Una detenció per agent al mes: l’eficiència qüestionada de l’ofensiva migratòria de Trump a Minneapolis

«Aquestes operacions són ineficaces, costoses i estan aixecant més controvèrsia social i elevant la fricció i confrontacions en un sistema que hauria d’existir, però que no ha sigut tan eficaç ni transparent», explica a EL PERIÓDICO Ariel Ruiz, investigador principal del Migration Policy Institute. La crítica se centra en la relació entre recursos, costos (econòmics i també humans) i resultats. A més, una part dels arrestos no implica una expulsió immediata: hi ha casos en els quals les persones són detingudes, passen pel sistema i queden en una situació processal que no es tradueix automàticament en deportació.

Menys pressió fronterera

L’origen d’aquest gir té dos factors. El primer és la caiguda dels passos irregulars a la frontera sud amb Mèxic: «El nombre d’entrades irregulars als Estats Units s’ha reduït als nivells més baixos des del 1970», recorda Ruiz. La tendència, explica, s’havia iniciat abans de la tornada de Trump, amb un descens ja visible en els últims mesos de Joe Biden, i es va consolidar amb mesures més restrictives, especialment en matèria d’asil.

A aquest escenari se li va afegir l’enduriment antimigratori a l’inici del mandat de Trump i un major control dut a terme per les forces de l’ordre mexicanes, una exigència del republicà. En conseqüència, segons Ruiz, «menys trobades a la frontera, més capacitat per poder portar a terme aquest tipus d’operacions a l’interior».

La palanca pressupostària

El segon factor és la injecció de 75.000 milions de dòlars per augmentar la capacitat de portar a terme operacions de control migratori als Estats Units. Això és part de l’assoliment legislatiu de Trump, que va aconseguir que el Congrés aprovés una llei òmnibus que va anomenar Big Beautiful Bill (la gran i bonica llei) que consistia a redirigir els recursos públics a les prioritats de la ideologia trumpista.

«Encara que demà augmentin els passos fronterers i hagin de tornar a incrementar la presència a la frontera, hi ha tants agents i recursos addicionals que es poden mobilitzar arreu del país alhora», emfatitza aquest expert. Amb aquest matalàs, l’Administració disposa de marge per sostenir una presència federal elevada en ciutats de l’interior i mantenir operatius prolongats, fins i tot si la pressió a la frontera torna a repuntar.

Rendiment i costos

La majoria d’aquests 75.000 milions de dòlars addicionals s’han destinat a ICE, que ha desplegat una controvertida campanya de reclutament, però també inclou la patrulla fronterera. I, de tota manera, les dues agències actuen de la mà en operacions conjuntes a tot el país, molt més enllà de la frontera.

Entre les dues, el desplegament a Minneapolis és notable: per cada policia de la ciutat hi ha tres agents migratoris desplegats, una proporció que, segons l’anàlisi de Ruiz, és inaudita. A més, lluny d’augmentar la sensació de seguretat, ha despertat l’alarma ciutadana ja que molts d’aquests agents no porten distintius visibles en uniformes o vehicles.

Nova tàctica i impacte social

No només hi ha més agents, sinó que la manera d’actuar ha canviat. Les tàctiques tradicionals d’ICE estaven més centrades en intel·ligència prèvia i detencions focalitzades. No obstant, l’entrada de la Patrulla Fronterera a l’interior, percebuda com a més visible, ha vingut acompanyada d’un ús de força més freqüent en les detencions.

«Les tàctiques van canviar quan va començar a emergir el nou rol de la Patrulla Fronterera més enllà de la línia de la frontera», assenyala Ruiz. Per a això, Trump va fer responsable d’aquest cos Greg Bovino, que va guanyar notorietat per liderar (i publicitar) operatius durs a grans ciutats, com Los Angeles, Chicago o Minneapolis. Per ordre de Trump, va reorganitzar el cos i va ampliar el paper de l’agència a l’interior. 

Notícies relacionades

Detinguts dos activistes catalans a Turquia després de participar en una manifestació a favor del poble kurd

D’escanejar els teus ulls a rastrejar la teva ubicació: així funciona l’aparell de vigilància d’ICE per espiar immigrants i manifestants

«Per això se li va atorgar el lideratge al comandant Bovino sota la presidència de Trump, que ara se l’està retirant», apunta. En resposta a les crítiques rebudes en les últimes setmanes a l’excessiu ús de força, s’ha informat de la seva reubicació i d’ajustos en les seves funcions de comandament en aquestes operacions.

Aquest gir de guió –que encara no es pot saber si és real o només una cortina de fum– és una resposta directa a la reacció social i les protestes continuades al carrer. Les dues morts de ciutadans nord-americans –Renee Good i Alex Pretti– i la detenció d’un menor de cinc anys al costat del seu pare han despertat la indignació i revifat les protestes. Per a Ruiz, aquests episodis «han reforçat el rebuig social» i «han col·locat el desplegament sota un focus polític i mediàtic».