El realisme flexible

The Wall Street Journal, el diari del magnat Rupert Murdoch, propietari del conglomerat News International, en el consell del qual s’asseu Jose María Aznar per 340.000 dòlars a l’any, va informar ahir que els assessors de Trump li estan aconsellant "buscar una rampa de sortida" a la guerra, tenint en compte que, segons assenyala en una altra informació, tant "els EUA com l’Iran van vaticinar una guerra diferent de l’actual".

A Fox News, el canal de televisió que controlen els fills de Murdoch, la corresponsal de seguretat nacional a la Casa Blanca, Jennifer Griffin, va explicar que el míssil Tomahawk que va matar 175 nenes el 28 de febrer en una escola primària a prop de l’estret d’Ormuz, al sud de l’Iran, era dels EUA. "I crec que el president Trump sap que és un gran error que s’està investigant i mira de confondre parlant del míssil Tomahawk".

Mentrestant, la guerra es generalitza i els míssils balístics i drons Shahed de l’Iran continuen colpejant durament els països del Golf i Israel en resposta a la intensificació de la destrucció de Teheran, de la seva infraestructura i les seves dessalinitzadores.

Els EUA intenten calmar els mercats del petroli. I ho fan amb mentides que tenen potes curtes. Per exemple, amb missatges a les xarxes del secretari d’Energia, Chris Wright, que va assegurar ahir que l’armada dels EUA ha escortat un vaixell cisterna de petroli a l’estret d’Ormuz. Poc després, la Casa Blanca desmentia Wright i el seu missatge era esborrat. "Puc confirmar que l’Armada nord-americana no ha escortat un vaixell cisterna fins ara. Tot i que per descomptat aquesta és una opció que el president va dir que utilitzaria absolutament quan fos necessari", va dir la portaveu Karoline Leavitt.

Ja són 20 països els que participen en la guerra i 10 als quals l’Iran ha enviat, en resposta a Trump i Netanyahu, els seus míssils balístics i drons. Però si la guerra és la continuació de la política per altres mitjans (Carl von Clausewitz), la guerra no abandona la política. És el que està passant a Europa.

Que el canceller alemany Friedrich Merz callés quan Trump atacava Espanya a la Casa Blanca la setmana passada, no va ser un gest diplomàtic –no interferir quan el president estava parlant– sinó més aviat una conducta favorable a l’atacant. Ara ja és oficial: la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, ha esbossat la doctrina Leyen-Merz.

S’ha de deixar enrere el paper d’Europa com a defensora del vell ordre mundial. "Se n’ha anat i no tornarà". I amb més agressivitat a l’estil Trump va dir: "No s’haurien de vessar llàgrimes pel règim de Teheran".

Notícies relacionades

Von der Leyen rectifica i diu ara que la UE "sempre defensarà" l'ordre internacional

Costa i Ribera reivindiquen la defensa del dret internacional

Von der Leyen reprodueix el denominat realisme flexible, plasmat per Trump en el corol·lari de la seva directiva de Seguretat Nacional del setembre passat. El que s’ha dit la doctrina Donroe (de Donald Trump i James Monroe).

La versió pràctica, sense circumloquis, la va donar el secretari de Guerra dels EUA, Peter Hegseth. "La guerra serà en els nostres termes, amb autoritats màximes, sense regles estúpides de combat, sense cap encallador de construcció nacional, cap exercici de construir democràcies, res de guerres políticament correctes. Lluitem per guanyar".