Chan Heng Chee, diplomàtica de Singapur.: "La rotació de gènere no és prioritària per al lloc de secretari general de l’ONU"

¿Com avalua la representació actual de les dones en els principals càrrecs diplomàtics a escala mundial, i quines bretxes continuen pendents de tancar-se?

Des que vaig ingressar a la diplomàcia i vaig arribar a l’ONU el 1989, i després vaig anar als EUA el 1996, diria que, sens dubte, moltes més dones han entrat en la diplomàcia en diferents nivells. Però les que arriben a ser ambaixadores són menys del que es podria esperar. Si s’observa els països escandinaus, crec que ho fan molt bé, però [a escala mundial] de mitjana estem a penes en un 20-25%. A l’ONU, en aquest moment hi ha al voltant de 40 ambaixadores per als 190 països.

¿Això val per a Àsia també?

A Àsia crec que passa una cosa similar. Hi ha dones ambaixadores, però no tantes com a Escandinàvia. El que em crida l’atenció és que, a l’ONU, les xifres semblen haver retrocedit. No diria que sigui una tendència, però sembla que s’ha permès. A més, es pot dir que els països actuen d’una manera una mica llesta; per exemple, de sobte molts països van enviar dones durant la presidència de Clinton, també amb Bush i amb Obama.

¿Està dient que la situació canvia segons el clima polític?

Sí, pot canviar. Si es percep que les dones funcionen bé, els governs actuen en conseqüència i s’adapten als temps. Jo vaig ser la primera dona d’Àsia Oriental en ser ambaixadora davant l’ONU. Després del meu nomenament, les Filipines van enviar algú poc després, i llavors altres països van començar a dir: "Ah, podem fer això», i així es van nomenar més dones en aquests llocs. Però continuem parlant d’un 20-25%, no del 50% ni del 40%; algunes regions poden arribar al 30%; Europa potser més, però en certes parts d’Àsia no tant.

¿I en aquest moment, amb l’Administració de Trump?

No estic allà ara mateix. Però n’hi podria haver menys [presència] perquè la diversitat no és un punt fort ni està emfatitzada per aquesta Administració.

¿Creu que hi ha una possibilitat realista que una dona sigui la pròxima secretària general de l’ONU i quins factors influiran?

L’elecció del secretari general depèn de diversos elements. En primer lloc, hi ha un factor regional que s’ha de tenir en compte: de qui és el torn. Ara correspon a l’Amèrica Llatina i el Carib. Però, més important encara, el P5 (els cinc països integrants del Consell de Seguretat de l’ONU) influeix en gran manera a l’hora d’elegir. [...] S’elegeixen persones que es creu que poden treballar amb els cinc membres permanents, que és un grup de països que fins i tot poden vetar. Ara mateix em diuen que hi ha un moviment en la societat civil que vol veure una dona com a secretària general, però no estic del tot segura que hi hagi el mateix impuls geopolític.  La realitat és que no hi ha rotació de gènere i el gènere no és una prioritat per a aquest lloc.

¿És un mètode just?

L’hi diré així: prefereixo pensar que la dona que hi arribi ho farà per mèrit i no per una quota. Hi ha moltes dones molt capaces.

Notícies relacionades

L’època més violenta de la història recent s’endureix amb dones i nenes a tot el món

Trump i Zelenski apropen posicions sobre el pla de pau

En una entrevista va dir que "moltes dones competents acaben sent qualificades de dones dracs o comparades amb Margaret Thatcher. Però això significa que estan fent bé la seva feina». ¿Continua pensant el mateix?

Això forma part part d’una cultura masculina que està molt arrelada. Estem en el segle XXI i els homes continuen pensant així. La cultura masculina és tan profunda. Fins i tot quan hi ha avenços progressistes, hi pot haver reacció en contra. Àsia no n’és una excepció. A Singapur, per exemple, com que és un país petit, si ets competent –home o dona– t’utilitzen i et promouen. Però encara hi ha un prejudici masclista molt subtil. La idea de la "dona drac» potser és menys habitual avui, sobretot entre els joves, tot i que les dones líders, fortes i competents, continuen sent més difícils d’acceptar per a alguns homes.