Von der Leyen desencadena una tempesta a la UE amb el seu discurs de l’ordre mundial

"Ja no podem fer de la preservació del sistema basat en regles l’única manera de defensar els nostres interessos, ni assumir que les seves regles ens protegiran davant les complexes amenaces a què ens enfrontem", va dir. I va afegir: "Necessitem construir el nostre propi camí europeu i trobar noves formes de cooperar amb socis".

Ahir, el president del Consell Europeu, António Costa, i la vicepresidenta de la Comissió, Teresa Ribera, entre d’altres, van criticar la posició expressada per Von der Leyen. Aquest vell ordre mundial construït després de la Segona Guerra Mundial (el de les Nacions Unides i el Consell de Seguretat, de l’Organització Mundial del Comerç o dels tribunals de la Haia) està en dubte des de l’arribada de Donald Trump a la Casa Blanca.

"El nou ordre no pot consistir simplement a lamentar-se per la desaparició de l’antic. La nostàlgia no és una política", argumenta en conversa amb EL PERIÓDICO un eurodiputat popular que prefereix mantenir l’anonimat. "Ens posem com ens posem, l’ordre internacional ha canviat i, per tant, si Europa vol ser un actor que contribueixi a conformar aquest nou ordre, i no només algú que el pateix, ha de posar-se les piles", afirma. Defensa que Von der Leyen "va ser valenta" al verbalitzar una idea que ja circulava en cercles acadèmics i polítics.

El món viu ja una transició perillosa i inestable. Els EUA, la Xina i Rússia estan redissenyant les regles, mentre institucions com les Nacions Unides o el Consell de Seguretat "són incapaces de resoldre conflictes". El problema és que el vell està desapareixent sense que el nou estigui encara definit, cosa que obre una etapa d’incertesa. "El vell no acaba de morir i el nou no acaba de néixer". Són paraules del pensador Antonio Gramsci sobre el període d’entreguerres del segle passat.

Fonts socialistes europees critiquen durament les paraules de la conservadora alemanya i les emmarquen en el seu "profund atlantisme i recolzament a Israel". El seu discurs mimetitza el del canceller alemany, Friedrich Merz, que va dir a Trump a la Casa Blanca estar alineat amb els atacs contra l’Iran. El problema, al·leguen aquestes fonts, és que Von der Leyen no té legitimitat per fixar la posició de la política exterior europea i, molt menys, defensar la línia alemanya, oposada a la d’altres països del sud d’Europa.

"Condició de supervivència"

En la mateixa línia s’expressa en conversa amb aquest diari Javier López, vicepresident del Parlament Europeu. "Defensar un ordre internacional basat en normes davant de l’unilateralisme agressiu no és ingenuïtat: és la condició de supervivència política d’Europa. Si hi renunciem, la Unió acabarà atrapada entre el poder nu de Trump i l’autoritarisme de Putin", diu l’eurodiputat socialista.

"Von der Leyen ha decidit conscientment tensionar el marc institucional per provocar una reacció en els europeus. No ha volgut ser diplomàtica. Està intentant despertar els europeus", argumenta Florentino Portero, analista de relacions internacionals i investigador sènior de la Fundación Civismo. "En el fons, el que ha dit és una obvietat. L’ordre liberal internacional que va erigir el president dels EUA Harry Truman és mort i enterrat. El patètic, el ridícul, és que una part dels europeus es neguin a assumir-ho i continuïn comportant-se com uns zombis en un món que ja no existeix", reflexiona.

Notícies relacionades

Costa i Ribera reivindiquen la defensa del dret internacional

L’Iran amenaça d’"eliminar" Trump i "expandir" la guerra

Tots els entrevistats, inclosos els que recolzen el fons de la qüestió plantejada, reconeixen que Von der Leyen s’ha extralimitat en les seves funcions com a presidenta de l’Executiu europeu. El seu lloc, segons els tractats, consisteix a impulsar lleis i aplicar-les. La posició en política exterior es decideix al Consell Europeu dels 27 caps d’Estat i de Govern, i la materialitza l’alta representant per a la Política Exterior i de Seguretat. "Una decisió d’aquest calibre, gairebé tectònica, sobre com s’ha d’orientar estratègicament la UE davant el món i davant l’ordre internacional, no pot anunciar-la la presidenta de la Comissió com si fos una posició pròpia de la Unió", apunta Ignacio Molina, investigador sènior del Real Instituto Elcano.

Per a Pol Morillas, director del centre de pensament de Barcelona CIDOB, la UE és "filla d’aquest ordre internacional que es troba basat en regles" i és "impensable" que renegui ara de "la promoció de l’Estat de dret". Segons el seu parer, aquí apareix una tensió de fons: la UE vol comportar-se com un gran actor geopolític sense comptar amb les capacitats necessàries i, alhora, "adopta el llenguatge d’aquests actors" forts sense poder actuar realment com un d’aquests.