La UE es prepara per respondre als aranzels dels EUA per Groenlàndia

"De les consultes entre els líders de la UE, inclosa la presidenta [de la Comissió Europea, Ursula] Von der Leyen, se’n desprèn clarament que la prioritat aquí és el diàleg, no pas agreujar la situació, i evitar la imposició d’aranzels", va assegurar el portaveu comunitari Olof Gill, ahir durant la roda de premsa diària de la Comissió. "Això, en última instància, perjudicarà els consumidors i les empreses a banda i banda de l’Atlàntic", va afegir.

"Les amenaces aranzelàries no són acceptables com a mitjà per abordar aquests problemes", va dir per la seva banda el comissari d’Economia, Valdis Dombrovskis. El letó va insistir a buscar una solució negociada. "Hem de treballar per trobar una solució constructiva que ens permeti avançar respectant el dret internacional i cuidant les nostres importants relacions econòmiques i geopolítiques", va apuntar a la seva arribada a la reunió de l’Eurogrup.

Tot el que calgui

Però si l’amenaça de Trump d’imposar aranzels del 10% a partir de l’1 de febrer a les importacions des de sis països del bloc, Dinamarca, Suècia, França, Alemanya, els Països Baixos i Finlàndia, a més del Regne Unit i Noruega, el bloc respondrà. "En cas que s’imposin els aranzels amenaçats, la UE disposa d’eines i està preparada per respondre-hi", va dir Gill, "farem tot el que calgui per protegir els interessos econòmics de la UE", va afegir.

Els EUA no van trigar a respondre. El secretari del Tresor dels Estats Units, Scott Bessent, va afirmar a Davos (Suïssa) que seria "insensat" respondre amb contramesures als aranzels. Bessent va tornar a remarcar la importància que té per a Trump d’un territori que considera "un actiu estratègic".

Els líders dels Vint-i-set es reuniran dijous a Brussel·les, en una cimera extraordinària convocada pel president del Consell Europeu, António Costa. L’objectiu de la reunió és prendre el pols a la situació i pactar una resposta conjunta i coordinada davant l’escalada de tensió. També serà una trobada simbòlicament important perquè el bloc mostri suport a Dinamarca i Groenlàndia.

Des de la seva arribada a la Casa Blanca fa avui un any, Donald Trump ha fet servir la política comercial com a mitjà de pressió sobre els seus socis. Washington va arribar a amenaçar la UE amb aranzels del 50% sobre les seves importacions si no eliminava o reduïa substancialment els gravàmens als productes nord-americans. També va exigir que relaxés el que considera "barreres no aranzelàries", per suavitzar les seves normes.

Acord en risc

Notícies relacionades

Un acord UE-EUA insuficient

Trump demana 1.000 milions de dòlars per ser a la Junta de Pau per a Gaza

Després de mesos de negociacions, Trump i Von der Leyen van segellar finalment un acord a Escòcia que posava fi a l’escalada. El tracte implicava una rebaixa substancial per als EUA. La UE va acceptar un aranzel màxim del 15% sobre les seves exportacions al país nord-americà, a canvi d’"estabilitat" i "predictibilitat" per a les seves empreses. L’escalada recent amenaça de dinamitar l’acord.

Durant aquelles negociacions, davant la falta d’avenços, els Vint-i-set van aprovar al juliol un paquet de contramesures per valor de 93.000 milions d’euros sobre productes procedents dels EUA. Aquesta bateria de represàlies va ser suspesa a l’agost per donar una oportunitat a l’acord. Però la seva suspensió expira el 6 de febrer, només uns dies després que entrin en vigor els nous aranzels.