Les negociacions per al final de la guerra d’Ucraïna topen de nou

"Els temes complicats es mantenen: Ucraïna va confirmar un cop més la seva posició sobre el Donbàs". Amb aquesta succinta frase, el president Volodímir Zelenski va corroborar que les converses tripartides amb representants de Rússia i els EUA per aturar les hostilitats i que van tenir lloc la setmana passada a Abu Dhabi segueixen estancades, sense que s’entrevegi cap llum al final del túnel. I malgrat constatar que, de moment, encara hi ha distàncies insalvables entre els dos bàndols, ja s’ha convocat una nova ronda negociadora amb el mateix format, que se celebraria aquesta setmana a Miami (EUA). Molts observadors es pregunten per la raó que empeny els dos bàndols a continuar negociant en un marc de baixes expectatives i mínimes possibilitats d’obtenir cap resultat concret, més enllà d’acords per a l’alliberament de presoners.

"Les converses són en realitat una posada en escena en què tothom participa", assenyala per a EL PERIÓDICO Peter Zalmayev, director d’Eurasia Democracy Initiative, una organització sense ànim de lucre amb seu a Nova York dedicada a la promoció de la democràcia i l’Estat de dret en les societats postcomunistes. Segons la seva opinió, això passa perquè no hi ha cap dels dos bàndols, per diverses raons, que es pugui permetre estripar les cartes i prefereixen mantenir-hi la presència per no haver de negociar així el que aquest analista anomena "nus gordià", és a dir, la qüestió territorial, un "tema intractable" ara per ara, segons el seu parer.

En el cas de Rússia, apunta Zalmayev, Putin continua considerant que pot aconseguir els seus objectius a Ucraïna "per la via militar", que eventualment l’Exèrcit ucraïnès "s’enfonsarà" o que els habitants de Kíiv s’aixecaran en algun moment contra Zelenski, farts de suportar el fred i les privacions. Però si s’ha de jutjar per les enquestes, el líder del Kremlin no està obtenint els resultats esperats, sinó que, més aviat, l’efecte és el contrari. Segons un sondeig recent difós per Kyiv Independent, un 65% dels enquestats estan disposats a afrontar la guerra "tant com sigui necessari", en comparació amb el 62% registrat al desembre i el 54% del març passat.

De la mateixa manera que la delegació russa, els representants ucraïnesos tampoc abandonen la negociació, perquè la Casa Blanca continua tenint un paper fonamental per apuntalar la defensa del país davant la invasió russa. "Els EUA continuen enviant armes que compren els europeus, a més de compartir intel·ligència amb els ucraïnesos; Zelenski no es pot permetre fer enfadar Trump", continua Zalmayev.

Notícies relacionades

El socialista António Seguro aconsegueix una contundent victòria a Portugal

El triomf de la moderació en temps convulsos

Dades concloents

Les dades són concloents i l’escepticisme està fermament ancorat entre la població ucraïnesa. D’acord amb el mateix sondeig esmentat més amunt i elaborat a finals de gener, un 43% dels ucraïnesos descarten que el 2026 sigui l’any en què s’acabarà la guerra, 14 punts per sobre de la xifra registrada el desembre passat. Un 18% creuen que el cessament d’hostilitats es podria produir a meitat d’any, i un 20%, la segona meitat de l’exercici en curs. Amb tot, el calendari electoral nord-americà podria acabar influint en el desenvolupament dels esdeveniments. Trump vol arribar a un acord de pau abans del juny, amb l’esperança que un eventual cessament de les hostilitats a Ucraïna tingui un resultat positiu en les perspectives electorals del Partit Republicà de cara a les eleccions legislatives de mig mandat als EUA.