Zelenski esquiva la corrupció i encara les imposicions de Trump

A l’oficialitat russa li agrada descriure el president d’Ucraïna com un "dictador il·legítim", però a diferència del que passa a Rússia, Egipte, Corea del Nord i altres dictadures, als carrers ucraïnesos és molt difícil trobar-se un sol cartell o tanca publicitària amb el rostre de Volodímir Zelenski. El culte al líder, com el que Donald Trump mira d’imposar als EUA, no existeix. Ni tan sols en aquests temps brutals de guerra.

El patriotisme es cultiva amb banderes nacionals, reverència cap als militars que defensen el país i una infinitat de reclams que criden la població a allistar-se a l’Exèrcit per reparar les apressants carències d’efectius. Zelenski és un polític de carn i ossos, amb un suport encara majoritari malgrat els escàndols de corrupció, però amb data de caducitat, com passa en les democràcies.

Als carrers ucraïnesos Zelenski ha perdut una mica de llustre. Aquell actor que va arribar al poder a través de les urnes el 2019 amb la intenció de regenerar el país i que va enlluernar el món amb la seva valentia i la seva altura moral ha baixat dels núvols. "No vull un passatge, vull munició", li va dir a Joe Biden quan el llavors líder nord-americà es va oferir a treure’l del país durant els primers compassos de la invasió russa a gran escala del 2022. Aquell dia Zelenski es va convertir en Allende, però quatre anys després el verb s’ha fet carn.

Aprovació del 61%

Alguns relleus a la cúpula militar, les restriccions de la llei marcial, l’estancament al front, els escàndols de corrupció i el mer desgast del poder li han passat factura. Però tot i així manté uns índexs d’aprovació inabastables per a gairebé qualsevol líder occidental, un 61%, segons l’última enquesta feta a finals de gener per l’Institut Internacional de Sociologia de Kíiv. "La gent el vol com el seu líder en temps de guerra, però no necessàriament després", assegura a aquest diari el seu director executiu, Anton Gruixetskii. "El veuen com un dirigent fort i valent que defensa l’interès nacional però, una vegada acabi la guerra, només un 25% vol que continuï com a president".

Aquesta idea apunta freqüentment en les converses de cafè. A Zelenski se l’aprecia més com a estadista i comandant en cap que com a gestor de la política interna. Algunes de les seves decisions, com la de restar autonomia a les agències encarregades d’investigar la corrupció, no han agradat, però alhora es continua perseguint els implicats en els desfalcs. Fa uns dies va ser detingut a la frontera l’exministre d’Energia German Galuixtxenko, presumptament implicat en l’operació Mides, una trama de suborns i comissions il·lícites a canvi de contractes en el sector energètic amb una factura pròxima als 100 milions d’euros.

L’escàndol ha esquitxat diverses figures pròximes al president, com és el cas del seu braç dret, Andrii Iermak –que no ha sigut formalment acusat, tot i que sí que va haver de dimitir–, l’ex vice primer ministre Oleksii Txernixov o l’antic soci empresarial de Zelenski, Timur Minditx. "Aquests escàndols tenen molta repercussió mediàtica i es discuteixen molt entre les elits. Però per a la gent comuna no són massa xocants. Els irriten i els condemnen, però no ho veuen tampoc com una cosa nova", explica Galuixtxenko.

Quan el seu institut de demoscòpia va preguntar al desembre al respecte, un 20% dels ucraïnesos no havia sentit res de l’operació Mides i a un 30% li sonava però no en coneixia els detalls. Per a molts ucraïnesos la prioritat és sobreviure. I la corrupció, un vell mal que, malgrat tot, està millorant, com indiquen els organismes independents.

Per imperatiu bèl·lic

"Per a nosaltres és essencial ser transparents i generar confiança. La gran pregunta passa per saber fins a quin punt el nostre sistema judicial abordarà adequadament aquests escàndols exposats", assegura la diputada de l’oposició i ex vice primera ministra, Ivanna Klimpuix. Amb el procés d’adhesió a la Unió Europea (UE) en marxa, la qüestió és de màxima importància si Kíiv vol arribar a bon port en un període raonable. Per imperatiu bèl·lic, l’oposició ucraïnesa ha tancat files entorn del president durant aquests anys, però ara que el Parlament comença a preparar les primeres eleccions per quan acabi la guerra –que Donald Trump vol que se celebrin al maig, amb la contesa en plena efervescència– el soroll de sabres va prenent forma.

"Crec que el president va fer una feina extraordinària com a comunicador a principis de la invasió russa a gran escala i nosaltres vam renunciar a la nostra funció com a oposició pel bé del país–reconeix Klimpuix–. Però Zelenski no ha mantingut un diàleg amb el Parlament i això és inacceptable". En set anys de presidència amb prou feines s’ha reunit amb els líders parlamentaris, una actitud que no és exclusiva del líder ucraïnès.

Notícies relacionades

Fràgil davant l’embat climàtic

El Tribunal Suprem dels EUA tomba la majoria dels aranzels de Trump

I en les pròximes setmanes, a més, pot ser que hagi d’enfrontar-se a una de les decisions més difícils: ¿què ha de fer amb les demandes de Trump, que hauria exigit a Zelenski que celebri eleccions i un referèndum sobre el potencial acord de pau amb Rússia? El líder ucraïnès ha negat aquestes informacions i insisteix que es necessitaria un alto el foc prolongat per poder celebrar comicis amb garanties.

Al carrer aquesta sembla que és també l’opinió majoritària, però Trump ja ha dit que vol acabar amb la guerra al juny a tot tardar. La coacció serà sobre la taula, tot i que Zelenski ha demostrat que no és dels que es deixen acovardir fàcilment. I en les pròximes setmanes pot ser que hagi d’enfrontar-se a una de les decisions més difícils dels últims temps: ¿què fer amb les demandes de Trump, que hauria exigit a Zelenski que celebri aquesta pròxima primavera eleccions i un referèndum sobre el potencial acord de pau amb Rússia que negocia la Casa Blanca? El líder ucraïnès ha negat aquestes informacions i insisteix que es necessitaria un alto el foc prolongat per poder celebrar uns comicis amb garanties. Al carrer aquesta sembla ser també l’opinió majoritària, però Trump ja ha dit que vol acabar amb la guerra al juny a tot tardar. La coacció serà sobre la taula, tot i que si alguna cosa ha demostrat Zelenski fins ara, és que no és dels que es deixen acovardir fàcilment.