La factura del gas podria pujar fins a 9 euros a Espanya, i la de la llum, uns 12

El gas és el front més sensible. Per l’estret d’Ormuz circula una cinquena part del gas natural mundial, en gran part procedent de Qatar. Un tancament prolongat podria retirar fins a un 15% del subministrament i provocar fortes pujades de preus. Des de l’Associació Espanyola del Gas (Sedigas) recorden que aquest escenari continua sent "poc probable", però la seva mera possibilitat ja té efectes. El gas natural amb entrega a un mes en el mercat TTF dels Països Baixos –la referència a Europa– es cotitza en el seu nivell més elevat des del març del 2025 i ahir va marcar els 53,605 dòlars per megawatt hora (MWh), amb una alça en les últimes dues jornades del 50%. Aquestes xifres tenen un trasllat a la factura del consumidor.

Espanya, no obstant, presenta una exposició directa limitada. Mentre que el gas procedent de països del Golf representa al voltant del 8% de les importacions de la UE, en el cas espanyol només suposa un 1,5%. El gruix del subministrament arriba dels EUA i Algèria, que sumen al voltant d’un 70%.

¿Preu o disponibilitat?

"El risc principal no és tant la disponibilitat com el preu, que és global i ens afecta igual", assenyalen fonts del sector gasista. Si l’encariment es prolonga, es podria traslladar al consumidor; si la tensió es desinfla, l’impacte en la factura podria ser limitat. Sergio Soto, expert en energia de Roams, afirma que l’impacte s’està traslladant ja al mercat regulat: la factura del gas es podria encarir fins a un 18%, i la de la llum, fins a un 17%.

En el cas del gas, una llar amb un consum mensual mitjà de 660 kWh podria veure la seva factura passar dels actuals 49-51 euros de mitjana a 58-60 euros si la pròxima revisió de la tarifa regulada (TUR) incorporés la pujada internacional. Això suposaria fins a 9 euros més el mes.

En electricitat, per a una llar mitjana amb 290 kWh mensuals i 3,45 kW de potència mitjana contractada, la factura podria augmentar uns 12 euros, de 63 a 75 euros al mes.

Des de l’Associació de la Indústria del Combustible d’Espanya (AICE), patronal que agrupa les grans petroleres com Repsol, Moeve, BP i Galp, remarquen que fer previsions és "molt difícil" i dependrà de la durada i la intensitat del conflicte.

No obstant, destaquen que Espanya parteix d’una posició sòlida en termes de proveïment. El país compta amb "el sistema de refinament més flexible i competitiu de la Unió Europea", cosa que permet una diversificació elevada d’orígens.

Per sobre dels 80 dòlars

Una altra qüestió és el preu. El barril de petroli ha arribat a superar ja els 80 dòlars, amb repunts d’entre el 8% i el 10%, reflex de la incertesa. Tot i que Espanya no depèn directament del cru iranià, els preus es fixen en els mercats globals, molt afectats pel tancament de l’estret d’Ormuz.

Notícies relacionades

Rússia va negar ajuda a l’Iran per ‘encegar’ avions militars d’Israel

L’encàrrec de Bessent

Els efectes de la guerra a l’Iran ja s’estan traslladant al preu dels carburants. Abans de l’escalada, la gasolina vorejava de mitjana els 1,47 euros per litre, i el gasoil, els 1,43 euros. Segons Soto, un encariment del cru d’entre el 3% i el 8% podria situar la gasolina en una forquilla d’1,51 a 1,58 euros per litre –fet que implicaria pujades de fins i a un 9% des de l’inici dels bombardejos dels Estats Units i Israel sobre l’Iran–.

Més enllà de l’impacte directe en la butxaca, el conflicte té implicacions macroeconòmiques. El Banc Central Europeu (BCE) alerta que una escalada prolongada del conflicte a l’Orient Mitjà, acompanyada d’interrupcions sostingudes en el subministrament d’energia, podria provocar un "repunt significatiu" de la inflació a l’eurozona i una "notable contracció de l’activitat econòmica".