L’ofensiva sobre l’Iran desestabilitza tota la regió del golf Pèrsic

Els atacs contra l’Iran, que van deixar desenes de morts, la majoria entre estudiants d’una escola de nenes al sud del país, van commocionar la regió. D’una manera pràcticament immediata, el país persa va respondre amb agressions sense precedents sobre els estats del Consell de Cooperació del Golf (CCG), establert el 1981 per promoure la cooperació econòmica, de seguretat, cultural i social. Alguns són, fins i tot, els seus aliats directes.

Durant els últims mesos, Teheran havia gaudit d’una millora pel que fa a les seves relacions amb aquests estats. També va atacar Israel, com ja va fer al juny. Tant Israel com els estats del CCG són socis fidels dels Estats Units a la regió, i tenen presència militar nord-americana al seu territori. Abans, aquests actius eren una garantia de seguretat, però ara els situen en l’objectiu de l’Iran, per posar-los en perill. Aquest fet podria fer trontollar les relacions amb Washington.

Proveïdor de seguretat

"El mal que està disposat i que és capaç de causar l’Iran a aquestes nacions, i la falta de prudència de l’Administració nord-americana, podrien influir en la perspectiva dels estats àrabs sobre la seva relació fonamental amb el seu proveïdor de seguretat, els Estats Units", va assegurar a aquest diari Michael Wahid Hanna, director del programa dels EUA de l’International Crisis Group. "Si el seu proveïdor de seguretat és la font de la seva inestabilitat, potser no és un bon negoci per a aquests països del golf Pèrsic", va puntualitzar des de Washington. "Sobretot si la guerra surt malament i comença a desestabilitzar la regió, els països de la regió hauran de reflexionar sobre la utilitat d’aquesta relació amb els Estats Units", va afegir.

Durant tot el dia d’ahir, es van sentir explosions a diferents punts de la regió. A l’Iraq, un dron va atacar l’aeroport internacional d’Irbil, al nord de la regió kurda. Diversos míssils balístics van ser interceptats sobre la base aèria d’Ali al Salem, de Kuwait. Un va impactar contra l’aeroport de Kuwait. També el Ministeri de Defensa dels Emirats va reconèixer haver interceptat diverses onades de míssils iranians. Un ciutadà pakistanès va morir a Abu Dhabi quan li va caure runa del cel, segons el ministeri.

L’Aràbia Saudita va confirmar bombardejos a la regió oriental del regne que van ser repel·lits. A Qatar i Bahrain, el ressò de les explosions va terroritzar la població. A més, als afores de la capital qatariana de Doha es va observar fum sortint d’una zona residencial, causat per la caiguda de runa d’un míssil interceptat.

Xarxa d’instal·lacions

Notícies relacionades

Trump busca en l’atac revertir els revessos en la política nacional

Un règim sense aliats

Tots aquests països tenen bases militars nord-americanes al seu territori. En total, Washington té una xarxa d’instal·lacions militars permanents i temporals a 19 punts de la regió. Les vuit permanents són a Qatar, Bahrain, Kuwait, els Emirats Àrabs Units, l’Aràbia Saudita (en aquests cinc llocs es concentren el nombre més elevat de tropes nord-americanes), Egipte, l’Iraq, i Jordània. A mitjan any passat hi havia entre 40.000 i 50.000 soldats nord-americans al Pròxim Orient. La base més gran utilitzada per l’Exèrcit nord-americà a la regió és la base aèria a Al-Udeid, a Qatar. Al costat del quarter general de la cinquena flota de l’armada nord-americana a Bahrain, van ser els principals objectius dels atacs de Teheran.

Segons la Guàrdia Revolucionària Islàmica de l’Iran, tots els actius nord-americans a la regió es consideren objectius per a l’Exèrcit iranià. "Aquesta operació continuarà sense parar fins que l’enemic sigui derrotat definitivament", van declarar. Tots els països atacats van condemnar les represàlies de l’Iran i alguns, com ara l’Aràbia Saudita, Qatar o els Emirats, van defensar el dret a respondre. Consideren els atacs iranians una flagrant violació de la seva sobirania nacional i un atac directe a la seva seguretat. "Els estats del golf no es troben en la mateixa situació que fa 10 anys, quan esperaven que Washington s’encarregués dels seus problemes", conclou l’investigador nord-americà Hanna.