El president de l’Iran emplaça el seu Govern a negociar amb els EUA

El president iranià, Masoud Pezeshkian, va anunciar ahir que ha donat llum verda al seu ministre d’Exteriors, Abbas Araghchi, perquè es prepari per a l’inici de les negociacions amb els Estats Units, programades per a aquest divendres a Istanbul.

Aquesta primera presa de contacte entre Washington i Teheran, mentre els Estats Units mantenen part de la seva flota a les costes iranianes, es produiria gràcies a la mediació de Turquia, Qatar i Egipte, que han accelerat des de la setmana passada els canals diplomàtics per evitar una intervenció nord-americana contra l’Iran i el caos regional que això crearia.

"En vista de les peticions de diversos governs amics de la regió de respondre a la petició del president dels EUA per a les negociacions, he indicat al meu ministre d’Exteriors, en el cas que hi hagi un ambient adequat, sense amenaces ni expectatives irreals, que busqui negociacions justes i entre iguals", va declarar ahir Pezeshkian, líder d’un govern que té poc o gens poder de decisió a la República Islàmica.

El poder, a l’Iran, resideix únicament en les mans del líder suprem iranià, l’aiatol·là Ali Khamenei, i la seva guàrdia pretoriana, la Guàrdia Revolucionària. "La prioritat de les xerrades entre els EUA i l’Iran aquesta setmana a Istanbul serà la d’evitar qualsevol conflicte i rebaixar les tensions entre els dos costats", va declarar una font anònima a l’agència Reuters. Segons aquesta font, a la reunió han sigut convidats també els ministres d’Exteriors de Turquia, el Pakistan, l’Aràbia Saudita, Qatar, Egipte, Oman i els Emirats Àrabs Units. S’espera que per part dels EUA hi assisteixi el cap negociador de Donald Trump, Steven Witkoff.

Posicions allunyades

Les expectatives d’arribar a un acord, no obstant, són molt baixes, sobretot perquè les demandes i posicions dels dos costats es troben en pols oposats. Segons filtracions a la premsa, els Estats Units fan tres grans reclamacions a l’Iran per arribar a un acord i retirar la seva flota de la regió: que Teheran tanqui per complet el seu programa d’enriquiment d’urani, que accepti limitar el seu arsenal de míssils balístics i, finalment, que la República Islàmica abandoni el seu programa de finançament i ajuda de diverses milícies al Pròxim Orient.

Aquest programa, conegut com l’Eix de la Resistència, ha servit per a la creació i empoderament de grups com Hamàs i el Gihad Islàmic a Gaza, Hezbol·là al Líban, els houthis al Iemen o les Unitats de Mobilització Popular (UMP) a l’Iraq.

Notícies relacionades

"Hauríem de prendre el control de les votacions"

Kallas demana una nova política per a l’Àrtic en ple xoc amb els EUA

L’Iran, asseguren diverses filtracions, tan sols està disposat a rebaixar el seu programa d’urani enriquit. "La regió ha vist en les últimes dècades diverses confrontacions calamitoses. No en necessitem cap altra, i volem que les negociacions entre els nord-americans i els iranians arribin a una entesa suficient com perquè els problemes actuals no vagin sorgint periòdicament", va afirmar Anwar Gargash, assessor del primer ministre emiratià.

Teheran i Washington ja van celebrar, el maig i el juny de l’any passat, diverses rondes de negociacions nuclears, que van servir tan sols per mostrar la gran distància que separa els dos països.