L’ICE espia immigrants rastrejant-ne la localització i amb l’escaneig ocular
L’agència migratòria combina una vasta xarxa de tecnologies comercials per vigilar, identificar i reprimir milers d’immigrants i manifestants que amenaça de vulnerar drets fonamentals
Tirotejar civils desarmats, detenir nens de 5 anys per fer-los servir com a esquer, intimidar ciutadans pel color de pell, arrossegar avis per la neu o ruixar el rostre a menors d’edat amb esprai pebre. Les brutals tàctiques d’assetjament executades durant les últimes setmanes a Minneapolis i a altres ciutats santuari dels EUA pels agents emmascarats del Servei d’Immigració i Control de Duanes (ICE, en les sigles en anglès) i de la patrulla fronterera són només la punta de l’iceberg.
Convertida pel president Donald Trump en una força paramilitar, l’agència migratòria opera gràcies a un orwel·lià aparell tecnològic de vigilància que s’alimenta de l’enorme xarxa de dades recopilades pel Departament de Seguretat Nacional després dels atemptats de l’11-S. Reconeixement facial, programari d’espionatge, escàners oculars, geolocalització o proves d’ADN. Tecnologies pensades per caçar terroristes que l’Administració trumpista normalitza en la seva intenció de deportar 11 milions de migrants.
La vigilància s’ha convertit en un negoci privat molt lucratiu. Des de gegants empresarials com AT&T o Deloitte fins a empreses emergents com Palantir o Clearview AI –prohibida a diversos estats– fan caixa amb el Govern com a client destacat. El 2025 l’ICE va gastar com a mínim 353 milions de dòlars en contractes de vigilància, un 27% més que durant l’era Biden, segons una anàlisi de Financial Times.
Dades tant sí com no
Aquestes empreses venen a l’Administració nord-americana la infraestructura tecnològica que accelera les seves batudes. Es tracta, en molts casos, d’eines d’intel·ligència artificial (IA) que encreuen dades de diverses branques del Govern –un fet que és potencialment il·legal i un risc per a la ciberseguretat– amb d’altres de comercials o que han sigut extretes d’internet: registres de votant, permisos de conduir, codis bancaris, expedients mèdics i fins i tot actes de matrimoni.
Als EUA la llei exigeix una ordre judicial basada en una causa probable per vigilar algú. Comprar dades a tercers, però, permet al Govern saltar-se unes limitacions cada vegada menys respectades. A més, l’ICE ha activat un programa pilot secret amb què recluta caçarecompenses, investigadors privats, exsoldats i antics agents de les forces de l’ordre –persones sense cap rol oficial a l’Administració pública– perquè espiïn persones migrants i verifiquin físicament l’adreça on viuen. Almenys 10 empreses han guanyat un total de més d’un milió de dòlars per mitjà d’aquesta iniciativa nacional per rastrejar 1,5 milions d’immigrants indocumentats, segons The Intercept.
A través de l’ICE, l’Administració Trump porta l’erosió de la privacitat un pas més enllà. En aquest sentit, un document intern obtingut per 404 Media revela que el Departament de Seguretat Nacional nega el dret dels ciutadans a oposar-se a l’escaneig dels seus rostres amb l’app Mobile Fortify, dades altament sensibles que s’emmagatzemaran durant 15 anys independentment de l’estatus migratori o ciutadania.
Palantir, el gran aliat
El principal proveïdor de l’agència és Palantir. La firma, cofundada pel multimilionari tecnològic i inversor neoreaccionari Peter Thiel, des de fa més d’una dècada ajuda l’ICE a crear els seus sistemes de vigilància. La seva relació amb el Govern nord-americà és tan profunda que més de la meitat dels seus ingressos provenen de contractes públics. Sense anar més lluny, l’any passat li’n va atorgar un de 30 milions de dòlars per crear ImmigrationOS, un programa per identificar i deportar migrants, va avançar Wired.
Palantir també ha construït un sistema anomenat ELIT i permet localitzar-los en un mapa interactiu. Aquesta eina, l’existència de la qual ha sigut destapada per 404 Media, proporciona, a més, un expedient personal amb noms i imatges i una "puntuació de confiança" sobre la seva adreça actual. Així les coses, els agents fan servir aquesta interfície per fitxar potencials objectius, com si es tractés de Google Maps o d’una Pokédex. És per això que la propaganda del Departament de Seguretat Nacional compara les batudes antiimmigració amb la caça de Pokémon.
Tot i que l’assassinat de dos ciutadans desarmats, Renee Nicole Good i Alex Jeffrey Pretti, en mans de l’ICE i de la patrulla fronterera, ha accentuat la pressió sobre aquestes companyies, Palantir defensa aquesta col·laboració. El director executiu, Alex Karp, considera que és "extremadament bona per als EUA".
Un codi, un estatus
Notícies relacionadesQuan un migrant entra als EUA se li assigna un codi que identifica el seu estatus. Això, però, no evita que les autoritats li puguin perdre el rastre. Per localitzar els qui estan en situació irregular, l’ICE desplega una extensa llista de sistemes de vigilància. Segons va revelar The New York Times, el braç policial de l’agència fa servir Geo Group, una app de rastreig elaborada per l’operador privat de presons del país més gran.
També disposa de Tangles i Webloc, dues eines que permeten consultar –sense ordre judicial– dades de localització adquirides de les xarxes socials i de centenars de milions de telèfons mòbils per pentinar barris i seguir els moviments dels seus objectius. Així mateix, ha contractat una app creada per Motorola i Thomson Reuters que permet escanejar la matrícula d’un vehicle i afegir-la a una base de dades per saber on ha estat abans i predir quina serà la seva pròxima destinació.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Berta Castells: "No vaig anar als EUA perquè creia que podia fer el mateix aquí que allà"
- Rybakina es venja de Sabalenka en la final femenina
- El Reial Madrid d’Arbeloa torna a la casella de sortida
- Alcaraz, Djokovic i una final per a la història a Austràlia
- Tres gols de 30 xuts: una escopeta de fira
