Ucraïna troba una nova font d’ingressos en la fabricació de drons

Els bàltics estaven exigint des de l’annexió de Crimea, el 2014, que es reforcés el flanc oriental de l’Aliança Atlàntica. Suècia i Finlàndia s’hi van unir arran de la invasió a gran escala d’Ucraïna, el 2022. Països políticament polaritzats com Polònia, amb un cap de Govern europeista –Donald Tusk– enfrontat de manera permanent amb el president ultranacionalista –Karol Nawrowki–, van reaccionar mostrant total cohesió davant l’"agressió sense precedents" que va ser la incursió de 19 drons russos al seu territori, el setembre passat.

A aquest senyal d’advertència el van seguir altres irrupcions que van obligar a tancar l’espai aeri d’aeroports de Dinamarca, Alemanya, Bèlgica, els països bàltics, Polònia o Romania. Majoritàriament continuen sense aclarir-se, perquè a la presència de drons militars es van unir els aparells d’ús comercial i fins i tot globus aeris utilitzats per al contraban. Aquesta multiplicitat ha posat en perill els països afectats.

La resposta és l’anomenada Eastern Flank Watch (vigilància del flanc oriental), el lideratge del qual han assumit Finlàndia i Polònia. Entre els seus objectius prioritaris està el mur antidrons anunciat molt de pressa per la Comissió Europea després de la incursió d’aparells de gran mida a Polònia, que "va posar a prova la capacitat de resposta ràpida de les defenses del conjunt de l’OTAN". "Si era un test, li va sortir molt barat a Rússia. Són aparells fabricats en sèrie i obliguen l’OTAN a donar respostes eficients, però equilibrades, per no precipitar-se a una escalada", comentava en una reunió amb corresponsals a Berlín Kai-Olaf Lang, expert en seguretat de la Fundació Ciència i Política (SWP).

"Sacrificar" aparells no tripulats surt barat i, a més, es posa a prova tant l’efectivitat defensiva com també les possibles reaccions de pànic de la població, adverteix l’expert. Són el malson més recent de l’espai aeri de països geogràficament pròxims a Rússia i, per extensió, de veïns com Alemanya.

Però els drons són també, en paral·lel, una plataforma d’èxit per a Ucraïna. A banda de necessitar suport militar, polític i econòmic per part dels seus aliats, comença a produir aquests aparells a l’exterior i es planteja exportar els seus excedents d’armes per finançar el seu exèrcit.

Dilluns passat, el canceller Friedrich Merz va oficiar d’amfitrió en la cimera entre Volodímir Zelenski i els emissaris de Donald Trump –el seu representant per a missions de pau, Steve Witkoff, i el seu gendre, Jared Kushner–, a més dels principals líders europeus i d’Ucraïna i les cúpules de l’OTAN i la UE. En paral·lel a aquestes reunions maratonianes, va discórrer a Berlín un fòrum germanoucraïnès amb empresaris i potencials inversors al país encara en guerra.

Allà va fer acte de presència Zelenski, mentre Merz anunciava un pla de 10 punts que inclou l’obertura d’una delegació de la indústria armamentística ucraïnesa a Berlín i d’una planta de producció en sèrie de drons de combat en territori alemany. Unes setmanes abans, Zelenski havia presentat a Dinamarca una oficina similar en territori danès, on de moment s’ha instal·lat una planta de producció de combustible de la ucraïnesa Fire Point, companyia fabricant del míssil de llarg abast Flamingo.

L’empresa germanoucraïnesa establerta a Alemanya rep el nom de Quantum Frontline Industries (QFI). Serà la pionera dins de la UE a produir automatitzadament i industrialment drons. Les empreses implicades en el projecte prometen transparència i lluita contra la corrupció, la gran ombra que plana sobre l’equip de Zelenski. Juntament amb la fabricació massiva d’aparells destinats a la defensa d’Ucraïna es planteja també produir drons per al flanc oriental de l’OTAN.

"El nostre objectiu és coproduir i exportar. Necessitem vendre els nostres excedents per adquirir sistemes defensius que nosaltres mateixos no podem fabricar", va assenyalar Zelenski davant els empresaris. Alemanya és el primer contribuent de la UE en l’ajuda militar a Ucraïna. Juntament amb Dinamarca, de la mateixa manera molt compromesa amb el suport a Kíiv, actua de palanca de llançament del sector armamentístic ucraïnès.

L’exportació d’excedents és possible des de l’aixecament de la prohibició de venda d’armes pròpies firmat per Zelenski al novembre. Els drons made in Ucraïna estan destinats a ser competitius a escala internacional. Els grans consorcis armamentístics alemanys els donen encara rang de subproducte, ja que el seu fort són els tancs, els míssils de llarg abast com els Taurus o els sistemes de defensa antiaèria.

Instal·lacions sota terra

Notícies relacionades

Els EUA confisquen un altre petroler ‘fantasma’ vora la costa de Veneçuela

Desapareixen diverses fotos del cas Epstein de la web de Justícia

Ucraïna ha aconseguit desenvolupar en temps rècord drons molt eficients, i a més els fabrica en quantitats superiors a les necessitats que té la seva defensa nacional. Els que sortiran de Quantum Frontline són aparells totalment automatitzats, emparentats amb els de llarg abast que ha desenvolupat Ucraïna, amb una autonomia de fins a 1.000 quilòmetres.

A Ucraïna, la producció es fa sota terra, per protegir-los dels bombardejos russos. Amb aquests aparells no tripulats l’Exèrcit de Zelenski ha atacat refineries petroleres, terminals de cru i centrals energètiques russes. Són cops al cor del conglomerat estatal controlat pel Kremlin que és Rosneft. El següent gran capítol per a la indústria armamentística ucraïnesa està previst que siguin els míssils Sapsan i Flamingo.