L’Iran s’obre a negociar amb els EUA, però manté la repressió de les protestes

"Ho he dit en repetides ocasions. Estem preparats per negociar. Però volem que siguin negociacions dignes, entre iguals, i basades en el respecte i interessos mutus", va afirmar Araghchi ahir en una reunió amb diplomàtics estrangers. Durant la matinada, de fet, el president nord-americà havia assegurat que l’Iran "els havia trucat per negociar", i que ell està disposat a asseure’s amb Teheran. "Però potser hem d’actuar abans de reunir-nos", va dir el multimilionari, amb referència a un possible futur atac nord-americà.

La secretària de premsa de la Casa Blanca, Karoline Leavitt, va rebaixar ahir el to i va assenyalar que tot i que Trump "manté totes les seves opcions sobre la taula", i que "no tem recórrer a les opcions militars" com ja "ha demostrat" anteriorment, "la diplomàcia sempre és la primera opció per al president". "El que sent en públic del règim iranià és bastant diferent dels missatges que l’Administració està rebent en privat, i crec que el president té interès a explorar aquests missatges", va afegir.

Hores abans de les declaracions d’Araghchi, el mateix ministre d’Exteriors va participar en una gran manifestació a Teheran convocada i patrocinada pel Govern iranià, que busca fer les seves pròpies demostracions de força popular. El sistema de la República Islàmica, creada el 1979 després de la victòria de la revolució islàmica i la caiguda del xa, és recolzat per una minoria al país: Teheran, no obstant, pretén demostrar que els seus diversos milions de seguidors són capaços de mobilitzar-se en defensa del seu sistema.

Desatendre el líder nord-americà

"Trump parla massa. No ens el prenem seriosament. L’enorme presència d’iranians als carrers mostra clarament com la nostra gent està preparada per retre comptes amb els Estats Units i Israel", va declarar durant la manifestació pro Govern, un bel·ligerant Ali Larijani, secretari del Consell Suprem de Seguretat Nacional de l’Iran i un dels homes forts del líder suprem iranià, l’aiatol·là Ali Khamenei.

El tracte d’aquesta protesta, no obstant, dista enormement del rebut pels centenars de milers de manifestants que surten diàriament als carrers de totes les grans ciutats de l’Iran en contra de la República Islàmica i de Khamenei, a qui els assistents anomenen "el dictador". La policia, l’Exèrcit i la Guàrdia Revolucionària, el cos d’elit politicomilitar del país, reprimeix les protestes amb foc i municions reals. De fet, l’encarregat d’aquesta brutal repressió sol ser el cos de paramilitars Basij, una unitat de la Guàrdia Revolucionària formada per expresidiaris fervents a la causa de l’aiatol·là.

Els números no fan més que augmentar: segons l’oenagé de drets humans HRANA, 572 persones han sigut confirmades mortes des del 28 de desembre, quan van començar les protestes, i 10.000 més han sigut detingudes. Les xifres, no obstant, són incompletes: el bloqueig absolut a internet i a la xarxa telefònica al país fa impossible recopilar tota la informació de la repressió governamental, que es va agreujar enormement dijous de la setmana passada, quan una gran manifestació va ser convocada per Reza Pahlavi, el fill de l’últim xa de Pèrsia.

La xifra de morts real, així, podria ser de diversos milers –en tot just dues setmanes de protestes–, segons es desprèn d’imatges publicades dels dipòsits de cadàvers del país, completament desbordats. De fet, fins i tot la televisió pública iraniana ha fet connexions des d’aquests dipòsits de cadàvers, explicant que "molts dels morts són persones corrents". El missatge que pretén enviar el Govern iranià amb aquestes paraules és clar: qualsevol que vagi a una manifestació pot acabar al dipòsit de cadàvers.

Trump va assegurar diumenge passat que l’Exèrcit està "analitzant molt seriosament" si llança un atac contra l’Iran en resposta a la repressió del règim dels aiatol·làs contra les protestes antigovernamentals.

Entre les "opcions molt sòlides" que la Casa Blanca i el Pentàgon estudien hi ha prendre mesures per mirar de restaurar l’accés a internet al país persa, bloquejat per Teheran per aturar una revolta als carrers originada per la indignació ciutadana amb una situació de penúria econòmica.

El paper de Starlink

Notícies relacionades

El Papa rep al Vaticà María Corina Machado

¿‘Lawfare’? ¿Què diu Powell?

Per a això, Trump pretén acudir al seu exassessor, el magnat tecnològic Elon Musk. Els EUA podrien contractar els serveis de Starlink, un servei d’internet per satèl·lit que ofereix la seva companyia aeroespacial SpaceX i que podria ajudar els iranians a connectar-se a la xarxa sense patir els talls ordenats per les autoritats nacionals. "És molt bo en aquest tipus de coses, té una empresa molt bona", va assegurar Trump a preguntes dels periodistes. Per ara, Musk no s’ha pronunciat sobre aquesta possibilitat. Starlink no opera satèl·lits tradicionals, sinó d’òrbita terrestre baixa. En lloc d’orbitar el planeta a més de 35.000 quilòmetres ho fan només a uns 550, una distància més pròxima respecte a la Terra que permet reduir la seva latència de connexió. En el Mobile de Barcelona del 2021, Musk va assegurar que utilitzar-los era com "endollar-se al cel".

Perquè la connexió funcioni els usuaris han de comptar amb un terminal, una antena parabòlica capaç d’enviar dades dels dispositius al terreny cap als satèl·lits, que al seu torn enviarien aquestes dades a estacions terrestres d’internet fora del control del règim i les retornarien en un ràpid bucle de transmissió, segons informa Carles Planas Bou.