Azcón i Alegría, duel sense suport extern

Un vermut el primer dissabte de campanya amb Isabel Díaz Ayuso, un grapat de mítings i actes amb Alberto Núñez Feijóo i Pedro Sánchez i una aparició estel·lar del ministre de la Presidència i Justícia, Félix Bolaños. És, sense esgotar massa la síntesi, en el que es resumeix la participació del PP i del PSOE en àmbit nacional o des de fora d’Aragó en la campanya electoral que divendres arribarà a la seva fi en aquesta comunitat autònoma.

Tractant-se, en el cas dels dos principals contendents, d’un dels principals barons del PP i d’una figura que fins fa ben poc tenia seient propi en el Consell de Ministres, les caravanes electorals de Jorge Azcón i Pilar Alegría han sigut el més distants de Madrid que es pugui imaginar. Bé és cert que la tragèdia ferroviària d’Adamuz (Còrdova) i el caos a Rodalies han marcat indeleblement els dies de campanya, i obligat els principals dirigents conservadors i socialistes a tenir el focus posat en un altre lloc, però ni tot i així s’explica tan baixa presència en campanya.

A més de l’esmentada i estel·lar aparició de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Ayuso, la líder autonòmica amb més popularitat mediàtica del PP, cap altre dels seus correligionaris es va acostar a donar suport a Azcón, antic alcalde de Saragossa, en el que no es pot interpretar més que com una mesurada estratègia de campanya. En el PP tots segueixen des de fa temps els ensenyaments d’un tal Alberto Núñez Feijóo, que en els seus temps com a president de la Xunta de Galícia sempre va deixar molt clar als seus que era el candidat autonòmic, i ningú més, qui decidia els que l’acompanyaven en campanya i fins a quin punt es prioritzava la imatge i el nom del candidat o les sigles en la cartelleria. Hi va haver ocasions que per veure el logo del PP (amb una gavina o un xatrac, segons a qui es pregunti) en els cartells de la formació a Galícia calia recórrer a una lupa.

En el PSOE, per la seva banda, diumenge es posa a prova la primera etapa de l’experiment de Sánchez, el de designar per a un bon grapat de comunitats autònomes persones que han format part del seu Gabinet. Tot i que, com va passar en les eleccions autonòmiques i municipals del maig de l’any 2023, l’empremta del mateix president i les vicissituds de la seva executòria en la Moncloa no sempre són les idònies per abordar uns comicis regionals o locals.

Notícies relacionades

Òmnium reivindica Muriel Casals 10 anys després de la seva mort

El Govern suavitza la moratòria contra els desnonaments per salvar les pensions

Perfil propi

D’allà l’indissimulat intent d’Alegría, que el 2019 va guanyar les eleccions municipals a Saragossa a Azcón, però no va poder obtenir el bastó de comandament per la suma de la dreta –llavors amb un Ciutadans molt puixant, a més de Vox– de marcar un perfil propi a la campanya. Fent front, per a això, a unes enquestes que l’apropen a l’abisme d’obtenir el pitjor resultat històric del PSOE, en una comunitat dirigida per diversos presidents socialistes, com Marcelino Iglesias o Javier Lambán, mort l’any passat i amb el qual va acabar agrament enfrontada. L’únic antic company d’Executiu que va participar en la campanya, l’esmentat Bolaños, ho va fer sense compartir cartell amb la candidata. Per part del PP sí que han tingut cert protagonisme altres figures no de tanta envergadura com el president nacional o els presidents autonòmics, però sí de pes específic en els òrgans de direcció del partit.