Groenlàndia i Dinamarca planten cara a Trump davant la cita a Washington

L’illa reclama el seu paper en la negociació malgrat el seu escàs pes en la política danesa

Groenlàndia i Dinamarca planten cara a Trump davant la cita a Washington
2
Es llegeix en minuts
Gemma Casadevall
Gemma Casadevall

Corresponsal a Berlin

ver +
Lucas Font
Lucas Font

Corresponsal.

ver +

"Si hem d’elegir entre Dinamarca i els EUA, elegim Dinamarca", va afirmar ahir el president autònom de Groenlàndia, Jens-Frederik Nielsen, des de Copenhaguen i junt amb la primera ministra danesa, Mette Frederiksen. "No és fàcil afrontar una pressió inacceptable i del nostre aliat més proper. Però tot indica que el pitjor està per venir", va afegir la cap del Govern de Copenhaguen, en al·lusió a les pretensions declarades per Donald Trump d’aconseguir el control de l’illa "tant sí com no".

Nielsen i Frederiksen van reiterar la consigna compartida davant els propòsits dels EUA: "Groenlàndia no està en venda". La seva compareixença estava destinada a exhibir cohesió davant la cita d’avui a Washington. El seu amfitrió serà el vicepresident JD Vance, tot i que la reunió inicialment s’havia plantejat entre el secretari d’Estat dels EUA, Marco Rubio, el seu homoleg danès, Lars Lokke Rasmussen, i la titular d’Exteriors grenlandesa, Vivian Motzfeldt. Que Vance s’hagi incorporat al trio puja el rang de la cita i, presumiblement, també el to, ja que no poden esperar-se tebieses del vicepresident. Potser per això es van inclinar Frederiksen i Nielsen per un llenguatge inusualment dur. No és la primera vegada que la primera ministra danesa respon amb contundència a Trump. Per a Groenlàndia, l’estatus autonòmic de la qual inclou el dret a l’autodeterminació, però sense competències en Exteriors ni en Defensa, és la prova de foc en un moment àlgid.

"Hi ha moltes inconcrecions sobre la taula i hem de poder parlar directament sobre aquests assumptes", havia afirmat davant la televisió pública danesa DR la diputada Aaja Chemnitz, que ocupa un dels dos escons per Groenlàndia del Parlament de Dinamarca. El paper de Motzfeldt a Washington es perfila més aviat simbòlic, com ho és la de Chemnitz al Parlament danès. Una sessió de la passada setmana de la comissió d’Exteriors del Parlament danès, de la qual va sortir la petició per a la cita amb Rubio, no va comptar amb representació groenlandesa, cosa que va desencadenar crítiques des de Nuuk, la capital groenlandesa, i acusacions de manca de tacte cap a Rasmussen.

A més, la ministra responsable dels recursos minerals de Groenlàndia, Naaja Nathanielsen, va assegurar que el seu Govern disposa de plans de contingència preparats per activar en cas que Trump decideixi utilitzar la força per obtenir el territori. La ministra va oferir ahir una roda de premsa al Palau de Westminster, a Londres, després de reunir-se amb membres del Parlament britànic.

Ideologia "expansionista"

Notícies relacionades

Nathanielsen va lamentar la "retòrica ofensiva" de Trump i va insistir que el territori vol continuar formant part de Dinamarca. "Per descomptat estem desconcertats pel fet que hàgim de fer rodes de premsa discutint una possible annexió o una venda de Groenlàndia. No és una cosa que hàgim buscat ni que mereixem", va afirmar.

La ministra va atribuir l’interès de Trump no només a assumptes de seguretat, sinó també a la seva voluntat d’accedir a les reserves de minerals i a la seva ideologia "expansionista". Per ara, el Govern groenlandès no ha detectat una presència destacable de vaixells de Rússia o la Xina a la zona i considera que no existeix una amenaça "real" o "imminent", la qual cosareforçaria la teoria que darrere de les amenaces annexionistes de Trump hi ha un interès econòmic.