La UE designa la Guàrdia Revolucionària iraniana com a organització terrorista

La Unió Europea (UE) va aprovar ahir designar la Guàrdia Revolucionària de l’Iran com a organització terrorista, a banda d’una bateria de sancions contra diversos alts càrrecs del règim iranià, entre ells el ministre de l’Interior, en resposta a l’assassinat de milers de persones durant les protestes que van tenir lloc al país entre finals de desembre i aquest gener.

"A l’Iran, la terrible repressió contra els manifestants ha tingut un alt cost humà", va dir Kaja Kallas, cap de la diplomàcia europea, en una roda de premsa després de la decisió. "La repressió no pot quedar sense resposta", va afegir. "Qualsevol règim que mati milers dels seus propis ciutadans està treballant per a la seva pròpia desaparició", va dir l’estoniana.

Tant la designació de la Guàrdia Revolucionària com a grup terrorista com les sancions suposen un important enduriment de la política europea davant l’Iran. "De cara al futur, hem d’estar preparats per continuar augmentant la pressió sobre les autoritats i continuar donant suport a la societat civil iraniana", va apuntar la cap de la política exterior del bloc.

Designació simbòlica

La decisió dels Vint-i-set posa aquesta branca de les forces armades iranianes a l’altura de grups com Hamàs, Estat Islàmic i Al-Qaida. A la pràctica, implica la congelació dels actius dels seus membres i la prohibició de viatjar a la UE. Però el cert és que la designació és purament simbòlica, perquè sobre l’organització pesen ja sancions.

"Els que operen com a terroristes han de ser tractats com a terroristes", va assenyalar Kallas després de la reunió dels ministres d’Exteriors del bloc, ahir, en la qual els Vint-i-set van prendre la decisió. "Ja era hora", va assenyalar la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, que va reiterar el suport europeu "al poble de l’Iran en la seva valenta lluita per la llibertat".

L’Eurocambra, que no té competències en política exterior, havia demanat, la setmana passada, als governs europeus fer finalment el pas. "Designar l’opressiva Guàrdia Revolucionària Islàmica del règim iranià com a organització terrorista és la decisió correcta, que fa unes setmanes molts consideraven impossible", va manifestar la presidenta de la institució, Roberta Metsola. "Ara és el moment de mantenir-se ferms. L’Iran serà lliure", va afegir.

Els EUA van incloure la Guàrdia en la seva llista d’organitzacions terroristes el 2019 i pressionaven la UE des d’aleshores perquè fes el mateix. Feia anys que el bloc debatia fer-ho, però, fins ara, no hi havia consens. Els serveis jurídics comunitaris havien mostrat reserves en el passat, assegurant que per poder fer el pas era necessària una decisió judicial. Països com França o Itàlia s’hi havien oposat en el passat, a més, perquè temien que la decisió pogués perjudicar les negociacions per frenar el programa nuclear iranià.

No obstant, la sentència d’un tribunal regional alemany el 2023, que va apuntar a un organisme iranià com a responsable d’un intent d’incendi en una sinagoga, va obrir la porta a considerar aquesta ala de les forces armades iranianes com a organització terrorista. Aquest era l’argument d’Alemanya i els Països Baixos, que van intensificar els contactes per convèncer els seus col·legues en les últimes setmanes. La brutal repressió de les protestes de les últimes setmanes ha fet que els governs europeus canviïn finalment d’opinió. "No hi pot haver impunitat pels crims comesos", va assenyalar el ministre d’Exteriors francès, Jean-Noël Barrot.

Amenaces dels EUA

El canvi de la posició de la UE és notable. Kallas va evitar especular sobre els motius que han fet que alguns governs europeus canviessin d’opinió. L’estoniana va apuntar, no obstant, a l’impacte que va tenir la informació que va arribar després de setmanes d’apagada informativa. No obstant, quan li van preguntar per les amenaces del president nord-americà, que ha advertit al règim que "s’acaba el temps", Kallas es va limitar a dir que la regió "no necessita cap altra guerra".

A més, la UE ha imposat sancions sobre una desena d’alts càrrecs del règim iranià en resposta a la "violenta repressió de les protestes pacífiques", les detencions arbitràries i la intimidació contra els manifestants. Les sancions afecten, entre d’altres, el ministre de l’Interior i cap del Consell de Seguretat Nacional de l’Iran, Eskandar Momeni, a més d’alts càrrecs del sistema judicial iranià com el fiscal general, Mohammad Movahedi-Azad.

També han sigut sancionades algunes entitats com ara l’Autoritat Reguladora de Mitjans Audiovisuals de l’Iran, l’Organització del Ciberespai Seraj o el Grup de Treball per a la Determinació de Casos de Contingut Delictiu. La UE ha al·legat que totes aquestes empreses han contribuït a les campanyes de censura i desinformació, a més d’ajudar a restringir les comunicacions.

Notícies relacionades

Starmer s’acosta a Xi després d’anys de tensió entre Londres i Pequín

L’Iran assegura que vol negociar amb els EUA, però amb "els dits al gallet"

Congelació d’actius

El bloc ha imposat aquesta nova bateria de sancions fent ús d’un instrument que permet castigar les violacions dels drets humans a tercers països. A la pràctica, suposa tant la congelació d’actius com la prohibició d’entrada a territori comunitari. Tampoc es permeten les transferències de fons a les persones que siguin sancionades.