Una xarxa de 600 controladors

La signatura de l’acord comercial amb Mercosur, contra el qual els agricultors de mig Europa s’han manifestat amb tractorades i talls de carreteres, ha posat el focus, justament, en la vigilància que es fa a les duanes. "El cas del Marroc, amb què Europa té un acord d’associació des de fa gairebé 14 anys, és un clar exemple que hi ha coses que no funcionen bé i que hi ha països que no acrediten les entrades de productes procedents d’aquesta zona del Magrib", denuncia Juan Jesús Lara, director general de la Cooperativa Agrícola San Isidro i president del comitè responsable del tomàquet en la federació d’exportadors Fepex.

"Brussel·les reconeix el forat negre informatiu, de manera que les importacions de tomàquet marroquí no apareixen en les estadístiques oficials de la UE, però continuen arribant amb total normalitat, com es pot observar cada dia als mercats", assegura, per la seva banda, Andrés Góngora, responsable sectorial de Fruites i Hortalisses de COAG.

El ministre espanyol d’Agricultura, Luis Planas, ha assegurat diverses vegades que l’experiència d’Espanya, una de les principals fronteres d’entrada de productes a la UE, dona resultats cada vegada més positius. En part, perquè a finals del 2024 es va unificar la gestió dels punts de control fronterer, fet que ha dotat aquest servei d’una plantilla de gairebé 600 efectius, distribuïts en 54 localitzacions distribuïdes per tot Espanya (aeroports, ports i estacions per a transports de mercaderies) i s’ha traduït en un increment dels controls del 7,5% l’últim any.

Triple inspecció

Són diverses les administracions que duen a terme les inspeccions. Per això és important haver-les unificat en un mateix paraigua, destaca Planas. La competència en relació amb els aliments és del Ministeri d’Agricultura, que a través de la Direcció General d’Acords Sanitaris i Control de Fronteres aplica un triple filtratge.

El primer és el documental i consisteix a verificar que tota la informació que aporten els importadors dels paquets d’aliments que arriben a les duanes és correcta i està ajustada a la llei. Aquest filtre s’aplica al 100% de les partides que ingressen a Espanya. El control següent, el d’identitat, consisteix a comporovar que la informació continguda en aquesta documentació correspon efectivament a la mercaderia analitzada. La tercera anàlisi que es fa és la física, en què s’observa amb detall el producte i es verifica que està en bones condicions de salubritat i higiene.

Notícies relacionades

El pacte UE-Marroc preocupa més els agricultors que el Mercosur

Aprovades les salvaguardes per protegir l’agricultura europea

Al Ministeri d’Economia i Comerç li corresponen dues tasques més. Un primer control de qualitat comercial, d’acord amb els criteris acordats per als països de la UE, i una segona anàlisi, només per als aliments de producció ecològica, que busca comprovar que aquestes partides no continguin restes de plaguicides i d’altres substàncies no autoritzades per a aquests conreus. A aquest mateix departament li toca analitzar mostres d’alguns dels aliments, que es tallen, es trituren i s’analitzen en laboratori i amb equips de cromatografia per veure’n la composició.

El problema, remarca Juan Jesús Lara, és que "de tots els lots que arriben a la frontera, només unes partides petites són analitzades de manera física. De vegades només s’obre la porta del remolc dels camions sense arribar fins al fons, i això implica un risc perquè hi pot haver importacions que s’escapin del control". A més, afegeix el portaveu de Fepex, "la duana no està obligada a reportar les seves dades en temps i forma, de manera que es pot produir un decalatge en la informació".