"El riu Litani és per als libanesos"

Les voreres de la ciutat de Sidó, la més gran del sud del Líban, estan preses per la gent. Són desplaçats de llogarrets més al sud, passat el riu Litani, on l’Exèrcit israelià ha establert la nova frontera oriental del Líban. Tots han d’evacuar les seves cases i mobilitzar-se al nord. El país està desbordat, amb una crisi humanitària inundant els carrers. "Se’m parteix l’ànima al veure la gent dormint a la Corniche", constata Maher, propietari d’una empresa de camions i oriünd de Sidó, davant un dels edificis bombardejats de la seva ciutat.Les voreres de la ciutat de Sidón, la més gran del sud del Líban, estan preses per la gent. Desenes i desenes de persones que no tenen lloc al qual anar, que no els queda cap altra que esperar. Són desplaçats de llogarrets més al sud d’aquesta, en concret, passat el riu Litani. Allà, l’Exèrcit israelià ha establert la nova frontera oriental del Líban. A partir d’aquest afluent d’aigua, tots han d’evacuar i mobilitzar-se al nord. Però el país està desbordat, amb una crisi humanitària inundant els carrers. "Se’m parteix l’ànima al veure tota la gent dormint en la Corniche", el passeig marítim d’aquesta urbs costanera, constata Maher, propietari d’una empresa de camions i oriünd de Sidón, davant un dels edificis bombardejats de la seva ciutat.

D’aquest, amb prou feines en queda una paret. L’impacte dels projectils la va corbar fins a una posició que desafia les lleis de la física. Des del seu punt més alt, s’escampen trossos de l’escala. Maher, de 59 anys, té els seus camions aparcats al costat d’aquest edifici de la Germandat Musulmana. Se’n va anar tres minuts abans que impactés el primer projectil. "Hi van impactar dues vegades", recorda. Per sort, aquesta vegada va salvar tots els seus camions. "Cada un d’aquests val 100.000 dòlars i, durant l’explosió del port de Beirut el 2020, ja en vaig perdre dos", lamenta. "Aquesta serà l’última guerra; Hezbol·là continua lluitant fins al final, no es rendiran, però no podem més. Estem cansats", afirma Maher, amb les mans ennegrides per haver estat retirant la runa que va aterrar als seus vehicles.D’ell, amb prou feines queda una paret dreta. L’impacte dels projectils la va corbar fins a una posició que desafia les lleis de la física. Des del seu punt més alt, s’escampen trossos de l’escala. Maher, de 59 anys, té els seus camions aparcats al costat d’aquest edifici de la Germandat Musulmana. Se’n va anar tres minuts abans que impactés el primer projectil. "Li van donar dues vegades", recorda. Per sort, aquesta vegada va salvar tots els seus camions. "Cada un d’ells val 100.000 dòlars i, durant l’explosió del port de Beirut [el 2020], ja en vaig perdre dos", lamenta a aquest diari. "Aquesta serà l’última guerra; Hezbol·là continua lluitant fins al final, no es rendiran, però no podem més. Estem cansats", afirma Maher, amb les mans ennegrides per haver estat retirant la runa que va aterrar als seus vehicles.

Una posició estratègica

La Jana no hi està d’acord. "Aquesta no serà l’última guerra, perquè Israel no pot aconseguir el seu objectiu", diu aquesta estudiant palestinalibanesa de 21 anys, originària de Sidó. Segons ella, l’objectiu israelià és desarmar Hezbol·là i aconseguir gran part del territori libanès. "És una posició geogràfica molt important; per això, el Líban ha patit moltes guerres", afegeix. El riu Litani s’ha convertit en un punt clau, perquè ha funcionat com a demarcació en els conflictes entre Israel i el Líban. Aquest corrent d’aigua, que agafa el seu nom del llatí Leontes, se situa a 30 quilòmetres al nord de la frontera entre els dos països. És el riu més gran del Líban, amb 140 quilòmetres de recorregut que s’origina a l’est del país i desemboca al mar Mediterrani, al nord de Tir.Jana no està tan d’acord. "Aquesta no serà l’última guerra, perquè Israel no pot aconseguir el seu objectiu", diu aquesta estudiant palestina-libanesa de 21 anys, originària de Sidón. Segons ella, l’objectiu israelià és no només desarmar a Hezbol·là, sinó aconseguir gran part del territori libanès. "És una posició geogràfica molt, molt important; per això, el Líban ha patit moltes guerres", afegeix. En totes elles, el riu Litani s’ha convertit en un punt geogràfic clau, perquè històricament ha funcionat com a demarcació en els conflictes entre Israel i el Líban. Aquest corrent d’aigua, que pren el seu nom del llatí Leontes, se situa a 30 quilòmetres al nord de la frontera entre els dos països mediterranis. És el riu més gran del Líban, i compta amb 140 quilòmetres de recorregut que s’origina a l’est del país, a la vall de la Becá, i desemboca al mar Mediterrani, al nord de la ciutat costanera de Tiro.

Notícies relacionades

Unió de Pagesos protesta avui a Barcelona contra la pujada del gasoil

El Govern planeja rebaixes fiscals per a agricultors i transportistes

Al llarg de la història, aquest riu ha separat la comunitat xiïta, al sud, de la sunnita, al nord. La primera gran operació israeliana al Líban de 1978, que buscava sufocar les guerrilles palestines, es va dir operació Litani. El riu Litani es va convertir en la frontera simbòlica i militar entre Israel i el Líban, ja que Tel Aviv va envair el sud del país. El 1982, Israel va llançar una segona invasió per expulsar els palestins 40 quilòmetres més al nord.Al llarg de la història, aquest riu ha separat la comunitat xiïta, al sud, de la sunnita, al nord. Els llogarrets cristians es troben repartits per tot el país, amb especial concentració a la costa al nord de Beirut. La minoria drusa viu a les muntanyes libaneses. La primera gran operació israeliana al Líban de 1978, que buscava sufocar a les guerrilles palestines i allunyar-les de la frontera, i que va tenir lloc en plena Guerra Civil libanesa (1975-1990), es va dir "operació Litani". Llavors, el riu Litani es va convertir en la frontera simbòlica i militar entre Israel i el Líban, independentment de quina facció libanesa estigués combatent, ja que, en aquesta campanya militar, Tel Aviv va envair el sud del país. Cuatro anys més tard, el 1982, Israel va llançar una segona invasió per expulsar els palestins 40 quilòmetres més al nord. Aquell tràgic any, en el qual va tenir lloc la massacre de Sabra i Shatila, l’Exèrcit israelià va travessar el riu Litani, va avançar fins a Beirut i va expulsar els combatents palestins del Líban per mar. Tot i que es va retirar de la capital, Israel va mantenir l’ocupació de la major part del territori al sud del riu fins a l’any 2000. Sis anys després, la tensió va tornar a esclatar al llarg del riu Litani. Després de la captura de tres soldats israelians per part de Hezbol·là, Israel va llançar una nova campanya militar que es va allargar 33 dies. La guerra va acabar amb un alto el foc en virtut de la Resolució 1701 de les Nacions UnidesAquell tràgic any, en el qual també va tenir lloc la inoblidable massacre de Sabra i Shatila, l’Exèrcit israelià va travessar el riu Litani, va avançar fins a Beirut i finalment va expulsar els combatents palestins del Líban per mar. Tot i que es va retirar de la capital, Israel va mantenir l’ocupació de la major part del territori al sud del riu fins a l’any 2000. Sis anys després, la tensió va tornar a esclatar al llarg del riu Litani. Després de la captura de tres soldats israelians per part de Hezbol·là, Israel va llançar una nova campanya militar que es va allargar 33 llargs i calorosos dies. En aquell moment, la guerra va acabar amb un alto el foc en virtut de la Resolució 1701 de les Nacions Unides, que estipulava "l’establiment entre la Línia Blava i el riu Litani d’una zona lliure de personal armat, béns i armes, tret dels del Govern del Líban i la Força Provisional de les Nacions Unides per al Líban" (UNIFIL, per les seves sigles en anglès)..

Les ordres d’evacuació israelianes d’aquesta setmana han afectat 300.000 persones. "Exigir a tots els residents al sud del riu Litani que evacuïn immediatament genera serioses alarmes legals i humanitàries", va declarar Ramzi Kaiss, investigador de Human Rights Watch. La Jana defensa el que els pertany: "El riu Litani és per als libanesos, igual que el sud del Líban és nostre".A més, el riu Litani és una important font d’aigua per a tot el país, ja que rega la vall de la Becá. També és l’aprovisionament principal per al sud del país, i en concret per a la ciutat de Tiro, la tercera més poblada del Líban. Abans de l’ofensiva del 2024, les aigües del Litani irrigaven al voltant de 6.000 hectàrees de terres agrícoles al sud del Líban. Les ordres d’evacuació immediates israelianes d’aquesta setmana han afectat 300.000 persones. "Exigir tots els residents al sud del riu Litani que evacuïn immediatament genera serioses alarmes legals i humanitàries, i temors per la seguretat dels civils", ha declarat Ramzi Kaiss, investigador sobre el Líban d’Human Rights Watch, que alerta sobre les violacions dels drets humans i de les lleis de la guerra. Més de 100 llogarrets al sud i l’est del Líban van ser cridats a evacuar en només dos dies, segons l’ONU. Però Jana defensa el que els pertany: "El riu Litani és per als libanesos, igual que el sud del Líban és nostre".