Els països del mar del Nord busquen l’autonomia energètica

El conservador Merz i la socialdemòcrata Frederiksen van plasmar així el nou esperit de cohesió davant els EUA, en una compareixença conjunta després de la Cimera del Mar del Nord, centrada en l’impuls a l’energia eòlica en alta mar. És a dir, un àmbit energètic davant el qual Trump exhibeix sense embuts la seva hostilitat, com va fer també Merz com a candidat a la cancelleria.

De sobte, el líder alemany veu en aquesta font d’energia la clau per garantir a Europa un subministrament energètic segur, net i no dependent "ni de Rússia, com va passar en el passat, ni d’altres països", va explicar Frederiksen. "Europa és davant de desafiaments crítics en matèria de seguretat. El nostre mode de vida està en joc", va afegir Merz, per referir-se després a la necessitat de protegir-se millor davant "els atacs híbrids a les nostres infraestructures".

La cimera del mar del Nord estava orientada a mobilitzar inversions en energia eòlica. El gran desafiament és coordinar esforços, amb projectes compartits com el que van subscriure Dinamarca i Alemanya en aquesta cita, celebrada a Hamburg. En la reunió estaven representats a escala de líders o ministres França, el Regne Unit, Irlanda, Luxemburg, els Països Baixos, Noruega, Alemanya i Dinamarca, a més de la Comissió Europea. Per primera vegada, hi assistia també Islàndia.

En aquesta cita centrada en energia i seguretat es va respirar la crispació que desperta Trump fins i tot entre els països tradicionalment més lleials als EUA, com és Alemanya. Des de Berlín, el seu ministre de Defensa, el socialdemòcrata Boris Pistorius, va qualificar de "falta de respecte" els retrets de Trump als seus aliats, als quals ha criticat el paper exercit a l’Afganistan. Pistorius va recordar l’alt preu que ha pagat Alemanya en vides humanes –59 soldats morts– i va qualificar de "literalment fals" pretendre, com ha fet Trump, que els EUA no van comptar amb prou suport europeu. En termes semblants es va pronunciar també el titular d’Exteriors, Johann Wadephul.

Notícies relacionades

La UE i l’Índia ultimen un gran acord comercial

Trump suavitza el missatge i envia a Minneapolis el seu ‘tsar’ de fronteres

El preacord respecte a Groenlàndia anunciat per Trump després de la seva reunió a Davos amb el secretari general de l’OTAN, Mark Rutte, ha alleujat una mica les coses, però l’ambient continua carregat. Que Trump descartés mirar d’annexionar-se l’illa per la força va ser una espècie de bàlsam per a Dinamarca. No obstant, la inconcreció respecte a aquest pacte, que aparentment només coneixen Trump i Rutte, pesa en les relacions transatlàntiques.

"Fa temps que hem demanat a l’OTAN una presència militar duradora a l’Àrtic. Fins ara no hi ha presència allà de soldats de l’OTAN", va recordar Frederiksen. "Com saben, Groenlàndia i Dinamarca n’han demanat l’estacionament permanent. Tinc l’esperança que la missió de l’Aliança en el Bàltic es pugui copiar per a Groenlàndia".