El Brasil i l’Argentina són els grans guanyadors
Els productors agrícoles són els més entusiastes amb els nous mercats oberts per l’acord, mentre que la indústria tem la competència europea i els sindicats alerten de la precarització de certs oficis.
¿Quins són els guanyadors i perdedors al Mercosur de l’acord que formalitza l’aliança estratègica amb la UE? Hores abans de la firma de l’acord a Asunción, el ministre d’Exteriors del Paraguai, Rubén Ramírez, va parlar d’un "equilibri" que ha permès tancar les negociacions iniciades fa més de 25 anys. "Jo els puc dir que les dues parts estem insatisfetes", va assenyalar, en un reconeixement que no tots els sectors de les economies de la part sud-americana tindran els mateixos beneficis i oportunitats a partir de l’alliberament progressiu dels aranzels.
Els especialistes estimen que el Brasil tindrà més rèdits a l’impulsar una millora de 300 milions de dòlars anuals de la seva balança comercial i mig punt del seu PIB. La liberalització del 99% de les importacions agrícoles per part de la zona comunitària provoca entusiasme en el gegant sud-americà. El sector de l’anomenat agronegoci aposta especialment per la carn bovina, la soja, el blat, el sucre i l’etanol. La seva competitivitat inquieta la part europea. Altres "vectors d’exportació" que s’afavoririen són el cafè, que ha col·locat productes per 7.300 milions de dòlars, els productes forestals (3.000 milions de dòlars) i els sucs (1.500 milions de dòlars).
S’esperen al seu torn millores per a les indústries farmacèutica i tecnològica. "El nou acord entre Mercosur i la UE és excel·lent per al Brasil i augmentarà la productivitat de la nostra economia", va indicar el diari paulista Folha.
Més carn de l’Argentina
Europa ha representat l’any passat gairebé un 14% de les exportacions argentines, amb augments importants en productes com la soja, en totes les seves instàncies d’elaboració, blat, blat de moro, vins i biodièsel, la farina i el petroli cru. Es va exportar el 2024 per 79.700 milions mentre que les importacions van ascendir a 60.800 milions. També pot competir en els serveis basats en el coneixement. "L’acord amb la UE ens farà augmentar un 30% la producció de carn. No només vendrem més, sinó que podem vendre millor", va afirmar Nicolás Pino, president de la Societat Rural Argentina.
L’activitat industrial es mostra més exposada pels costos de producció. El sector de l’automoció tot just s’obrirà plenament en una dècada. L’Argentina apareix com un proveïdor confiable d’energia i no només com un competidor agrícola. La cambra de la indústria farmacèutica també creu que s’obre una bona oportunitat. Les cambres empresarials i els bancs veuen amb molt bons ulls l’horitzó de possibilitats que hi ha al seu davant.
L’Uruguai es troba dividit davant els potencials efectes de l’acord. D’una banda, la indústria tem una competència més gran des de les factories europees. Per l’altre, agroindústria confia en els efectes positius de l’acord.
La qüestió ambiental
Els negociadors de l’acord van introduir clàusules de sostenibilitat sota l’Acord de París. No obstant, els ambientalistes llatinoamericans i de la UE han expressat per endavant el seu temor pels perills de desforestació. Un informe encarregat pel govern francès, el país europeu més reticent a l’acord, calcula una pèrdua de 700.000 hectàrees a causa de l’expansió del pasturatge de bestiar i el cultiu de soja.
El tractat contempla la protecció de drets laborals segons els principis de l’Organització Internacional del Treball (OIT). No obstant els sindicats de l’Argentina i el Brasil van expressar la seva preocupació no només per la dependència de les exportacions de matèries primeres, sinó també per un augment de la precarietat laboral entre els treballadors.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
