Plantar bandera a Groenlàndia

Quan ahir el president Emmanuel Macron anunciava que augmentaria la implicació militar de França a Groenlàndia, va créixer considerablement en volum el que al principi era una petita ronda de presències simbòliques militars per a una afirmació de sobirania sobre el territori que Donald Trump pretén "conquerir tant sí com no".

En una petita representació militar de l’Armée, 15 soldats d’infanteria de muntanya enviats a l’illa regida per Dinamarca tindran ara suport per "mitjans terrestres, marítims i aeris", va confirmar Macron sense que l’Estat Major francès hagi especificat quins. Passava el mateix dia en què arribaven a Groenlàndia efectius militars alemanys, suecs, noruecs... i britànics, un detall aquest últim que parla tant d’unitat europea com de tensió a l’OTAN.

Espanya també s’ha obert a participar en el desplegament, com deia ahir la ministra de Defensa, Margarita Robles. L’Estat Major de la Defensa avalua la possible aportació espanyola. En aquest estament es considera de moment poc adequada una presència naval, tenint en compte les dificultats que presenta l’hivern a la zona. La missió no té cap altre nom que el que li va donar el ministre danès de Defensa, Troels Lund Poulsen, per descriure-la: Artic Endurance o Resistència Àrtica.

Arribar a temps

Tampoc té un format concret o planificació d’exercicis sobre el terreny, diuen fonts militars espanyoles. De fet, de moment no hi ha una àrea de desplegament: la destinació de totes les representacions militars és concentrar-se a Nuuk, la capital. S’ha mirat sobretot que hi hagués a temps presència militar no només danesa, quan dimecres es van reunir interlocutors de Dinamarca, Groenlàndia i els EUA per parlar –sense resultat– de les pressions de la Casa Blanca.

El següent pas, el d’ara mateix, és reafirmar la presència europea. Un alt militar espanyol de l’Armada ho explica amb l’expressió "plantar bandera".

Hi ha un estadi intermedi entre el mer viatge de diplomàcia de la defensa i la pura intervenció militar, i aquest estadi és el de plantar bandera. Els aliats europeus han volgut reafirmar la sobirania danesa i de la UE sobre el territori, "i per fer-ho n’hi ha prou amb enviar alguns oficials que portin l’ensenya a l’espatlla", afegeix un col·lega de la font esmentada, aquest de Terra. És el que ha fet el Regne Unit, que avui té un sol oficial a Nuuk, si bé aquest militar serveix d’enllaç per a un esperable increment de forces britàniques.

Notícies relacionades

Una simple espectadora

Els EUA elogien Delcy mentre Trump rep de manera discreta Machado

L’Exèrcit alemany hi ha enviat una dotzena de militars. En canvi, els ministeris de Defensa de Noruega i Suècia no han fet transcendir quants efectius hi envien. Una missió de "plantar bandera" permet "una gradació molt considerable", que és la que el militar de Terra preveu si no afluixa la tensió. El Ministeri de Defensa danès ha fet saber el següent pas d’aquesta missió Artic Endurance: quedar-s’hi. O sigui, les tropes europees es mantindran a Groenlàndia mitjançant uns torns de rotació.

De moment, els militars europeus enviats porten només armament lleuger, segons diverses fonts. El lloc de treball per als oficials és la seu en Nuuk de l’Arktisk Kommando, l’agrupació militar danesa que, afegint-hi especialistes de diversos cossos i armes de les seves Forces Armades, s’encarrega de la defensa del seu territori àrtic.