"El règim està disposat a tot per sobreviure"
EL PERIÓDICO viatja a la frontera de Turquia i l’Iran i obté testimonis de ciutadans que abandonen la República Islàmica per la brutal repressió de les protestes. Les seves històries parlen del soroll de bales, del bloqueig d’internet i de la "nova normalitat" que queda a la terra que deixen enrere.
Manifestants iranians, durant una protesta contra el Govern dels aiatol·làs el dia 10 a Teheran. | EUROPA PRESS /
Només quan va travessar per primera vegada la frontera entre Turquia i l’Iran pel pas de Kapiköy, fa tres dies, Pouria va poder entendre la magnitud del que passava al seu país.
Pouria, que viu i treballa a Europa i era a casa dels pares, a la ciutat nord-occidental de Joy, quan va esclatar l’onada de protestes a l’Iran, necessitava treballar, enviar un correu electrònic als seus caps per explicar-los que estava bé, tot i que incomunicat, i que trigaria uns dies a tornar-hi a contactar. Va ser llavors quan va poder llegir les notícies per primera vegada, i a Pouria –no és el seu nom real– li va costar creure tot el que veia: milers de morts apilant-se, imatges de dipòsits de cadàvers i carrers plens, i trets i mort i persecucions, i edificis en flames.
A Joy gairebé no hi havia manifestacions. Però després d’una setmana sense connexió a internet, ho tenia clar: alguna n’estava passant. "Quan vaig venir l’altre dia vaig poder contactar amb un familiar i m’ho va explicar tot. A la televisió vam veure algunes coses, com el Govern mostrava les seves protestes a favor de la República Islàmica, però no gaire més", explica Pouria, amb la seva parella al costat, aquesta vegada ja havent travessat el pas de Kapiköy cap a Turquia per no tornar.
Tots dos viatgen per tornar a França, lluny de les bales i de l’atac que, suposadament, poden portar a terme els Estats Units en qualsevol moment contra l’Iran per, diu Washington, "ajudar els manifestants".
"Bé, la veritat és que ja és una mica tard, no sé... –explica Donya, la parella de Pouria– les protestes han sigut destruïdes. Divendres de la setmana passada va ser l’últim gran dia. Després han passat coses més petites, però res que s’hi pugui comparar. Ja no hi ha gairebé res. El país ha tornat a la normalitat. A una nova normalitat, diria jo".
Sense internet
Aquesta nova normalitat, diuen diversos iranians que acaben de travessar la frontera amb Turquia, no és gens normal: les botigues i restaurants són oberts durant el dia, però a la nit regna un toc de queda informal només trencat pels insensats.
Qualsevol negoci que requereixi internet per funcionar –com bancs, mercats on line o qualsevol empresa que en depengui per al seu negoci– està tancada fins a nou avís. I l’avís no arriba: dijous l’Iran va arribar a la fita d’estar tota una setmana sencera sense connexió. El Govern no ha anunciat quan restablirà el sistema.
Amal, una altra iraniana –de nom fictici– que també havia travessat la frontera cap a Turquia dijous, arriba al territori turc nerviosa, a la recerca del vehicle que la porti lluny de la porta com més aviat millor.
La jove viatja amb el pare. Tots dos van poc carregats: van a casa d’una tia que resideix a Istanbul. "Avui ha sigut el primer dia en què hem sortit de casa des de la setmana passada. Hem passat molta por", reconeix Amal, habitant de Tabriz, la ciutat iraniana més gran a prop de la frontera.
Tabriz –i el seu mercat de comerciants de productes electrònics– va ser un dels punts d’esclat d’aquesta última onada de protestes a l’Iran, començada el 28 de desembre davant l’enorme caiguda del rial, la moneda iraniana. "Per sort a prop de casa no hi va haver manifestacions. Però hem passat molta por. Molta. El dijous i divendres de la setmana passada vam sentir molts trets, durant gairebé tota la nit. Allà vaig decidir que ens n’aniríem quan la situació es calmés", explica el pare d’Amal, i afegeix tot seguit que li sap greu, que tenen pressa.
Cap a Istanbul
Tots dos salten amb les maletes dins d’una furgoneta carregada fins dalt d’iranians en direcció a la ciutat turca més pròxima. Des d’allà podran volar cap a Istanbul. La ruta és complicada: amb l’espai aeri tancat a l’Iran durant aquests dies, molts s’han vist obligats a sortir per terra.
Pouria i Donya també es preparen per marxar. Ells dos, això sí, amb més temps d’espera. "Em fa la sensació que tot continuarà igual a partir d’ara. El règim és molt poderós, i ja no crec que cap mena de protesta sigui capaç d’enderrocar-lo. Han demostrat ser capaços de destruir tot el que els iranians intentin", diu el jove, per a qui l’únic que podria funcionar seria una intervenció des de l’estranger.
Notícies relacionades"No hi ha res a fer"
Però, i si passa... ¿com i per a qui? "Tampoc ho veig fàcil, no sé... –explica el jove–. El Govern ha demostrat que està disposat a qualsevol cosa per poder sobreviure. No hi ha res a fer. Però sí que crec que aquestes protestes provoquen un canvi en la població. Un canvi de mentalitat. A cada onada de protestes, la gent entén més bé què és aquest règim, se’n distancia més. Pot ser que el que hagi passat aquestes setmanes no posi fi a la República Islàmica avui, però sí que servirà perquè caigui d’aquí a una dècada o dues".
