Els EUA ataquen l’estratègica illa de Kharq i proposen una missió naval multinacional

Mentre l’escalada de tensions continua, Trump va defensar ahir una missió naval internacional per reobrir l’estret d’Ormuz. El mandatari va expressar el desig que "països afectats" com "la Xina, França, el Japó, Corea del Sud o el Regne Unit" acompanyin els vaixells nord-americans per reobrir l’estret però no va donar cap termini per secundar el pla

Abast de l’atac

L’atac a l’illa de Kharq, situada a uns 34 quilòmetres de la costa iraniana, és un dur revés per al principal punt de trànsit per a gairebé totes les exportacions de petroli del país. És el punt de càrrega de cru més gran per a vaixells petroliers i concentra la principal terminal petroliera del país. Els experts ja alertaven que un atac contra l’illa posaria fi a tota la capacitat iraniana d’exportar petroli durant mesos o fins i tot anys i Teheran es trobaria en una enorme dificultat. Des de l’inici de la guerra, que dissabte farà dues setmanes, ni Tel-Aviv ni Washington havien arribat a aquest lloc estratègic clau. Les seves funcions durant aquests 14 dies van continuar intactes i era com si la brutal ofensiva conjunta nord-americanoisraeliana, que ja ha causat més de 1.400 víctimes mortals, no hi hagués arribat.

Trump va precisar ahir que els seus atacs han evitat arribar a instal·lacions petrolieres. Aquest és un punt clau no solament de l’economia iraniana, sinó també del sector energètic mundial. "He decidit no destruir la infraestructura petroliera de l’illa; no obstant, si l’Iran, o qualsevol altre país, interfereix amb el pas lliure i segur dels vaixells per l’estret d’Ormuz, reconsideraré immediatament la decisió", va afegir el mandatari nord-americà.

"La situació a l’Iran va molt bé; hem aconseguit molts èxits importants", va afegir Trump mentre abordava l’Air Force One. "Tenim la situació sota control. Veurem què passa als estrets. Continuen intentant sabotejar el seu propi país i l’Orient Mitjà", va explicar. Fa dies que els sectors de l’ala dura de la seva Administració li exigien més agressivitat contra les instal·lacions petrolieres del règim dels aiatol·làs. Les personalitats més intransigents contra l’Iran han instat Trump a prendre el control de l’illa i de les exportacions petrolieres iranianes, de manera similar a les mesures adoptades a Veneçuela a principis d’aquest any. Fins i tot el líder de l’oposició israeliana, Yair Lapid, va defensar aquesta mesura.

Resposta de l’Iran

Notícies relacionades

Le Pen i Macron protagonitzen una altra pugna a les municipals de França

Cuba confirma que negocia amb els EUA enmig de protestes

L’Exèrcit iranià va respondre a les amenaces de Trump amb més amenaces i va assegurar que destruirà la infraestructura petroliera, econòmica i energètica relacionada amb els Estats Units a la regió completament si hi ha una agressió contra les seves pròpies instal·lacions energètiques. "Si es produeix un atac contra la infraestructura petroliera, econòmica i energètica de la República Islàmica de l’Iran, com ja hem advertit, tota la infraestructura petroliera, econòmica i energètica pertanyent a les companyies petrolieres de la regió que tinguin accions nord-americanes o cooperin amb els Estats Units serà destruïda i convertida en un munt de cendra", va declarar ahir un portaveu del quarter general central de Khatam al-Anbiya.

Mentrestant, la violència nord-americana va tornar a arribar al cor de Bagdad. Al centre de la capital iraquiana, un bombardeig va matar ahir tres milicians proiranians de la unitat de míssils de les Forces de Mobilització Popular. L’atac contra un edifici que allotjava una caserna d’aquesta milícia proiraniana va causar danys materials a l’habitatge i a cases pròximes.