Von der Leyen: "No s’ha de vessar ni una llàgrima pel règim iranià"

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va llançar ahir a Brussel·les un dels seus discursos més durs sobre l’Iran i una advertència sobre el lloc que vol ocupar la Unió Europea (UE) en un escenari internacional inestable. Davant els ambaixadors de la UE, la dirigent alemanya va afirmar que "no hauria de vessar-se ni una llàgrima pel règim iranià", al qual va acusar d’haver "infligit la mort" i d’haver imposat "la repressió al seu propi poble", a més de provocar "la devastació i la desestabilització de tota la regió" a través del seu grup de milícies aliades.La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va llançar aquest dilluns a Brussel·les u dels seus discursos més durs sobre l’Iran i, alhora, una advertència de més abast sobre el lloc que vol ocupar la Unió Europea (UE) en un escenari internacional cada vegada més inestable. Davant els ambaixadors de la UE, la dirigent alemanya va afirmar amb rotunditat que "no hauria de vessar-se ni una llàgrima pel règim iranià", al que va acusar d’haver "infligit la mort" i d’haver imposat "la repressió al seu propi poble", a més de provocar "la devastació i la desestabilització de tota la regió" a través del seu grup de milícies aliades.

El to de la intervenció va reflectir fins a quin punt l’escalada al Pròxim Orient està empenyent Brussel·les a revisar el seu llenguatge i prioritats. Von der Leyen va evitar pronunciar-se sobre si el conflicte després de l’atac dels EUA i Israel i la resposta de Teheran s’ha d’entendre com una guerra "per elecció o per necessitat". Però va deixar clara la seva tesi: "Europa ha de centrar-se en la realitat de la situació, per veure el món tal com és avui". La frase resumeix un canvi d’accent. Menys confiança en les fórmules heretades, més atenció a l’equilibri real de poder.El to de la intervenció va reflectir fins a quin punt l’escalada al Pròxim Orient està empenyent Brussel·les a revisar el seu llenguatge i també les seves prioritats. Von der Leyen va evitar pronunciar-se de forma directa sobre si el conflicte obert després de l’atac dels Estats Units i Israel i la resposta de Teheran s’ha d’entendre com una guerra "per elecció o per necessitat". Però de seguida va deixar clara la seva tesi: "Europa ha de centrar-se en la realitat de la situació, per veure el món tal com és avui." La frase resumeix un canvi d’accent. Menys confiança en les fórmules heretades, més atenció a l’equilibri real de poder.

La presidenta de l’Executiu comunitari va situar la crisi de l’Iran dins d’una transformació més àmplia. "Europa ja no pot ser la guardiana de l’antic ordre mundial" perquè aquest món "ja se n’ha anat i no tornarà". Tot i que va reivindicar que la UE continuarà defensant el sistema internacional basat en normes, va deixar clar que amb aquest marc ja no n’hi ha prou per protegir els interessos europeus.La presidenta de l’Executiu comunitari va situar la crisi de l’Iran dins d’una transformació més àmplia. "Europa ja no pot ser la guardiana de l’antic ordre mundial" perquè aquest món "ja se n’ha anat i no tornarà". Tot i que va reivindicar que la UE continuarà defensant el sistema internacional basat en normes, va deixar clar que amb aquest marc ja no n’hi ha prou per si sol per protegir els interessos europeus.

"Ja no podem confiar-hi com a única manera de defensar els nostres interessos", va assenyalar. I va plantejar una revisió interna de la UE. "Hem de determinar si el sistema que hem construït, amb tots els seus intents benintencionats de consens i compromís, és més aviat una ajuda o un obstacle per a la nostra credibilitat com a actor geopolític", va traslladar als ambaixadors.Aquest enfocament més pragmàtic també es va deixar veure en una altra de les seves frases més significatives. "Necessitem una política exterior més realista i orientada als interessos", va afirmar la dirigent alemanya, en línia amb una visió que guanya terreny a Brussel·les i a diverses capitals europees. La idea no implica trencar amb el multilateralisme, però sí deixar de considerar-ho un escut suficient en un entorn marcat per guerres, rivalitat entre potències i tensions energètiques.

Reunió amb el Pròxim Orient

Notícies relacionades

La guerra al Pròxim Orient posa en qüestió l’aliança estratègica del Golf amb els EUA

Els EUA i Israel ataquen la central nuclear iraniana de Natanz, mentre Washington envia tropes al Pròxim Orient

La UE i els líders de 13 països del Pròxim Orient van mirar ahir de bastir ponts per limitar l’impacte econòmic de la guerra a l’Iran i el bloqueig de l’estret d’Ormuz. La prioritat més urgent en el pla econòmic és que els bombardejos no arribin de ple al comerç, el transport marítim i els mercats. Al centre de la preocupació hi ha "l’impacte dels atacs contra infraestructures energètiques i del tancament de l’estret d’Ormuz sobre la seguretat energètica mundial", segons el president del Consell Europeu, António Costa, i Von der Leyen, que van emetre una declaració conjunta després de la seva reunió per videoconferència amb els líders de Jordània, Egipte, Bahrain, Líban, Síria, Turquia, Armènia, Iraq, Qatar, Kuwait, Emirats Àrabs Units, Aràbia Saudita i Oman. L’objectiu és crear un front comú de pressió diplomàtica i recerca d’un marc que permeti frenar l’escalada i el seu efecte sobre la inestabilitat política i comercial.

Des de Xipre, Emmanuel Macron va mostrar el seu suport a l’illa: "Quan Xipre és atacada, Europa és atacada [...]. La seva defensa és una qüestió crucial". El president del país veí es va reunir allà amb el seu homòleg, Nikos Christodoulides, i amb el primer ministre de la República Hel·lènica, Kyriakos Mitsotakis, informa Leticia Fuentes. Macron va informar que el portaavions Charles de Gaulle, enviat a l’illa, formarà part d’una "missió purament defensiva" que permetrà "escortar vaixells portacontenidors i petrolers per reobrir gradualment l’estret d’Ormuz".