Sánchez agita la bandera del ‘no a la guerra’ per mobilitzar l’esquerra

En privat, fonts de la Moncloa afegeixen amb els sondejos a la mà que "la societat espanyola és pacifista i antimilitarista". "Des de sempre", remarquen les mateixes fonts sobre aquest suposat suport dels ciutadans, sense deixar de mirar com cert mite fundacional les històriques mobilitzacions a Espanya contra la participació en la guerra de l’Iraq durant el segon mandat de José María Aznar.

Sense variar gens la seva posició, i fins i tot justificant i remarcant l’ús del terme exigir perquè tant els EUA, Israel i l’Iran "parin abans que sigui massa tard", Sánchez va deixar clar així a Trump que no s’esporugueix davant les seves amenaces. "No serem còmplices d’una cosa que és dolenta per al món i contrària als nostres valors i interessos simplement per por de les represàlies", va assegurar en la seva declaració institucional ahir a la Moncloa.

Davant el plantejament de Trump, es va avisar que l’Administració nord-americana "ho haurà de fer respectant l’autonomia de les empreses privades, la legalitat internacional, i els acords bilaterals entre la UE i els EUA". Finalment, es va advocar per l’aposta del Govern pel lliure comerç "des del respecte mutu i el compliment de la legalitat internacional".

Sánchez ja es va llançar a capitalitzar l’oposició a Trump i reforçar el seu missatge contra la guerra després del segrest de Nicolás Maduro i les amenaces expansionistes de Trump sobre Groenlàndia, però ara ha endurit el discurs. Amb la tesi a la Moncloa que la demoscòpia els acompanya, les crítiques en solitari a l’escalada bèl·lica a l’Orient Mitjà es converteixen en una bala per mobilitzar l’electorat progressista. Tant a la Moncloa com a Ferraz repeteixen en aquest cicle electoral que el seu taló d’Aquil·les per explicar les debacles electorals del PSOE és la desmobilització dels votants progressistes.

"El que perdem és perquè l’electorat se’ns queda a casa", va resumir un ministre socialista després de la patacada a Aragó per concloure que els socialistes no tenen "la gent tan incendiada com ells", amb referència al PP i Vox. Per això l’objectiu passa per replicar el que va passar en les últimes eleccions generals i "activar" els seus votants. "Fa 23 anys, una altra Administració nord-americana ens va arrossegar a una guerra a l’Orient Mitjà", va recordar Sánchez per assenyalar que les seves conseqüències van produir l’efecte contrari al que s’esperava.

Condemna al règim iranià

Davant les reprimendes de Trump i l’allunyament de socis europeus clau com França i Alemanya, des del Govern van defensar que van ser dels primers a fixar posició després de l’atac de dissabte per una "qüestió de valors" i sense mirar ni esperar les posicions adoptades per altres països. Sánchez va aprofitar també per desvincular-se de qualsevol empatia amb el règim iranià, al qual sempre s’ha "condemnat i repudiat". Especialment per la seva "opressió a les dones". Amb tot, va concloure que, de la mateixa manera que es condemna aquesta opressió, "amb la mateixa convicció denunciem la destrucció d’escoles i hospitals que deixen centenars de víctimes, majoritàriament dones i nenes".

Notícies relacionades

La guerra obre el pitjor xoc diplomàtic de l’era Trump

22 espanyols surten de l’Iran per carreterafins a l’Azerbaidjan

En l’Executiu es refugien en la defensa expressada per part de la UE a Espanya davant les amenaces directes de Trump per qüestionar que el PP no estigui "també al costat de la Comissió" i, per tant, "al costat del Govern". En aquesta línia, va agrair les trucades de solidaritat de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen; el president del Consell Europeu, António Costa; el president de la república francesa, Emmanuel Macron, i altres aliats europeus".

Paral·lelament, el Rei i Sánchez van mantenir ahir a la tarda una trobada de més d’una hora. El cap de l’Estat i el cap de l’Executiu van analitzar les implicacions per a Espanya de l’actual crisi: des de la seguretat dels contingents desplegats en missions internacionals fins a l’impacte energètic i econòmic del conflicte, informa Pilar Santos.