Costa i Ribera es desmarquen de Von der Leyen i reivindiquen el dret internacional com a eix de la política exterior de la UE

A aquesta presa de distància s’hi va sumar després la vicepresidenta de la Comissió, Teresa Ribera, que va explicitar la seva discrepància amb la presidenta de l’Executiu comunitari. Ribera va advertir que és «molt perillós» obrir un debat que «sembla qüestionar el dret internacional», va remarcar que «el respecte al dret internacional és una premissa bàsica» i va recordar a més que «correspon al Consell Europeu fixar posició» en matèria de política exterior, en un moment especialment delicat per l’escalada al Pròxim Orient.

Els dos moviments arriben després de les polèmiques declaracions de Von der Leyen aquest dilluns sobre el fet que «Europa ja no pot ser la guardiana del vell ordre mundial d’un món que se n’ha anat i no tornarà». Si bé a continuació va matisar les seves declaracions, aquestes ja havien causat una onada d’impacte. «Sempre defensarem i mantindrem el sistema basat en regles que vam ajudar a construir juntament amb els nostres aliats», va afegir. Però després, va insistir en la idea: «Ja no podem confiar [en l’ordre mundial] com l’única manera de defensar els nostres interessos ni assumir que les seves normes ens protegiran de les complexes amenaces a què ens enfrontem. Per tant, necessitem construir el nostre propi camí europeu i trobar noves maneres de cooperar amb els nostres socis».

Aquest plantejament ha obert un debat polític i institucional a Brussel·les, tant pel contingut de les declaracions com perquè sigui la presidenta de la Comissió qui pronuncia aquestes paraules. Per això, davant la idea que Europa ja no pot ser la guardiana del vell ordre mundial, tant Costa com Ribera han optat per actuar com a contrapesos i reivindicar precisament el valor d’aquesta carcassa jurídica i política de manera explícita.

Multilateralisme o fragmentació

En el seu discurs, Costa va apostar per una política exterior «multidimensional», orientada a reforçar la cooperació amb la comunitat internacional i a protegir els principis de l’ONU. Segons el seu parer, el nou escenari global no obliga a abandonar el sistema multilateral, sinó a sostenir-lo amb més determinació per evitar que la lògica de la força acabi substituint les regles comunes.

El portuguès va descriure un context internacional marcat per una Rússia que «viola la pau», una Xina que altera el comerç i uns Estats Units que desafien l’ordre internacional basat en regles. Però, fins i tot amb aquest diagnòstic, va defensar que un món multipolar necessita més solucions multilaterals i no esferes d’influència en les quals la política de poder reemplaci el dret internacional.

Costa va traslladar aquesta mateixa idea a la crisi del Pròxim Orient: va assenyalar l’Iran com a responsable de l’actual escalada i va reclamar el final dels atacs de Teheran i d’aliats com Hezbol·là, inclosos els dirigits contra Estats membres com Xipre. No obstant, va remarcar al mateix temps que «la llibertat i els drets humans no s’aconsegueixen amb bombes» i va alertar dels efectes econòmics i estratègics que tindria una escalada més gran, especialment pel risc sobre l’estret d’Ormuz.

L’ONU: reformes i credibilitat

Més enllà del Pròxim Orient, el president del Consell Europeu va defensar que la UE s’ha de situar del costat de l’ordre internacional i de la legalitat en tots els escenaris, incloses les guerres d’ Ucraïna i Gaza. En aquesta línia, va reivindicar el paper de les Nacions Unides i va afirmar que l’ONU necessita reformes, però va rebutjar que pugui ser substituïda.

Tot i que va admetre la dificultat de construir consensos –a la UE, entre els Vint-i-set– amb prioritats i tradicions diplomàtiques diferents, va defensar que aquesta diversitat és una fortalesa i que la Unió ha de parlar «amb una sola veu» per protegir els seus interessos i els seus valors en un context de creixent polarització internacional.

Ribera s’afegeix a Costa

Hores després, la vicepresidenta de la Comissió, Teresa Ribera, es va afegir a aquesta correcció de rumb iniciada per Costa i va mirar de rebaixar l’abast polític de les paraules de Von der Leyen a l’emmarcar-les com una «reflexió en veu alta», segons va dir en una entrevista a Onda Cero. Si bé va admetre que el missatge no va ser «encertat», Ribera va negar que hi hagués una intenció deliberada de sembrar dubtes sobre la validesa del dret internacional.

Notícies relacionades

El vast imperi immobiliari a l’ombra de Mojtaba Khamenei a Europa: mansions a Londres, hotels de luxe a Mallorca i Frankfurt i un resort d’esquí als Alps

Milei es considera el president "més sionista del món", al nivell de Netanyahu

Ribera va insistir que l’ordre internacional construït després de la Segona Guerra Mundial no pot quedar «en l’aire» ni tractar-se com un marc prescindible. Segons la seva opinió, no es tracta només d’una posició moral, sinó d’una qüestió de seguretat europea. Per això va advertir que obrir un debat que sembli qüestionar aquest marc seria un «greu error».

La vicepresidenta va remarcar també el repartiment institucional de funcions dins de la Unió. Va recordar que la posició comuna en política exterior no correspon fixar-la a la Comissió, sinó al Consell Europeu, que es reunirà la setmana vinent amb l’alta representant per a Política Exterior, Kaja Kallas, per intentar tancar una posició compartida. La seva observació connecta amb una crítica que circula des de fa dies a Brussel·les: que Von der Leyen estaria entrant en un terreny que depèn de la unanimitat dels Vint-i-set.