L’Iran endureix la repressió contra la població

Mentre les multituds es multipliquen a tot l’Iran en les manifestacions diàries que van arrencar fa dues setmanes, el Govern va anunciar ahir el desplegament de la Guàrdia Revolucionària, l’encarregada de reprimir violentament cada vegada que sorgeix una onada de protestes al país persa, i l’Exèrcit, en què el comandant en cap va assegurar que utilitzarà les seves unitats per protegir "edificis governamentals".

Després de les protestes massives de dijous i divendres, l’Iran viu completament bloquejat i aïllat del món, sense connexió a internet i amb la informació i imatges de les protestes filtrant-se amb comptagotes fora del país. Segons organitzacions de drets humans, almenys 2.300 persones van ser detingudes i 65 van morir durant les manifestacions, a vegades convertides en batalles contra les forces paramilitars basijs de la Guàrdia Revolucionària, que fan servir foc real per reprimir els manifestants.

La narrativa de Teheran ha canviat. Durant la setmana, als canals de televisió del Govern es qualificaven les protestes de "disturbis", i de "revoltosos" els manifestants. Des d’aquest cap de setmana –i, sobretot, des del bel·ligerant discurs de divendres del líder suprem, l’aiatol·là Ali Khamenei–, la premsa de la República Islàmica tracta els participants de "terroristes i mercenaris estrangers". "Protegirem els interessos nacionals del nostre país, la infraestructura estratègica de la nostra nació i la propietat pública. Israel i grups terroristes estan intentant danyar la seguretat pública de l’Iran", va dir ahir el cap d’Estat Major iranià, Amir Hatamí.

"S’acosta una tempesta"

"Ens acostem al moment en què l’espurna encén el foc. ¿Què passarà amb aquest foc? ¿Què cremarà? No ho sap ningú. Però la posició en què el règim iranià està ara s’assembla als últims dies de l’últim xa [Mohammed Reza Pahlaví], que es va tancar en el seu cercle i només va prometre una apertura política quan ja era massa tard", explica l’exprofessor de la Universitat de Teheran Ahmad Naghibzadeh.

Segons Naghibzadeh, Khamenei i el Govern del president iranià, Masoud Pezeshkian, van decidir "aferrar-se en les seves posicions i mostrar una mà de ferro" després de la guerra dels 12 dies contra Israel, "en comptes d’escoltar les demandes de la població i solucionar els problemes del país". "Crec que la trajectòria de la República Islàmica és clara: s’acosta una tempesta i farà molt de mal".

Notícies relacionades

"No estic enfadada amb tu"

Veneçuela i Groenlàndia evidencien la fractura de la ultradreta

Aquesta última onada de protestes, malgrat que no supera en nombre les multitudinàries manifestacions del 2022 després de la mort de Jina Amini, ha posat en una tessitura molt més difícil el lideratge de la República Islàmica i Khamenei. L’home, de 86 anys, està en una posició de debilitat històrica, després d’anys d’una crisi econòmica i corrupció brutal i, sobretot, després de la derrota contra Israel en la guerra dels 12 dies del juny del 2025. L’Estat hebreu va humiliar i va escapçar gairebé del tot la cúpula militar del país.

"El nostre objectiu ja no és només sortir al carrer; ara mateix l’objectiu és preparar-nos per prendre els centres de les ciutats i mantenir-los", ha dit aquest dissabte Reza Pahlaví, el controvertit fill de l’últim xa de Pèrsia i que s’està erigint en el líder polític –des de l’exili– d’aquest últim moviment de protesta a l’Iran.