La UE busca estabilitat econòmica i seguretat davant el caos mundial

"Amb un panorama global desafiador i en ràpida evolució, la UE ha d’actuar amb unitat, urgència i ambició". Així començava una declaració que van firmar el desembre passat la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, la presidenta de l’Eurocambra, Roberta Metsola, i la primera ministra danesa, Mette Frederiksen, en representació del Consell de la UE. Ho van fer en els marges d’una cimera marcada per l’acord assolit pels líders del bloc per garantir el finançament d’Ucraïna els pròxims dos anys. Perquè invertir en la defensa ucraïnesa és invertir en la seguretat europea. Assegurar una posició de força per a Kíiv en una negociació de pau i la prosperitat del país són condicions indispensables per a totes les altres coses.

En aquesta declaració es van marcar sis prioritats: continuar reforçant la política de seguretat i defensa europea, garantir una economia més forta i competitiva, assegurar-se que aquesta economia sigui inclusiva i respongui a les necessitats de la societat, continuar endurint la política migratòria, protegir les democràcies europees, i convertir la UE en actor de pes en l’àmbit internacional.

Llavors, els Estats Units van bombardejar Veneçuela i van capturar Nicolás Maduro. Tot i que la majoria dels líders de la UE van reaccionar amb certa rapidesa, els Vint-i-set –en realitat, 26 perquè Hongria s’hi va oposar– van trigar dos dies a firmar un comunicat conjunt. Una nota que va cridar a "la calma", "la moderació", el respecte al dret internacional i la voluntat del poble veneçolà. Però ho fa en el buit. L’operació de l’Administració de Donald Trump suposa una violació de la legalitat internacional i el president nord-americà ha negat la legitimitat de la posició veneçolana, que recolza Europa. Trump ha amenaçat en les últimes hores Cuba, Colòmbia i Mèxic. Aquests dos últims, socis importants del bloc. Però el republicà també ha reiterat la seva amenaça d’annexar-se Groenlàndia, territori d’un país membre.

La UE insisteix que aspira a tenir un lloc en el tauler global, però ho fa partint de paràmetres d’un món que ja no existeix. La insistència en la defensa d’un dret internacional que ha sigut violat sistemàticament a Gaza, Ucraïna i ara a Veneçuela fa palpable la falta d’eines del bloc per posicionar-se. A això s’afegeix el temor de plantar cara a Trump, enmig de les negociacions de pau per a Kíiv.

Amb un ull posat en aquestes negociacions de pau liderades pels EUA, Europa es prepara per al que vingui. El desembre passat, els líders van pactar utilitzar el pressupost comunitari com a garantia per donar un préstec a Ucraïna per 90.000 milions d’euros. Aquests diners són un terç del que necessita Kíiv per seguir la lluita dos anys més. La prioritat ara serà traduir aquesta decisió política en accions legals. Això passa per crear l’instrument financer, utilitzant la cooperació reforçada, perquè Hongria, la República Txeca i Eslovàquia es puguin desvincular d’aquest.

El segon objectiu és mantenir la pressió sobre Rússia amb més sancions i el suport polític i diplomàtic a Kíiv en les negociacions de pau. Una de les garanties de seguretat sobre la taula de negociacions serà l’adhesió a la UE, que el bloc hauria d’accelerar.

"En última instància, la prosperitat d’un Estat ucraïnès lliure resideix en l’adhesió a la UE", va reconèixer Von der Leyen en un comunicat penjat en les xarxes socials. "També és una garantia de seguretat clau per si mateixa", va afegir. "L’adhesió no només beneficia els països que s’uneixen; com demostren les successives onades d’ampliacions, tot Europa se’n beneficia".

El 2026 serà clau per a la política de defensa del bloc. Després de mobilitzar 150.000 milions d’euros en préstecs, els governs europeus van presentar plans nacionals amb projectes concrets. Ara arriba el moment de traduir-los en compres i accions que enforteixin les capacitats dels Vint-i-set per afrontar l’amenaça russa.

Una prioritat serà el paquet de simplificació que la Comissió va presentar en l’àmbit de la defensa, que hauria de facilitar els permisos, agilitzaria la paperassa per adquirir equipament militar, fomentaria la inversió o milloraria la cooperació transfronterera. El text final encara està pendent d’un acord entre el Parlament i els diferents governs. Aquests treballaran en paral·lel amb l’OTAN per millorar la interoperabilitat dels seus exèrcits i la seva capacitat de resposta conjunta.

Dependència de Rússia

Una altra gran prioritat és aconseguir una economia més independent, estable i competitiva. Bona part dels objectius del bloc té a veure amb posar fi a la dependència energètica de Rússia. Un dels principals objectius aquest any serà confirmar el final del veto als cotxes amb motor de combustió.

Notícies relacionades

L’error de Feijóo

Veneçuela i Groenlàndia obren una bretxa entre Feijóo i Aznar

També fer front a la crisi de la vivenda és una prioritat. Brussel·les, que reconeix que l’augment dels lloguers de curta durada és un problema, s’ha compromès a presentar en la primera meitat de l’any una iniciativa que unifiqui criteris per considerar quan una zona està sotmesa a més pressió i determinar quines mesures adoptar.

A més, la UE continua treballant per endurir les polítiques migratòries. L’Eurocambra i els governs buscaran el 2026 un acord sobre la nova directiva de retorns que vol agilitzar i incrementar les deportacions de migrants arribats irregularment a Europa.