"No cabo a la pell de satisfacció"

El mòbil de Luis Suárez no va parar de vibrar abans que Madrid acabés de treure’s la mandra de sobre. Advocat veneçolà instal·lat a la capital des de fa dos anys i mig, el seu primer gest no va ser reenviar el titular que li va saltar a WhatsApp –"Els Estats Units bombardegen Veneçuela i capturen Maduro"–, sinó frenar-se i comprovar-ho. "A Veneçuela estem acostumats, sobretot aquests últims mesos, a llegir moltes coses".

El primer que va sentir el Javier va ser "molta emoció positiva", com si s’obrís per fi una escletxa: "Ja era hora; això feia molta falta. Vents de canvi per a Veneçuela". En l’entorn de Diana Almeida, la por conviu amb la fe. Ella parla de cosines embarassades que han buscat zones més segures, de familiars "summament espantats" i, alhora, d’una sensació inesperada: que, amb tot, "se senten una mica més emparats" que no pas davant el risc d’una guerra civil o un cop intern. Una veneçolana que prefereix mantenir l’anonimat confessa que el que sent és "una barreja de por i esperança que canviï alguna cosa per fi". El més difícil, apunta, "és la incertesa". Andrea San Martín

A Eivissa donen suport "a la invasió".

"El meu pare estava amb el Govern quan els seus fills vam començar a sortir de Veneçuela, però amb els anys s’ha adonat del que passava i ha canviat de posició", explica una veneçolana que viu i treballa a Eivissa des de fa 12 anys, però que prefereix mantenir l’anonimat. "Recolzem la invasió perquè volem que hi hagi un canvi", indica, tot i que afegeix amb realisme: "Sabem que el canvi no serà de la nit al dia, perquè ha de ser un canvi social i mental de la gent, que fa 25 anys que està sota un govern que penalitza el seu esforç per treballar i els fa creure que tenir diners és dolent per després fer veure que els que manen són els que els els donen tots". Pilar Martínez

A Galícia veuen "un RAIG d’esperança".

Francisco Javier Salas, president de l’Associació de Veneçolans a Santiago, estava llevat des de les sis del matí i connectat al canal de televisió Al-Jazeera per mirar de saber què passava al país andí després dels bombardejos. Salas, que fa 11 anys que viu amb la seva dona a Galícia, admet que l’atac dels EUA a Veneçuela contravé "totes les normes internacionals", però assegura que per a molts veneçolans, que fa "anys que pateixen tota mena d’abusos", la intervenció de l’Administració Trump suposa "un raig d’esperança". Susana López Carbia

Alegria desbordada a Múrcia.

"La majoria de nosaltres, que estem exiliats, estem molt contents pel que està passant", confessa el psicòleg Rainiero García, veneçolà resident a Múrcia. "Finalment han fet fora aquest dictador que tenia el poble passant gana", assenyala, alhora que recorda que "el sou d’un treballador a Veneçuela és de 20 dòlars al mes". Amb aquest panorama, "dels diners que guanyo aquí n’he d’enviar als meus germans, a un nebot, a una cunyada, perquè els no arriben per a res", apunta. "No cabo a la pell de satisfacció", diu després de posar-se en contacte amb la seva germana. "És a Veneçuela i em diu que tot el que ve és positiu". Ana Lucas

Por a València: "NO TROBO EL MEU FILL".

Qui fa hores que no acluca els ulls és l’Eliezer. A aquest doctor els bombardejos l’han agafat a Gaza, enmig d’una missió humanitària. La seva mare i un dels seus fills són a València, fora de perill. Malgrat això, el més gran va decidir fa mesos tornar a Veneçuela. "Tinc més ansietat ara que no pas quan estaven bombardejant la franja", reconeix. Tot i que sap que viu lluny de la capital, com a pare té por per la manera com podria evolucionar la situació al país. Sense Maduro al capdavant, les incògnites es multipliquen en un Estat que fa anys que està fallit. Íñigo Roy

A Castelló creuen que no és el final del patiment.

Dia d’emoció però també d’"incertesa", assenyala. En la seva immensa majoria, els que van emigrar del país caribeny són contraris al règim de Maduro. A Castelló hi ha des d’emigrants que es van veure forçats a anar-se’n del seu país per la precària situació econòmica fins a asilats polítics perseguits pel chavisme. La presidenta de l’Associació de Veneçolans Actius de Castelló (Avacs), Geraldine Gómez, afirma que té "l’esperança que representarà serà la possibilitat de sortir d’aquesta dictadura". "Tenim fe que serà així. Som conscients que això no és el final del patiment però, en canvi, sí el principi de la llibertat". Pablo Ramón Ochoa

Alegria i fe a Andalusia.

Les paraules que s’han fet servir per descriure la situació mostren prou bé què representen les últimes hores a l’altra banda de l’Atlàntic: "eufòria", "alleujament", "el cor trencat". "Encara queden molts dies", apunta Yéssica Quintero, veneçolana resident a Jerez de la Frontera i regidora de l’Ajuntament d’aquesta població. Els seus compatriotes, afegeix, "tenen por" pel que pugui venir i ahir ja sortien al carrer per comprar avituallament. Domingo Díaz

A l’Aragó els preocupen els presos polítics.

El president de l’Associació Civil Iber Veneçolana, Wilson García, assegura que han rebut la notícia "amb joia", si bé també es mostren "extremadament preocupats" pels presos polítics en territori veneçolà. "El dictador Maduro és el líder d’una organització criminal i ja han fet saber que carregarien contra els ostatges si es veien arraconats". Iván TriGO

Notícies relacionades

La neu col·lapsa París i obliga a activar el nivell 3 d’alerta

Trump confirma que està «al capdavant» de Veneçuela i la seva transició

A Astúries s’ho prenen "amb molta prudència".

Aristóteles Tocuyo es preguntava ahir si aquest succés suposa realment "el final del règim". "Estic content perquè Maduro està pres, però la gran pregunta és: ¿i ara què passa?", diu com a reflexió. Tocuyo insisteix que, malgrat la rellevància de la notícia, encara és aviat per treure’n conclusions. "De moment no tindrem respostes clares i hem d’esperar que es confirmin els fets i veure com reaccionen les altres estructures de poder", diu. Sara Bernardo