Domagoj Margetic, periodista d’investigació: «Antics soldats em van dir que hi va haver caçadors espanyols als safaris humans de Sarajevo»

Però el terratrèmol provocat a Sèrbia no va fer que Margetic fes marxa enrere. Aquest mes de febrer també va convèncer una de les seves fonts, un exsoldat de les unitats regulars de la part serbobosniana, perquè sortís al descobert, donés el seu testimoni a la premsa britànica i es posés a disposició com a testimoni de la investigació italiana, que està avançant de manera incerta. «Ho vaig fer perquè des del setembre tres testimonis crucials d’aquest cas van morir de manera inesperada. Crec que hi ha més possibilitats de guanyar a la loteria que que això passi», va relatar en aquesta entrevista amb EL PERIÓDICO. També va assegurar tenir un arxiu extens de proves sobre el cas –algunes de publicades en les xarxes socials–, entre les quals hi ha transcripcions d’entrevistes, vídeos i documents de l’època, inclosos «500 folis tan sols de l’arxiu del grup paramilitar de Slavko Aleksic», assenyalat per diverses fonts com l’encarregat d’aquests presumptes paquets turístics per gaudir de la mort aliena.

¿Des de quan investiga crims de guerra comesos en les guerres dels Balcans?

Des dels noranta. He investigat uns 10 grans casos i fins i tot he prestat testimoni en casos judicials a Sèrbia i Croàcia, entre d’altres, per crims comesos per forces croates a la ciutat de Sisak contra civils serbis. I això és interessant perquè ara el president serbi m’acusa de culpar només els serbis, però la majoria de les meves investigacions han sigut sobre crims comesos per croats.

M’imagino que Vucic li ha dit això després que l’acusés de formar part de la unitat paramilitar acusada dels safaris humans a Sarajevo.

Sí, i també va dir que soc un ustasa [aliats croats dels nazis durant la Segona Guerra Mundial]. És una paradoxa, perquè, per religió, soc serbi ortodox i part de la família de la meva mare va ser assassinada al camp de concentració de Jasenovac [en territori croat], que era un dels camps dels ustasa, i el pare del meu pare va ser condecorat per la lluita antifeixista.

¿Quan va començar a investigar el cas de Sarajevo?

La primera vegada que vaig sentir parlar d’això va ser el 1995 i, l’any següent, vaig conèixer un agent bosnià, Nedzad Uhljen, que havia obert una investigació i a qui després van pressionar perquè la tanqués, fins i tot des de la presidència bosniana. Però ell era de la vella escola, ben entrenat, i es va negar a fer-ho. L’última vegada que el vaig veure, el juny del 1996, em va dir que havien ordenat el seu assassinat; no el vaig creure en aquell moment, però el setembre d’aquell any el van matar al centre de Sarajevo.

Entenc que Aleksandar Licanin, un antic voluntari en una unitat serbobosniana i que diu haver presenciat aquests fets, ha acceptat testificar davant la Fiscalia de Milà. En cas que finalment els fiscals el cridin, ¿creu que és de confiança el seu testimoni?

Absolutament sí. Jo mateix el vaig entrevistar i sé que ell coneix molts detalls; detalls que només algú que va ser allí pot saber, com el camí i el ‘checkpoint’ exacte pel qual entraven aquestes persones. Aquest ‘checkpoint’ es deia Vraca. També m’ha entregat un paper oficial de la República Srpska, en què es testifica que ell va ser voluntari d’una unitat de les forces regulars serbobosnianes que estava estacionada a l’àrea de Grbavica i el cementiri jueu des del qual disparaven.

¿De quines nacionalitats eren aquests turistes franctiradors?

Ell ha parlat d’italians, alemanys, nord-americans, espanyols, romanesos.

¿Espanyols?

Però ell no els va veure, només va sentir parlar d’espanyols. No obstant, no ha sigut la meva única font. Set antics soldats més, entre ells alguns exvoluntaris de la unitat paramilitar que gestionava aquests viatges i d’altres de les forces regulars de l’Exèrcit serbobosnià, també em van relatar caçadors espanyols a la zona de Grbavica, a Sarajevo. Els conec en persona [aquests exsoldats]; el que no he pogut és reconstruir gaire cosa més.

Margetic fa aquí també una distinció entre les forces considerades regulars de la part serbobosniana i la unitat paramilitar de Slavko Aleksic, que, segons les seves investigacions, el testimoni de Licanin i altres fonts, estava a càrrec del macabre negoci. En concret, segons ell, la unitat paramilitar en qüestió tenia una autorització especial per passar pels controls, cosa que impedia als altres soldats fer gaires preguntes sobre els seus moviments, tot i que després de les caceres el grup i els seus clients ho celebraven en restaurants.

Si ho he entès bé, vostè ha parlat amb almenys nou testimonis que diuen haver vist el que passava. ¿Qui són els altres?

Majoritàriament, antics membres de la unitat paramilitar liderada per Slavko Aleksic, que es deia Unitat Chetnik de Novo Sarajevo. Però Aleksic va morir fa poc [el desembre passat], una cosa molt convenient, igual que dos membres més de la mateixa unitat, que s’encarregaven d’assumptes logístics i que també van morir des que al setembre es va conèixer l’obertura de la investigació italiana. Aquests últims dos vivien a Sèrbia, mentre que el més curiós d’Aleksic és que, malgrat que tots a Sarajevo sabien que ell era un dels principals responsables d’atemorir la població de la ciutat, va continuar vivint a Bòsnia i mai ningú el va arrestar.

Van morir...

Sí. [Eren membres] de la unitat en la qual hi havia també Vucic. Ell diu que menteixo, però hi ha diversos vídeos i entrevistes dels noranta en els quals afirma haver sigut un voluntari militar al cementiri jueu de Sarajevo. Per això em pregunto: ¿a quin Vucic s’ha de creure, al d’abans o al d’ara? Fins i tot hi ha un vídeo del 2006 que vaig trobar en el qual diu que va ser voluntari allí i que coneixia tot racó.

¿Què opina de la investigació a Itàlia?

No ho sé. Hem d’esperar. Però, respecte al primer sospitós cridat a testificar per la Fiscalia de Milà, aquest [excamioner] italià, la informació pública que s’ha difós no convenç. Sembla que no tenen res, només la història que ell explica. Si de veritat va ser allí, les preguntes són: ¿d’on va treure els diners? ¿Qui eren els altres [turistes franctiradors] que formaven part del seu grup? Per a tot el viatge i l’experiència de disparar civils, els organitzadors els demanaven milers de marcs alemanys, una quantitat de diners que no crec que un camioner pogués tenir. A més, tinc el nom d’un altre italià, el seu nom i cognom, i ell va viatjar en un grup de cinc. He enviat aquesta informació als fiscals. Si realment volen reconstruir la veritat, han d’investigar com funcionava el sistema en el seu conjunt.

¿Les autoritats bosnianes estan col·laborant?

No les crec. Estan molt connectats a l’entorn de Vucic. Una fiscal, l’encarregada dels crims de guerra, fins i tot va rebre una condecoració de Vucic que era per al seu pare.

¿Alguna altra autoritat judicial dels països ha contactat amb aquests presumptes turistes franctiradors?

Ningú. Una diputada del Congrés nord-americà sí que va demanar públicament que l’FBI investigui els implicats dels EUA . L’interessant és que entre els organitzadors també n’hi havia un, que continua viu, d’origen serbi però nascut a Nova York. Tinc diverses imatges i un vídeo de quan portaven aquestes persones a posicions de franctiradors.

Margetic ara explica que hi havia tres rutes a través de les quals els turistes franctiradors arribaven a Sarajevo –la principal des de Belgrad– i que té documents signats per Aleksic en els quals es llegeix que aquesta unitat era l’única a càrrec. També assevera que en el grup hi havia voluntaris russos i que la unitat tenia una connexió amb el Partit Radical Serbi [del qual va ser membre també Vucic fins al 2008 i el fundador del qual era Vojislav Seselj, condemnat el 2018 per crims de guerra per la Haia]. Estima, a més, que en total els clients van poder ser entre 200 i 300.

¿També hi va haver safaris humans en altres ciutats bosnianes?

Sí, a Mostar, però aquests els organitzaven les forces croates.

¿Croates?

Sí, l’HVO [la principal força militar de la República Croata de Herceg-Bòsnia, entitat autònoma croata a Bòsnia i Hercegovina, activa durant la guerra de Bòsnia entre el 1991 i el 1994]. Aquests arribaven a través de Split, que era la manera més segura d’arribar.

Notícies relacionades

Veronika, la nena ucraïnesa ‘reeducada’ a Rússia

L’extrema dreta francesa mostra la seva força al carrer

¿Però això no està connectat amb els safaris de Sarajevo?

No. Va passar en el mateix període, del 1992 al 1995, i no hi ha una investigació sobre això. Però testimonis han parlat d’italians, alemanys, canadencs i hongaresos. Hi ha molta menys informació sobre això.