Cop al chavisme
L’Amèrica Llatina es divideix davant la intervenció dels EUA a Veneçuela
El Brasil, Mèxic i Colòmbia rebutgen els atacs, mentre que l’Argentina els recolza
L’operació militar dels Estats Units a Veneçuela i la captura de Nicolás Maduro han impactat profundament a l’Amèrica Llatina, on ja hi havia una clara divisió entre els països per aquest assumpte: una part, amb l’Argentina al capdavant, es va alinear automàticament amb Washington. Mèxic, el Brasil i Colòmbia, els tres països que no van reconèixer oficialment la victòria de Maduro en les controvertides eleccions presidencials del 28 de juliol del 2024, van ser els que van aixecar la seva veu de rebuig amb més força.
Aquesta fractura regional té lloc enmig d’un sostingut avenç de la ultradreta a països com Xile, l’Equador, El Salvador i Hondures. El Paraguai i el Perú, d’altra banda, van decidir acompanyar les posicions de l’anarcocapitalista Javier Milei, que, hores abans dels impactants esdeveniments a Veneçuela, anunciava la creació d’un bloc de països destinats a combatre «el càncer del socialisme». Trinidad i Tobago i la República Dominicana van decidir col·laborar amb el desplaçament militar de Washington. Enmig dels bombardejos, Veneçuela apareix com la consumació de la política portada a terme pel secretari d’Estat dels EUA, Marco Rubio, i exposa els principals aliats de Maduro, Cuba i Nicaragua, a nous desafiaments de supervivència política.
En aquest context de fragilitat i incertesa, Mèxic va mostrar la «condemna» i el rebuig «enèrgic» de les accions militars dels EUA. El Govern de Claudia Sheinbaum va parlar d’una violació de l’article 2 de la Carta de l’organització de les Nacions Unides (ONU) i va advertir que aquesta mena d’accions «posen en risc greu l’estabilitat regional». El missatge del Ministeri d’Exteriors afegia: «d’acord amb els seus principis de política exterior i la seva vocació pacifista, Mèxic fa una crida urgent a respectar el dret internacional» i a «cessar qualsevol acte d’agressió contra el govern i poble veneçolans». «Qualsevol acció militar posa en risc greu l’estabilitat regional», va afegir Sheinbaum.
La posició de Lula
Luiz Inácio Lula da Silva va convocar una reunió d’emergència per analitzar amb els seus col·laboradors els esdeveniments. «Atacar països, en flagrant violació del dret internacional, és el primer pas cap a un món de violència, caos i inestabilitat, en què la llei del més fort preval, sobre el multilateralisme», va dir el president brasiler, que havia advertit sobre les conseqüències del que finalment va passar. «La condemna de l’ús de la força és coherent amb la posició que el Brasil sempre ha adoptat en situacions recents en altres països i regions». L’acció dels EUA «recorda els pitjors moments de la ingerència en la política de l’Amèrica Llatina i el Carib i amenaça la preservació de la regió com a zona de pau». La comunitat internacional, per mitjà de les Nacions Unides, segons Lula, ha «de respondre enèrgicament a aquest episodi».
Al seu torn, el president argentí, Javier Milei, fidel al seu estil, va fer servir la xarxa X per celebrar l’acció: «La llibertat avança. Visca la llibertat, carajo».
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Negociació en marxa El Parlament aprova la pròrroga dels Pressupostos a l’espera que el Govern negociï amb ERC i els Comuns els del 2026
- Tribunals Laporta nega la seva vinculació amb la societat a la que Albert Ramos reclama 100.000 dòlars
- Un 14% més que el 2022 Més de 16.100 adolescents catalans van obtenir el títol de l’ESO amb assignatures suspeses
- Arquitectura Una exposició immersiva permetrà al públic «habitar» projectes inèdits de Gaudí
- Caos ferroviari Sense peatges a la C-32 i abonament gratuït de tren: les mesures del Govern per millorar la mobilitat després de la crisi de Rodalies
