Així va ser l’operació de la CIA per capturar Maduro: un delator en el règim i comandos practicant a Kentucky

La que segueix és la història d’una operació tan il·legal com trepidant, que involucra comandos de la Delta Force de l’Exèrcit dels Estats Units, espies de la CIA, un delator pròxim a Maduro dins del règim i espionatge electrònic amb drons i avions militars; tot, segons les filtracions dels actors involucrats a mitjans com The New York Times i The Wall Street Journal.

Maduro porta en el punt de mira de Donald Trump des que, el març del 2020, va posar preu al seu cap (15 milions de dòlars) per liderar presumptament una organització «narcoterrorista», una cosa de què els Estats Units no han aportat cap prova convincent.

Cinc anys després, i després de la pressió de Marco Rubio, el secretari d’Estat d’origen cubà, el president decideix donar llum verda a una operació d’assetjament i demolició de l’autòcrata caribeny, amb la vista posada en el canvi cap a un règim més favorable als Estats Units i l’explotació dels seus enormes recursos minerals com l’ or i el petroli (la reserva més gran del món).

A l’agost, agents de la CIA es van infiltrar a Veneçuela. Tenien un greu problema. Caracas va trencar relacions amb els Estats Units el 2019, després que Washington reconegués Juan Guaidó com a president interí de Veneçuela. Maduro va donar 72 hores perquè sortís tot el personal diplomàtic nord-americà i va tancar l’ambaixada. Els agents nord-americans no podien refugiar-se i operar des de la seu de la delegació diplomàtica, com solen fer. Estaven sols als carrers de la capital, sense cobertura diplomàtica.

Mentrestant, en algun lloc secret de Kentucky, l’Exèrcit dels Estats Units va crear una rèplica d’un dels complexos residencials de Nicolás Maduro a Caracas. Utilitzaven la informació que els anava passant un delator, una font pròxima al líder chavista, que va ser el seu talp al règim.

Els comandos d’elit entrenaven diàriament per mirar d’optimitzar el recorregut cap a l’habitació presidencial: l’objectiu era rebentar portes i càpsules blindades tan ràpid com els fos possible.

Segons el testimoni de Donald Trump en una entrevista amb la cadena Fox, finalment no va ser necessari dinamitar la porta blindada perquè a Maduro no li va donar temps a amagar-se a l’habitació segura, i tot el procés va durar 47 segons, sempre segons el president.

A més de la «HUMINT», la intel·ligència humana, els Estats Units confiava en la informació visual obtinguda per satèl·lits i avions espies, i en la intel·ligència electrònica i de senyals dels drons que sobrevolaven el país i els edificis objectiu.

Des que els Estats Units van enviar la seva flota a assetjar la costa de Veneçuela, inclosos desenes de vaixells de guerra i el portaavions més gran del món, l’USSGerald Ford, el règim chavista va viure en un estat constant de nervis. Mentre reclutava voluntaris entre la seva població per resistir un probable atac «ianqui», Maduro va començar a canviar constantment de lloc per dormir. Entre sis i vuit localitzacions diferents, segons les fonts consultades pels mitjans nord-americans.

Calia triar el moment adequat per atacar: quan fos al lloc la rèplica que a Kentucky havia servit per entrenar els soldats d’elit nord-americans en l’operació. Es pretenia fer el dia de Nadal, sempre amb nocturnitat per evitar ser descoberts. Però les condicions sobre el terreny no eren propícies, segons les fonts involucrades. Trump va dir que el temps no era apropiat, però els registres consultats per aquest diari per a aquell dia mostren que va predominar un cel espaiós amb núvols passatgeres i sense senyal de pluges en el registre horari.

Finalment, el president va donar llum verda a la que es diria operació Resolució Absoluta a les 22.46 de divendres passat 2 de desembre, hora de Florida, on es trobava a la seva mansió de Mar-a-Lago. Si el temps no s’hagués aclarit, s’hauria posposat cap a mitjans de gener, assegura una font.

Es va tallar l’electricitat de zones clau de Veneçuela, especialment de Caracas. 150 avions militars (drons, avions de combat i bombarders), es van enlairar de 20 bases diferents i portaavions desplegats al mar per bombardejar Caracas i diversos estats (Miranda, Aragua, la Guaira). Almenys 40 veneçolans van morir en els atacs, entre civils i militars.

Llocs bombardejats pels Estats Units

L’objectiu principal dels bombardejos va ser destruir les defenses antiaèries per permetre el pas dels helicòpters que transportaven els comandos de la Delta Force. Dirigia la missió aèria el comando «Observadors de la Nit» (Night Stalkers), un grup d’elit del Regiment Especial d’Operacions d’Aviació, que pilotaven helicòpters del tipus MH-60 i MH-47.

Trump i el seu equip observaven les imatges des d’una cambra en un avió que sobrevolava la zona mostrant com arribaven els soldats a la base militar on es trobava l’edifici blindat en què anaven a dormir Maduro i la seva dona, Cilia Flores. «Va ser com una sèrie de televisió», va dir Trump després en roda de premsa.

Quan es van adonar de l’assalt, Maduro i la seva dona van intentar ficar-se a l’habitació blindada, però no els va donar temps. A l’equip hi anava un negociador de l’FBI per si el president veneçolà ho aconseguia i el calia convèncer perquè sortís.

Cinc minuts després, la Delta Force va informar que tenien Maduro sota custòdia. A les 4.29 de la matinada, hora de Caracas, tot havia acabat. Els dos ostatges estaven sent traslladats en helicòpter a l’USS Iwo Jima, a 140 quilòmetres de la costa de Veneçuela.

Tot podria haver sortit malament. Els Estats Units i la CIA tenen un llarg historial de nyaps: en els innombrables intents d’assassinat o enderrocament de Fidel Castro (com l’operació Mangosta) a Cuba, en els plans d’incursió de Bahía de Cochinos o en el fallit segrest del president panameny Manuel Antonio Noriega del Cop de Giroldi. Hi havia hagut altres operacions exitoses, com la de l’assalt del complex on s’amagava el terrorista líder d’Al-Qaeda Ossama bin Laden i el seu posterior assassinat.

Aquesta els va sortir bé. Des de l’Iwo Jima van ser portats a la base naval dels Estats Units a Cuba de Guantánamo, i posteriorment traslladats en un avió 747 a un aeroport militar de la ciutat de Nova York.

A la matinada d’aquest dimarts 4 de desembre es va veure Nicolás Maduro baixar, encaputxat i lligat de peus i mans, baixant de l’escaleta de l’avió, envoltat per desenes d’agents de l’agència antidroga dels Estats Units, la DEA.

En les últimes imatges que s’han fet públiques de Maduro, se’l veu entrant amb gest relaxat a la comissaria per ser detingut formalment. No hi ha imatges ni informació sobre el parador de la seva dona, que no va baixar amb ell de l’avió.

Notícies relacionades

Trump aplica la doctrina Monroe a Veneçuela: «Va contra el dret internacional i obre la via a intervenir a Cuba»

Espanya crida a la «desescalada i la moderació» i al respecte del dret internacional a Veneçuela

«Hola, bon any nou», va dient als policies que el veuen entrar en l’anomenat ‘perp walk’, exhibició del detingut, en una comissaria novaiorquesa. Els càrrecs que se li imputen el podrien deixar a la presó per tota la vida. Maduro i la seva dona estan acusats de conspiració narcoterrorista, conspiració per importar cocaïna, per possessió de metralladores i dispositius destructius, i conspiració per posseir metralladores i dispositius destructius.

De res li va servir oferir dies abans a Trump el que Trump buscava: accés preferent al petroli de Veneçuela i tallar els fluxos miners i d’hidrocarburs cap a la Xina. L’operació Resolució Absoluta ja estava en marxa i el destí de Maduro i la seva dona, escrit.