"Una amiga va veure morir 20 familiars"

"El meu oncle ens ha dit que tot bé, però poc més. La línia funcionava molt malament, i s’ha tallat als dos minuts. Ens han dit que aquest dimarts semblava que hi havia menys gent al carrer, però que per sort ningú en la família ha sigut ferit, ni detingut ni matat, però res més. Llavors s’ha tallat, i ja no hem pogut parlar més", diu l’Asal, que viu fora del seu país des de fa uns anys.

La noia, no obstant, no pot gaudir les notícies. Com milers d’iranians a l’estranger, l’Asal ha viscut l’última setmana de protestes enganxada al telèfon, preocupada pel que ha passat, passa i passarà. I perquè no només li queda la seva família a l’Iran. Té, allí, tota una vida.

"De veritat que és molt difícil. M’imagino algú dins del país: sense connexió, sense saber si la gent també surt a protestar en altres ciutats, si hi ha morts o no. Fins i tot per als que som fora, el que estem vivint és indescriptible. L’última vegada que vaig parlar amb la meva millor amiga, que també viu a Teheran, va ser dijous de la setmana passada, just abans que sortís a protestar amb la seva germana. Em va comentar que estava entusiasmada. Però des d’aleshores ja no he pogut parlar més amb ella. No sé com està. No sé res. És impossible descriure aquesta sensació: estar dies sense saber si un ésser estimat està mort o no", diu l’Asal.

Informació a comptagotes

A causa del bloqueig informatiu imposat per la República Islàmica i el tall d’internet i telèfons des de dijous de la setmana passada, poc se sap del que realment ha passat durant els últims dies als carrers de l’Iran, excepte pels pocs vídeos que s’han filtrat –de mala qualitat, curts, incomplets– a través de Starlink.

"Tinc una amiga a l’Iran que ha vist com 20 membres de la seva família han mort en els últims dies per culpa de la repressió del Govern", explica una altra iraniana a l’estranger. Aquesta dona demana un anonimat absolut per por que la seva coneguda sigui identificada per part del règim.

Hi ha algunes informacions que sí que estan confirmades: que les protestes s’han produït arreu del país, ciutats i pobles, i que la policia, l’Exèrcit iranià i els grups paramilitars basijs han reprimit i disparat amb foc real i a discreció contra els manifestants, la gran majoria d’ells, desarmats.

Segons va assegurar un oficial iranià anònim a l’agència de notícies internacional Reuters, almenys 2.000 persones han mort al país en els últims dies de protestes. Teheran, mentrestant, culpabilitza de les massacres "grups terroristes", sense donar noms, identitats ni proves, i no els seus propis agents.

Notícies relacionades

El socialista António Seguro aconsegueix una contundent victòria a Portugal

El triomf de la moderació en temps convulsos

Les imatges i els testimonis que emergeixen del país apunten directament a les forces de seguretat iranianes. "Als ciutadans d’aquest país no se’ns tracta com a éssers humans, i la gent ja n’està farta", assegura l’Asal, que continua: "La gent no està armada i la policia els està disparant. Aquest règim és brutal. En els últims dies he llegit informacions que l’Estat, per retornar els cadàvers dels morts, reclama els diners als dipòsits de cadàvers de les bales que s’han utilitzat per matar aquests mateixos protestants. La seva crueltat no té límits". No és una cosa nova: L’Iran ja efectuava aquests cobraments durant els anys més durs de repressió de la República Islàmica, en la dècada dels 90 i després del final de la guerra contra l’Iraq el 1988.

La República Islàmica ha arribat a un atzucac. Sense capacitat de maniobrar ni intenció de respondre a les demandes econòmiques i socials de la població, el camí que han pres les autoritats iranianes és el d’accelerar en la repressió. "Aquesta és la primera vegada que veig un canvi profund entre els iranians –explica l’Asal–. La por de la mort i de les protestes existeix, però ha canviat. Ja res importa. Pot ser que el règim aguanti mesos, o alguns anys més. Però ja han perdut. El seu model ha mort. El que està passant ara és el seu final".