Dos dies de gener que van canviar l’Iran
Ciutadans iranians que surten del seu país en direcció a la frontera amb Turquia relaten el que van viure entre dijous i divendres de la setmana passada, quan el règim iranià va desencadenar una onada de morts i repressió que arriba ja fins a les 3.000 persones, segons han comptabilitzat algunes ONG d’aquest país.
Alí ho va veure amb els seus ulls. Aquella tarda, dijous 8 de gener, l’home va pujar a la terrassa del seu edifici per tenir una bona visió: al seu carrer, a Teheran, s’amuntegaven centenars, milers de manifestants. Alguns cridaven en favor del fill de l’antic xa; altres, clamaven contra el líder suprem iranià, l’aiatol·là Alí Jamenei. Tots buscaven un canvi de règim: la caiguda de la República Islàmica.
Però llavors, Alí ho va veure tot, i aquesta imatge, diu, no se n’oblidarà mai. "Mai havia vist res així. Dijous i divendres de la setmana passada van ser un infern, amb la mort a cada cantonada. Mai havia vist tanta mort junta, en tants llocs. Aquella primera nit, mentre era a la terrassa, vaig veure com va arribar la policia amb moto. Van treure les escopetes i van començar a disparar a boca de canó", va relatar Alí, que aquesta setmana va aconseguir creuar la frontera amb del seu país amb Turquia en direcció a Europa, on estarà unes setmanes abans de tornar a l’Iran.
"Disparave en totes direccions. Vaig veure molta gent caure, va ser tota una massacre. Des d’aleshores, des d’aquell divendres, amb prou feines ha passat res a Teheran. La gent ja no ha sortit més de casa. Els contraris a aquest govern som el 90% de la població, i ens han massacrat. Ara estem terroritzats", remarcava Alí.
Milers de morts
Segons dades d’ONG iranianes a l’estranger, més de 3.000 persones han mort durant aquesta última onada de protestes, que va començar el passat 28 de desembre. Poc se sap d’aquestes morts a causa del bloqueig informatiu des del dijous 8 de gener, quan la República Islàmica va tancar tota connexió a internet al país.
Amb prou feines res entra ni surt: tan sols vídeos curts i de mala qualitat d’algunes protestes, i imatges dels dipòsits de cadàvers de Teheran plens. Una cosa, però, sí que sembla clara: la gran majoria de les 3.000 morts d’aquesta onada de protestes –el número definitiu podria ser molt més gran– va passar en tan sols dues nits, dijous i divendres de la setmana passada.
"És obvi que va ser a propòsit, ¿no?", deia Foziyeh, una altra iraniana que va abandonar Teheran per marxar a Turquia. "El govern va tallar internet perquè ningú, ni dins de l’Iran ni fora, s’assabentés de totes les morts, de la brutalitat d’aquest règim que ha decidit declarar la guerra a la població", va dir la dona, que era a casa amb uns amics dijous a la nit.
Els seus records d’aquella tarda –probablement influïts pel que la dona va viure hores més tard– són fatals. "Era a casa, i cap a les cinc de la tarda, abans que fosquegés, recordo un silenci eixordador. No se sentia ni una ànima al carrer. Però a les sis va caure el sol i tot va esclatar: càntics, crits, explosions, incendis.... Des de la finestra ho vèiem tot. La sucursal bancària de davant de casa va cremar. Llavors vam veure que la connexió a internet estava tallada, i allà és quan va començar la massacre; una absoluta massacre", assenyala la dona, que de petita va viure la revolució islàmica de 1979.
Foziyeh troba moltes similituds entre els dos conflictes, com el fet que la comunicació entre protestants era analògica i que "en les dues ocasions cada vegada que en alguna protesta hi havia morts, l’endemà els nombres de manifestants es multiplicaven. Aquesta vegada va ser igual, fins al 8 de gener. El règim, aquell dia, va anar a matar tots per acabar amb les manifestacions. Ho van aconseguir...", remarca.
L’Iran, però, nega cap responsabilitat. Segons la versió oficial de Teheran, els milers de morts ocorreguts durant les protestes van ser en mans de "grups terroristes" que es van infiltrar en les multituds, i van començar a disparar tant contra forces de l’Estat com contra manifestants. La República Islàmica no ha aportat ni una prova al respecte.
Ahir, Jamenei va apuntar cap a Donald Trump. "Considerem el president dels Estats Units com el criminal responsable de les morts, el mal i els insults infligits contra la nació iraniana. Nosaltres no volem anar a la guerra. Però aviso que no deixarem que els criminals, tant domèstics com internacionals, surtin impunes d’aquesta", va assenyalar el líder suprem iranià.
La majoria dels iranians amb qui EL PERIÓDICO ha pogut parlar a la frontera entre l’Iran i Turquia, apunta cap al govern iranià com l’únic responsable de les víctimes mortals que es van registrar en el país la setmana passada. Creuen que la campanya de massacre contra les protestes va desembocar en el que probablement van ser els dos dies més mortífers a l’Iran, en concret els dies dijous 8 de gener i divendres 9 de gener, des de la revolució islàmica i la guerra contra l’Iraq (1980-1988).
Morts "coneguts"
"En les anteriors onades de manifestacions, durant els últims anys, sempre hi han hagut morts, però sempre eren llunyans. N’hi havia, però jo per exemple no tenia ningú en el meu entorn que conegués un mort. Eren coneguts de coneguts de coneguts", va assenyalar Fatima, una iraniana que, a diferència dels altres, torna al seu país després d’uns dies fora. "Però aquesta vegada no. Aquesta vegada ha sigut diferent. No conec ningú a Teheran que no conegui a un assassinat. Tots tenim amics, familiars, companys de feina que han mort. El nostre propi govern ens ha matat", va afirmar la jove.
Notícies relacionades"La meva germana treballa en un hospital de Teheran. Abans-d’ahir em va dir que molts dels morts que els arribaven tenien forats nets de bala al front ¿Com mor un manifestant d’un tret al front si no és que ha sigut executat? A l’hospital els arribaven més morts que ferits", va destacar Foziyeh, que s’interromp mentre parla; intenta tallar unes llàgrimes que, més que de tristesa, són de ràbia. La dona se les apartava de la cara, les expulsava cap enfora amb els dits.
"Ho van aconseguir. De veritat que ho van aconseguir. Van matar a tants i tan ràpid que des d’aquell divendres les protestes han gairebé parat. Des de fora la gent no s’ha pogut assabentar pel bloqueig d’internet, però han matat el moviment de protesta. Ha sigut una autèntica carnisseria, i no hem pogut fer res al respecte. Els iranians estem sols. Ara ens ha quedat clar", va explicar amb ràbia la dona a aquest diari.
