Europa i el Canadà frenen Trump en tres dies de geopolítica frenètica

En poc més de 15 minuts, va fer una descripció precisa de la caòtica situació geopolítica internacional des de l’arribada de la nova Administració a la Casa Blanca, ara fa un any. I va proposar com a solució al nou desordre global que tots els ofesos s’uneixin per mirar de resistir l’embat de les grans potències agressives com és el cas dels EUA, la Xina o Rússia. "Les potències mitjanes, com el Canadà, no són impotents. Tenen capacitat per construir un nou ordre que reflecteixi els nostres valors", va afirmar Carney. "Acomodar-se. Evitar problemes. Esperar que obeir compri seguretat... No funcionarà". El Canadà és un país que pateix l’assetjament de la nova Administració nord-americana, en forma d’aranzels o d’amenaces verbals d’annexió com un nou Estat dels EUA.

Carney va sonar per moments a "sud global". Va esgrimir un inèdit mea culpa: Occident ha estat còmode amb unes regles globals que el beneficiaven però que han fet patir molt els països del segon i tercer món durant dècades. "Sabíem que el relat de l’ordre internacional basat en regles era, en part, fals –va dir–. En gran manera vam evitar assenyalar les bretxes entre la retòrica i la realitat. Aquest pacte ja no funciona". Carney va rebre una ovació dreta del públic present a Davos i les seves paraules es van fer virals a internet.

El polític canadenc ha sigut el màxim exponent d’un Davos que ha sonat a funeral del vell ordre creat després del cisma de la Segona Guerra Mundial. El conclave anual a la localitat suïssa blindada solia ser el lloc de reunió del món liberal que defensava el comerç internacional i el lliure flux de capitals. En aquesta 56a edició, amb mig centenar de líders mundials convidats, semblava més aviat una foto del món d’ahir.

Carney no va ser l’únic a llançar dures crítiques cap al president Trump, sovint sense ni tan sols anomenar-lo. "Preferim el respecte als xulos", va clamar el francès Macron. "I preferim l’Estat de dret a la brutalitat", va afegir.

"Unitat i determinació"

Fins i tot la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, persona normalment mesurada en les seves declaracions per evitar fer enfadar els EUA, clau en la resistència ucraïnesa de la invasió russa, va ensenyar les dents durant el seu discurs a Davos. Molts han criticat la seva estratègia de "pacificació" cap a Washington. "Estem en un dilema. Europa prefereix el diàleg i les solucions, però estem plenament preparats per actuar si és necessari, amb unitat, urgència i determinació", va dir.

L’alemanya va ser la que va liderar els europeus perquè acceptessin un acord comercial asimètric amb els EUA, firmat a Escòcia el 27 de juliol de l’any passat. Els EUA aplicarien un aranzel general del 15% a la majoria de les importacions procedents de la UE, que era la meitat de la taxa més dura amb què havia amenaçat Trump, a canvi que es reduïssin al 0% els que s’aplicaven a certs productes nord-americans.

Notícies relacionades

La UE i el desordre mundial

Alemanya i Itàlia reforcen l’aliança per guanyar influència

Però Trump va amenaçar de trencar l’acord i anar apujant primer un 10% i després un 25% les taxes de les exportacions europees si Europa es resistia a la idea d’annexionar Groenlàndia als EUA.

I mentre clamaven en discursos crus contra les amenaces de Washington, els europeus s’anaven preparant per entrar en acció. Dijous estava convocada una cimera d’emergència dels Vint-i-set. Es plantejaven activar el mecanisme anticoerció. Aquest "bazuca" inclou pujades d’aranzels, traves a la inversió i una altra sèrie de limitacions d’accés a la UE. Els índexs borsaris i el dòlar van caure a principis de setmana davant la perspectiva d’un xoc frontal de les dues zones més riques del planeta. No va fer falta. Trump es va acoquinar i va retirar en públic les seves amenaces d’ocupar Groenlàndia per la força i de castigar els europeus amb més aranzels.