«És l’esdeveniment de les nostres vides»

«És l’esdeveniment canònic de les nostres vides», explica Adrián Pastrano, jove de 25 anys que fa cinc mesos va fugir del país per instal·lar-se a Madrid. «Estic molt emocionat. Des que vaig néixer no he pogut veure una democràcia real a Veneçuela», confessa. La seva il·lusió és compartida per la desena de veneçolans amb els quals ha contactat EL PERIÓDICO, la majoria en l’exili.

«Aquest és un moment de molta felicitat per a un país que ha patit tant», assegura la María. El seu nom ha sigut modificat per temor al fet que el règim pugui prendret represàlies contra la seva família, que encara es troba a Caracas. «Hi ha tanta il·lusió que el meu germà m’ha dit que volia sortir al carrer amb un got de whisky per celebrar això».

Però també hi ha preocupació. «He somiat amb aquest moment gairebé 30 anys, però ara el sentiment és agredolç. Imaginava una sortida pacífica i democràtica i veure els carrers del teu país incendiats no és una gran alegria», diu Richard Sánchez, opositor i membre de l’associació de veneçolans a Catalunya.

«Un matí de bogeria»

Tot i que la tensió retòrica i militar ja presagiava una escalada, la velocitat dels esdeveniments ha sorprès molts veneçolans. «Ha sigut un matí de bogeria», resumeix la Catherine. Primer, la notícia que els EUA havien bombardejat bases militars ha sembrat temor. «He tingut molta por per si la meva família podia estar en perill», diu la María. «Els meus pares viuen davant la base aèria de La Carlota i m’expliquen que la detonació ha rebentat les finestres de tots els edificis», afegeix l’Adrián.

El xoc ha arribat amb la notícia que l’exèrcit nord-americà havia capturat Maduro i la seva dona i que seran jutjats per conspiració narcoterrorista, entre altres càrrecs. «Tinc la sensació que s’ha fet justícia», diu la Danna, de 33 anys i resident a Barcelona des de fa 10 anys, que també amaga la identitat real. «Estem contentíssims amb la seva captura [...], el clima de terror que es viu a Veneçuela s’ha vist alleujat per fi», afegeix el periodista veneçolà Omar Pineda, també exiliat a Catalunya.

Aquest frenesí ha sigut una mica menys a certes llars de Veneçuela, on els mitjans de comunicació controlats pel règim «no diuen res» del que ha esdevingut. La senyora Iraida, jubilada que viu sola a Caracas, s’ha assabentat de la realitat «pels sorolls» als carrers i missatges de WhatsApp que no ha pogut verificar.

«El règim hi és»

La il·lusió és compartida. Tanmateix, l’enderrocament de Maduro després de 13 anys en el poder desemboca a un escenari de caos i incertesa. I és que el seu Govern veneçolà ja ha desplegat l’exèrcit i grups paramilitars als carrers. «Maduro és el principal objectiu dels EUA, però saber que alguns dels seus jerarques com [el ministre de l’Interior] Diosdado Cabello i [el ministre de Defensa i general en cap de l’Exèrcit Bolivarià] Vladimir Padrino segueixen a Veneçuela és el que genera incertesa sobre què passarà i si hi haurà o no una transició democràtica», argumenta la Danna. «Maduro se n’ha anat, però el règim hi és», afegeix Sánchez.

Notícies relacionades

L’error de Feijóo

Veneçuela i Groenlàndia obren una bretxa entre Feijóo i Aznar

Els veneçolans contactats per EL PERIÓDICO coincideixen que el futur és incert, però volen la dissolució del règim sense baixes civils, la tornada al país de la líder opositora María Corina Machado, acabada d’elegir premi Nobel de la pau, i que Edmundo González, reconegut com a guanyador de les eleccions del 2024 i com a president electe de Veneçuela per diversos països, entre aquests Espanya, pugui agafar el poder.

Els testimonis també comparteixen el seu agraïment cap a Donald Trump, encara que ho fan amb certs matisos. «No sento que Trump hagi vingut a defensar la democràcia, sinó a combatre el narcotràfic, però tot i així li estic agraïda per haver capturat Maduro», raona la Danna.