El pla dels EUA per a Gaza esborra la seva identitat i herència cultural

No li han deixat ni el nom. Ja no és Gaza sinó "Nova Gaza" i, de la resta, ni rastre. Dijous passat a Davos, l’equip de Donald Trump va anunciar el seu "pla mestre" per reconstruir la Franja, arrasada durant més de dos anys de bombardejos d’Israel, una campanya militar descrita com un "genocidi" per les organitzacions de drets humans. El pla presentat per Jared Kushner, gendre del president, s’ajusta a la "Riviera del Pròxim Orient" venuda al seu dia pel nord-americà. Edificis futuristes, centres de dades, resorts de platja, plantes energètiques i xarxes ferroviàries. Del que no hi ha rastre és de l’antiga fisonomia de Gaza o dels seus basars, mesquites, esglésies, edificis històrics i la resta de la seva herència cultural. El "genocidi" israelià va destruir Gaza i, en cas que es porti a terme, la reconstrucció dels EUA esborrarà la seva memòria.

No hauria de ser necessàriament així, per més que el 83% dels seus edificis hagin sigut destruïts, segons les Nacions Unides. Després que els nazis destruïssin Varsòvia durant la Segona Guerra Mundial, les autoritats poloneses van fer de la seva reconstrucció una missió per mirar de recuperar el que Hitler havia mirat d’esborrar. Una cosa semblant al que van fer els francesos a Saint-Malo o els alemanys al centre de Dresden.

Juntament amb Berlín, Londres, Hamburg o Colònia, aquelles van ser les ciutats més bombardejades durant la contesa. Però cap d’aquelles campanyes supera la infligida sobre Gaza, un dels territoris més empobrits del món després de 56 anys d’ocupació militar israeliana i 17 anys més de bloqueig quan Hamàs va llançar el seu atac sobre el sud d’Israel, en el qual van morir 1.150 persones.

25.000 milions

Al presentar el seu pla, Kushner va revelar que sobre la Franja es van llançar 90.000 tones de municions. Moltes d’aquestes armes eren nord-americanes i, ara, no només han pres el control del territori, sinó que volen liderar la seva reconstrucció. Un pla cridat a engreixar les butxaques de Trump i el seu cercle pròxim, una constant des que va tornar a la presidència.

"Estem compromesos a assegurar que Gaza es desmilitaritza i és harmoniosament reconstruïda", va dir Trump a Davos, després de constituir la Junta de Pau, l’ens jurídic que es va treure de la màniga per afegir la Franja a la seva llista de propietats amb l’aval del Consell de Seguretat de l’ONU. "Aquesta és una ubicació excel·lent, mirin aquesta ubicació al mar, mirin aquesta bonica propietat: el que podria ser per a tanta gent, serà grandiós, la gent que viu tan malament viurà tan bé", va dir sense rubor després de referir-se al lloc on 70.000 persones han mort i 170.000 han resultat ferides.

Notícies relacionades

La UE i el desordre mundial

Alemanya i Itàlia reforcen l’aliança per guanyar influència

Kushner va afirmar que el pla "és realitzable". I si bé no va aportar-ne gaires detalls, va assegurar que espera una inversió pròxima als 25.000 milions de dòlars. "Per al sector privat hi haurà oportunitats increïbles d’inversió. Ja sé que és una mica arriscat invertir en un lloc així, però necessitem que vingueu i tingueu confiança", va afegir el gendre de Trump, que aprofita el parentiu per fer negocis, particularment al golf Pèrsic.

Per als palestins, aquests plans resulten familiars. Després que 750.000 palestins fossin expulsats de les seves llars o fugissin davant l’avanç de les tropes israelianes en la guerra del 1948, a Israel se li va plantejar la disjuntiva sobre què fer amb 500 pobles àrabs conquistats. Els seus líders no volien que els palestins poguessin tornar, de manera que van optar per esborrar-los del mapa. Molts van ser dinamitats. D’altres, sepultats sota aparcaments o reserves naturals. Essencialment es va esborrar la seva memòria, el mateix que Trump i els seus volen fer a Gaza.