"L’ONU necessita una dona al capdavant per acabar amb ‘el meu país primer’"

¿Quina importància dona vostè a la presència de dones en la diplomàcia, especialment en contextos de guerra?

Aquesta va ser la meva raó personal per entrar en política; volia resoldre el conflicte. Vaig ser l’última negociadora de pau en les dues últimes rondes de negociacions entre Israel i els palestins. Així que això és una cosa en què crec personalment, i també crec que és una cosa que Israel necessita. A més, penso que, davant els diferents conflictes que hi ha al món, especialment ara, quan d’alguna manera els poders mundials estan substituint la diplomàcia, és encara més important comptar amb dones en el poder per diverses raons. La primera és que els homes solen veure els conflictes com que necessiten guanyar, una victòria, mentre que qualsevol resolució de conflicte es basa en el compromís […] i el que vaig descobrir en els meus anys en la política és que, quan les dones negocien, deixen el seu ego fora de la sala de negociacions. La segona raó és que les dones escolten més per entendre, no només la postura de l’altra part, sinó també per què aquesta part insisteix en determinats aspectes; a partir d’allà intenten resoldre. Quan comprens això, no significa que ho acceptis, sinó que disposes de les bases per oferir una solució diferent.

Després dels centenars de milers de vides palestines perdudes, potser sigui apropiat preguntar-se què hauria passat si hi hagués hagut més dones ocupant llocs de poder a Israel i Palestina en aquest últim període.

No estic segura que puguem afirmar amb certesa que només per això les coses haguessin sigut diferents. No obstant, crec que comptar amb més dones al comandament hauria significat [una estratègia] no centrada únicament en la força militar. Jo he recolzat accions militars contra Hamàs en el passat, però sempre he intentat buscar maneres de resoldre el conflicte també a través de la diplomàcia. I un altre aspecte: des del primer dia de l’inici de la guerra, sempre he preguntat: "¿Què fem el dia després?» I, no obstant, hem malgastat mesos fins que Donald Trump va presentar un pla. Això ha passat perquè Netanyahu deia que volia una victòria absoluta. "Victoria, victòria», repetia. La realitat és que potser es pot derrotar Hamàs, però això no canvia la situació sobre el terreny. Si es vol aconseguir que palestins i israelians es pacifiquin, es necessita un pla diferent.

Fins i tot en l’equip de negociació israelià que va pactar l’últim alto el foc amb Hamàs no hi havia ni una dona. ¿Què opina d’això?

Que quan es prenen decisions sobre la guerra o operacions militars sempre hi ha d’haver dones. I voldria explicar per què. Quan em vaig unir al Gabinet israelià, jo era l’única dona que hi havia asseguda a la taula. I la majoria dels ministres israelians eren exgenerals, venien de l’Exèrcit, ¿ho entén?, d’alt rang, i després havien saltat a la política i allà estaven, amb un lloc a la taula. La seva perspectiva era molt estreta perquè sempre oferien solucions militars, és a dir, solucions que presentaven com a solucions però que no ho eren, que tenien perspectiva amb molts límits. Per això penso que tu pots preguntar-los què en pensen, però sempre se’ls ha de fer preguntes. ¿Què significa guanyar? Això els preguntava: ¿Com treballarem amb la comunitat internacional perquè Hamàs sigui reemplaçat per una altra organització? ¿Quin és el lloc de l’Autoritat Palestina? La seguretat és molt més que unes operacions militars, per això mai donaria això només a un grup d’homes i especialment només a exgenerals. Es requereixen punts de vista més amplis.

Una recent investigació de l’Israel Democracy Institute assenyala que Israel ha experimentat una exclusió sense precedents de dones dels fòrums de presa de decisions dels últims anys. ¿Vostè també ho veu així?

Sí, ¡evidentment! És un tema que està connectat també amb els partits religiosos [que integren la coalició de Netanyahu], en els quals no hi ha cap presència de dones. En el passat, havíem arribat a avenços, hi havia dones en els gabinets i ara això s’ha restringit. Parlàvem abans de dones i pau, però avui vivim en un món en el qual la pau es percep com una debilitat i la guerra s’associa al poder. Però parlar de pau, de diplomàcia, no és ser febles, és la manera de resoldre els conflictes.

Ara que està parlant dels partits religiosos israelians, és impossible oblidar que vostè no va ser elegida primera ministra d’Israel també pel seu enfrontament amb aquestes formacions.

Així és. Era la líder del partit més gran i Netanyahu tenia un escó menys. Però ell ja s’havia posat d’acord amb l’extrema dreta i els ultraortodoxos abans de les eleccions. Això ho vaig saber després, però encara estem així avui, per la qual cosa, si pregunta si em van rebutjar també per ser dona… és possible. El que després vaig descobrir és que ell ja tenia aquest acord fet. I ell els manté a prop des de fa 14 anys i està disposat a qualsevol concessió. I aquest és el problema. Israel va néixer com un Estat jueu i democràtic, però quan tens en el teu propi govern ultraortodoxos que estan en contra de la igualtat de dones i de persones LGTBI i una extrema dreta que està en contra de la igualtat amb els àrabs, llavors aquest Govern actua en contra dels valors bàsics d’Israel.

Notícies relacionades

L’època més violenta de la història recent s’endureix amb dones i nenes a tot el món

Trump i Zelenski apropen posicions sobre el pla de pau

¿Què opina de la pròxima elecció del secretari general de l’ONU? ¿Ja és hora d’una dona?

Sens dubte. Sobretot ara que el multilateralisme està sent reemplaçat pel my country first». Per això necessitem una dona al capdavant de les Nacions Unides, per acabar amb ‘el meu país primer’.