament va tornar a endurir el missatge: "No hem guanyat prou" i "encara no hem acabat".

Bombardeig a l’escola de nenes

La guerra es va obrir amb responsabilitats disputades des del primer gran error: l’atac contra l’escola de nenes de Minab, en què van morir 175 persones. Al principi van circular versions creuades sobre qui havia colpejat l’edifici. El míssil identificat era un Tomahawk, una arma utilitzada pels EUA, que tot i que n’exporten a un número limitat de països, cap d’ells sembla involucrat en aquest conflicte.

La primera reacció de Trump va ser atribuir-ho a Teheran. Més tard va rebaixar aquesta acusació i va admetre: "Simplement no tinc prou informació". Des de la Casa Blanca, Leavitt es va limitar a afirmar que "la investigació continua en curs". Amb els dies, l’explicació preliminar va canviar: l’atac hauria sigut nord-americà a causa d’un error per l’ús de coordenades desactualitzades d’un edifici que abans havia format part d’una base iraniana.

Inici del combat

Durant dies, una de les grans preguntes va ser qui va empènyer qui a la guerra: si Washington va arrossegar Israel o si va ser al revés. El relat més complet disponible fins ara apunta que Netanyahu va exercir un paper clau en convèncer Trump d’apostar per la resposta militar, persuadint-lo que la via diplomàtica estava esgotada, fent així un pas que cap president abans que ell va voler. "Cap al final de la negociació, em vaig adonar que aquests tipus no arribarien a un acord. Els vaig dir: ‘Fem-ho i prou’", va resumir el president.

El secretari d’Estat dels EUA, Marco Rubio, va reforçar aquesta idea a l’afirmar que amb l’Iran "és difícil negociar", mentre Steve Witkoff va deixar veure fins a quin punt Washington esperava una rendició al preguntar-se per què Teheran no havia "capitulat".

L’estret d’Ormuz

Notícies relacionades

Le Pen i Macron protagonitzen una altra pugna a les municipals de França

Cuba confirma que negocia amb els EUA enmig de protestes

Un altre dels daltabaixos més visibles ha arribat amb el bloqueig de l’estret d’Ormuz. Trump va afirmar que "quan arribi el moment, l’Armada dels EUA i els seus socis escortaran els petrolers per l’estret, si és necessari". Però aquesta promesa va xocar de seguida amb les correccions de la seva pròpia Administració. El secretari d’Energia, Chris Wright, va rebaixar el missatge i va admetre que això "no pot passar ara mateix".

Wright va explicar que els mitjans militars estan concentrats en "destruir" la capacitat ofensiva iraniana, no en protegir vaixells.