Infiltrats i un delator en el règim

la preparació.

Maduro està en el punt de mira de Donald Trump des que, el març del 2020, va posar preu al seu cap (15 milions de dòlars) per liderar presumptament una organització "narcoterrorista", tot i que els Estats Units no han aportat proves. Al cap de cinc anys, i després de la pressió de Marco Rubio, el secretari d’Estat, el president decideix donar llum verda a una operació de persecució de l’autòcrata caribeny, amb els ulls posats en el canvi cap a un règim més favorable als EUA i l’explotació dels seus enormes recursos minerals, com per exemple l’or i el petroli.

A l’agost, agents de la CIA es van infiltrar a Veneçuela. Tenien un problema seriós. Caracas va trencar relacions amb els EUA el 2019, després que Washington reconegués Juan Guaidó com a president interí de Veneçuela. Maduro va donar 72 hores perquè sortís tot el personal diplomàtic nord-americà i va tancar l’Ambaixada. Els agents nord-americans no podien refugiar-se i operar des de la delegació diplomàtica, com solen fer. Estaven sols.

Mentrestant, en algun lloc secret de Kentucky, l’Exèrcit dels EUA va crear una rèplica d’un dels complexos residencials de Maduro a Caracas. Utilitzaven la informació que els donava un delator, una font pròxima al líder chavista, el talp en el règim. Els comandos d’elit s’entrenaven diàriament per optimitzar el recorregut cap a l’habitació presidencial i rebentar portes i càpsules blindades tan de pressa com fos possible.

L’assalt.

Segons el testimoni de Trump en la cadena Fox, finalment no va caldre dinamitar la porta blindada perquè Maduro no va tenir temps d’amagar-se a l’habitació segura, i tot el procés va durar 47 segons, sempre segons el president.

A més de la HumInt, la intel·ligència humana, els EUA confiaven en la informació visual obtinguda per satèl·lits i avions espies, i en la intel·ligència electrònica i de senyals dels drons que sobrevolaven el país i els edificis objectiu.

Des que els EUA van enviar la flota a assetjar la costa de Veneçuela, amb desenes de vaixells de guerra i el portaavions més gran del món, el USS Gerald Ford, el règim chavista va viure en un estat constant de nervis. Mentre reclutava voluntaris entre la població per resistir un probable atac "ianqui", Maduro va començar a canviar constantment el lloc on dormia. Entre sis i vuit localitzacions diferents, segons constaten les fonts consultades pels mitjans nord-americans.

Calia triar el moment adequat: quan fos al lloc que, segons la rèplica de Kentucky, havia servit per entrenar els soldats d’elit en l’operació. Es pretenia fer-ho la nit de Nadal, sempre amb de nit per evitar ser descoberts. Però les condicions sobre el terreny no eren propícies, segons les fonts involucrades. Trump va dir que el temps no era adequat, però els registres consultats per aquest diari per a aquell dia mostren que va predominar un cel clar amb pocs núvols i sense pluja. Finalment, el president va donar llum verda a l’operació Resolució Absoluta a les 22.46 del divendres 2 de desembre, hora de Florida, on era a la seva mansió de Mar-a-Lago. Si el temps no s’hagués aclarit, s’hauria posposat a mitjans de gener, diu una font.

Es va tallar l’electricitat de zones clau de Veneçuela, sobretot de Caracas. Fins a 150 avions militars (drons, avions de combat i bombarders) es van enlairar de 20 bases i portaavions per bombardejar Caracas i tres Estats (Miranda, Aragua, La Guaira). En els atacs van morir almenys 40 veneçolans, entre civils i militars.

L’objectiu va ser destruir les defenses antiaèries per permetre d’aquesta manera el pas dels helicòpters que portaven els comandos de la Delta Force. Dirigia la missió aèria el comando d’elit Observadors de la Nit (Night Stalkers), que pilotaven helicòpters del tipus MH60 i MH47.

Trump i el seu equip observaven les imatges d’una càmera en un avió que sobrevolava la zona mostrant com arribaven els soldats a la base militar on hi havia l’edifici blindat en què havien de dormir Maduro i la seva dona, Cilia Flores. "Va ser com una sèrie de televisió", va dir Trump.

Maduro i la seva dona van mirar de ficar-se a l’habitació blindada, però no van tenir temps de fer-ho. En l’equip hi anava un negociador de l’FBI per si ho aconseguia i calia convèncer-lo que sortís. Al cap de cinc minuts, la Delta Force va informar que tenien Maduro sota custòdia. A les 4.29, hora de Caracas, ja s’havia acabat tot. Els dos ostatges estaven sent traslladats en helicòpter al USS Iwo Jima, a 140 quilòmetres de la costa de Veneçuela.

L’exfiltració.

Podria haver sortit tot malament, però. Els EUA i la CIA tenen un llarg historial de nyaps: en els innombrables intents d’assassinar o enderrocar Fidel Castro a Cuba o en el fallit segrest del president panameny Manuel Antonio Noriega del cop de Giroldi. Hi ha hagut altres operacions, en canvi, que han acabat tenint un resultat d’èxit, com la de l’assalt al complex on s’amagava el terrorista líder d’Al-Qaida Ussama bin Laden i el seu assassinat.

Notícies relacionades

Maduro comença a Nova York un llarg periple judicial

Cuba, Mèxic i Colòmbia: el fantasma de l’efecte dòmino recorre Llatinoamèrica després de la captura de Maduro

Aquesta els va sortir bé. Des del USS Iwo Jima van ser portats a la base naval dels EUA a Cuba de Guantánamo, i després van ser traslladats en un avió 747 a un aeroport militar de Nova York. Ahir a la matinada es va veure Nicolás Maduro com baixava, encaputxat i lligat de peus i mans, de l’escaleta de l’avió, envoltat d’agents de l’agència antidroga dels Estats Units, la DEA. En les últimes imatges que s’han fet públiques de Maduro, se’l veu com entra amb gest relaxat a la comissaria. No hi ha imatges ni informació sobre la seva dona, que no va baixar amb ell de l’avió.

"Bon any nou", diu als policies que el miren com entra en l’anomenada perp walk, és a dir, l’exhibició del detingut, en una comissaria novaiorquesa. Els càrrecs que se li imputen el podrien deixar tancat en una presó de per vida. Maduro i la seva dona estan acusats de conspiració narcoterrorista i conspiració per haver importat cocaïna, entre alguns altres delictes.