Israel mira d’impedir la reproducció del poble palestí amb atacs a les maternitats a Gaza

Rida prefereix no compartir el seu nom complet. Treballa com a matrona en una clínica de Project Hope en el centre de l’enclavament palestí. «M’encanta cuidar els altres», reconeix en trucada des d’allà. Va heretar aquesta passió de la seva mare, que també era partera. És una tradició familiar. «Des de petita, veia com treballava, quins eren els beneficis del seu treball i com era capaç d ’ajudar moltes parteres; això em va fer estimar aquesta feina», diu a EL PERIÓDICO. En cap moment va imaginar que aquesta professió, que es moria per estudiar, podria ser el motiu que la portés a perdre la vida. A part de treballar a contrarellotge i compensar l’escassetat amb inventiva, Rida busca la manera de sobreviure.

Caiguda de la natalitat

Només en els tres primers mesos de l’ofensiva militar israeliana contra Gaza la tardor del 2023 es van registrar 45 atacs contra maternitats o centres mèdics neonatals a tot l’enclavament, segons denuncia un informe recent de Metges pels Drets Humans (PHR, per les sigles en anglès). A més, almenys 33 dels 36 hospitals de Gaza han sigut destruïts per complet o patit danys considerables. No només s’anul·la el present sinó que s’ofega al futur. El llarg conflicte ha destrossat el sistema maternal i reproductiu, cosa que ja està tenint greus conseqüències per als embarassos actuals i els nounats. Els temors augmenten al comprovar l’impacte que podria tenir en les pròximes generacions. De moment, ja s’ha registrat una caiguda del 41% en els naixements durant la primera meitat del 2025 respecte a les últimes xifres disponibles del Ministeri de Salut palestí durant el mateix període el 2022.

Durant aquell mig any, també es van registrar 2.600 avortaments espontanis, 220 morts relacionades amb l’embaràs, 1.460 naixements prematurs, més de 1.700 nounats amb baix pes i més de 2.500 nadons van requerir cures intensives neonatals. La tragèdia de Gaza s’explica, en part, a través de xifres, perquè Israel no permet l’entrada de premsa estrangera a l’enclavament, alhora que assassina de forma sistemàtica els periodistes locals. «Totes les dones que donen a llum estan molt preocupades, fins i tot abans de l’embaràs», constata Rida, que sent diàriament aquesta inquietud sense fi. «Algunes acabades de casar, com és habitual, desitgen un nadó, però ara estan pensant a utilitzar la planificació familiar tot i que és molt difícil accedir al mètode adequat», relata la matrona. Ella, casada fa poc més d’un any, s’inclou entre elles.

Augment dels avortaments espontanis

En un poble com el palestí, l’existència del qual porta dècades sota amenaça, els nadons sempre han sigut desitjats. Per a aquestes dones, expressar de manera oberta que no volen quedar-se embarassades és trencar un tabú en la societat palestina. La falta de mètodes de prevenció no evita, però, que hi hagi embarassos no desitjats. «Les dones embarassades i lactants s’enfronten a situacions molt difícils, com la mala nutrició, l ’absència de medicaments i el tancament de les fronteres, a més de les dificultats per anar als controls mèdics per la falta de transport», constata el doctor Barbakh, ginecòleg i obstetra en una clínica de Project Hope a Jan Yunis, ubicada al sud de Gaza. 

«Han augmentat els avortaments espontanis per la por, l ’estrès emocional, la tensió i la vida difícil que viuen les dones a Gaza», diu a aquest diari. Només després del primer any de guerra, les possibilitats que una palestina patís un avortament o morís per una complicació durant l’infantament es van multiplicar per tres, segons va admetre l’ONU el desembre passat. Molts parts es realitzen sense anestèsia i la lactància de les mares de Gaza està marcada per la fam extrema, agreujada per la prohibició durant mesos d’entrada de llet de fórmula per part de les autoritats israelianes.

«Genocidi reproductiu»

Més enllà de les dificultats individuals que pateixen aquestes dones en un moment suposadament vinculat a la felicitat i al desig d’expandir la família, hi ha alguna cosa de sistemàtica en el seu sofriment. Els constants atacs contra llocs clau per a la reproducció del poble palestí, com maternitats, centres de reproducció assistida o bancs de semen, mostren que hi ha un intent deliberat de desmantellar la capacitat del poble palestí de reproduir -se com a comunitat. Experts en justícia reproductiva i col·lectius feministes denuncien que, a Gaza, Israel està duent a terme un «genocidi reproductiu» a l’eliminar totes aquelles infraestructures que permeten la reproducció del poble palestí i, per tant, la seva continuïtat en el temps.

Als informes de PHR dels Estats Units i Israel, assenyalen l’atac de l’Exèrcit israelià el desembre del 2023 contra la clínica de reproducció assistida al Basma, el centre de fertilitat més gran de Gaza, com a prova d’aquest macabre pla. El bombardeig contra aquest complex a Ciutat de Gaza va destruir uns 5.000 espècimens reproductius i va detenir entre 70 i 100 procediments de reproducció assistida mensuals. A més del desmantellament del sistema de salut materna, les mares i les llevadores estan sent assassinades de forma directa o indirecta. Només durant els sis primers mesos de la guerra més de 6.000 mares van ser assassinades, segons ONU Dones. Cada hora dues mares gazianes desapareixien. Les que segueixen amb vida estan desnodrides, donen a llum nadons de baix pes i les embarassades són obligades a compartir llit a l’hospital.

Part entre bombardejos

Notícies relacionades

Cuba i l’«opció zero»: el pla impossible del Govern de Díaz-Canel per resistir el setge dels EUA

El Govern guarda silenci sobre la crisi a Cuba pel setge de Trump

Hanaa Mansour va donar a llum dues vegades durant l’ofensiva militar contra Gaza. El seu primer fill va néixer l’octubre del 2023, i la seva petita el juny del 2025. «No m’ho esperava, i, de fet, no estava planejat tenir dos nadons», reconeix en missatges de veu. «En estar embarassada durant la guerra, t’invadeix, sobretot, una por enorme, perquè estàs pensant constantment en el nadó dins teu, en el moment de donar a llum, si estarà segur o no», explica a EL PERIÓDICO. El trauma del primer part d’aquell nadó tan desitjat encara l’acompanya. «Quan vaig anar a l’hospital, va ser molt aterridor perquè hi havia bombes al voltant i se sentia el so de les bombes i de tot el que es destruïa mentre donava a llum», rememora. Hanaa se sap afortunada per tenir els seus fills amb ella, però és un sofriment constant cada vegada que emmalalteixen i no pot fer res per ells.

«És molt dur, odio quan els meus nadons emmalalteixen, em dol veure’ls així», lamenta per missatges, després de llançar una tirallonga de preguntes amb dubtes mèdics. Ella, en l’escassetat de Gaza, és incapaç de resoldre-les. L’angoixa de les mares de Gaza no acaba al donar a llum, sinó que es multiplica. Una comissió de les Nacions Unides ha assenyalat l ’impacte sobre el dret a la salut reproductiva com una de les raons per declarar les accions d’Israel com un genocidi. «La violència reproductiva constitueix una violació del dret internacional; quan es porta a terme sistemàticament i amb la intenció de destruir, s’emmarca en la definició de genocidi; la destrucció de l’atenció materna a Gaza reflecteix la imposició deliberada de condicions de vida destinades a provocar la destrucció total o parcial del poble palestí», afirma l’informe de Metges pels Drets Humans.