Trump avisa que la "gran onada" d’atacs a l’Iran està a punt d’arribar

En una compareixença a la Casa Blanca amb motiu d’un acte d’entrega de medalles d’honor a veterans de guerra el president va dir que creu que acabar amb la missió a l’Iran pot portar "quatre o cinc setmanes", tot i que també va dir que els EUA tenen "les capacitats per aguantar molt més". "Hi ha qui ha dit a la premsa que m’avorriré d’això després d’una setmana o dues però no ens avorrim. Jo no m’avorreixo mai", va assenyalar.

Trump apareixia per primera vegada en públic des de l’inici de la guerra i després de dos dies en què s’ha comunicat amb la ciutadania només amb dos vídeos gravats, missatges a la seva xarxa social i breus entrevistes amb diferents mitjans. A diferència del que va dir dissabte en el primer dels seus vídeos, aquesta vegada no va marcar entre els objectius per a l’atac el canvi de règim ni va cridar els iranians a un aixecament. Les fites que va enumerar a la Casa Blanca van ser la destrucció de les capacitats de míssils balístics de l’Iran, acabar amb la seva marina, evitar que Teheran obtingui una arma nuclear i que l’Iran no pugui continuar "armant, finançant i dirigint grups armats fora de les seves fronteres".

Abans d’aquesta aparició, en què va passar de tractar la guerra a parlar de les cortines daurades i les obres de la Casa Blanca i atacar els demòcrates i la premsa, davant la qual no va contestar preguntes, el president havia fet dues entrevistes individuals més amb mitjans. En la que va fer amb la CNN va ser on va donar una imatge eufòrica de com s’està desenvolupant l’operació Fúria èpica: "Els estem destrossant. Va molt bé. Ni tan sols hem començat a castigar-los fort. La gran onada ni tan sols s’ha produït. Està a punt d’arribar", va dir.

En una altra entrevista, al New York Post, Trump va dir que no descarta el desplegament de tropes "si fos necessari". "A mi no em tremola el pols quan es tracta de tropes sobre el terreny. Tots els presidents diuen ‘no hi haurà tropes sobre el terreny’. Jo no. Jo dic: ‘probablement no les necessitem’ o ‘si fossin necessàries’".

Trump va defensar ahir la idea que l’ofensiva militar va "segons el que s’ha previst" i fins i tot "per davant del que s’ha planejat en termes de lideratge", una referència directa a la mort de l’aiatol·là Ali Khamenei i 48 membres del lideratge iranià. "Pensàvem que portaria almenys quatre setmanes i ho vam fer en un dia", va dir al diari de Rupert Murdoch, mentre que a la CNN va dir: "No vull que es s’allargui gaire".

Hores abans de les paraules de Trump, ahir al matí van comparèixer davant la premsa al Pentàgon el secretari de Defensa, Pete Hegseth, i el general Dan Caine, al capdavant de l’Estat Major de la Defensa. En un to combatiu i de repetida confrontació amb alguns periodistes, Hegseth, un veterà de l’Exèrcit i antic presentador de Fox News, va defensar la decisió de Trump, que com a candidat i fins i tot en els seus dos mandats ha promès repetidament "no ficar els EUA en guerres interminables".

"Això no és l’Iraq, això no és [una guerra] sense final", va dir Hegseth, que va afirmar que els EUA "marquen els termes d’aquesta guerra des del principi fins al final" i va afirmar que les ambicions militars de Washington "no són utòpiques". "No comencem aquesta guerra, però amb el president Trump l’estem acabant", va assenyalar Hegseth. Al seu costat, Caine parlava de l’enviament de més tropes i avions de combat a la regió. "Aquest treball està començant i seguirà", deia el militar.

"Guerra innecessària"

Per la seva banda, l’Iran no ha iniciat la guerra contra els EUA i Israel, i no es mostra disposat tampoc a acabar-la. Així es desprèn de les paraules, ahir, d’alts càrrecs de la República Islàmica –els que encara segueixen amb vida, després de l’assassinat de gran part de la cúpula militar i política iraniana, inclòs el líder suprem, l’aiatol·là Ali Khamenei–, que es van enrocar a continuar en un conflicte al qual tota la regió s’ha vist arrossegada.

A l’Iran, almenys 555 persones han mort a causa dels bombardejos d’Israel i els EUA des de dissabte, segons la Mitja Lluna Vermella iraniana. D’elles, almenys 175 van morir en un bombardeig contra una escola de nenes a Manab.

Notícies relacionades

Trump assegura que Cuba "caurà ben aviat"

Sánchez defensa que l’enviament de la fragata s’ajusta a la "legalitat"

Fora de l’Iran, almenys nou persones van morir per un bombardeig iranià contra Jerusalem, a més de tres soldats nord-americans. Els països del Golf s’han convertit en l’avantguarda d’un conflicte que han intentat evitar. Qatar ha promès fins i tot que respondrà militarment als bombardejos rebuts a Doha.

Trump ha "arrossegat tota la regió a una guerra innecessària", va declarar ahir el líder del Consell de Seguretat Nacional de l’Iran, Ali Larijani, que després de la mort de Khamenei, s’ha convertit en l’home fort de l’Iran, juntament amb un triumvirat interí format pel president del país, Masoud Pezeshkian, el cap de la Justícia, Gholam-Hossein Mohseni Ejei, i el clergue i antic home pròxim a Khamenei Alireza Arafi. "No negociarem amb els EUA", va afegir ahir, taxatiu, Larijani.