Rússia va negar ajuda a l’Iran per ‘encegar’ avions militars d’Israel

El Kremlin i els seus portaveus van criticar amb gran agressivitat verbal els bombardejos dels EUA i Israel contra objectius a l’Iran, però això no es va traduir en cap mena de conseqüència pràctica: les autoritats militars russes no van proporcionar mitjans de defensa al seu aliat, i fins i tot van rebutjar les seves demandes de col·laboració per encegar els avions israelians que atacaven el seu país. La mort violenta del líder suprem de l’Iran, Ali Khamenei, ha fet reviure traumes passats al president rus Vladímir Putin d’un final similar, traumes que ja van aparèixer amb el linxament de Moammar al-Gaddafi el 2011.Aquesta vegada, a diferència de l’ocorregut després de la detenció de l’expresident veneçolà Nicolás Maduro, no hi va haver draps calents. El Kremlin i els seus portaveus van criticar amb gran agressivitat verbal els bombardejos dels EUA i Israel contra objectius a l’Iran, una bel·licositat que, això sí, en cap moment se’n va traduir en conseqüència pràctica alguna: les autoritats militars russes, no només no van proporcionar mitjans de defensa al seu aliat en conflictes, sinó que, a dir d’analistes militars ucraïnesos, fins i tot van rebutjar les seves demandes de col·laboració per "encegar" els avions israelians que atacaven el seu país. La mort violenta del líder suprem de l’Iran Alí Jamenei ha fet reviure traumes passats al president rus Vladímir Putin d’un final similar, traumes que ja van aparèixer al seu dia amb el linxament de Muamar Gaddafi el 2011 per una turba.

Putin va enviar un missatge de condolences al president de l’Iran, Masoud Pezeshkian, en què va qualificar l’assassinat de Khamenei de "cínica violació de totes les normes de la moral humana i el dret internacional". L’ambaixador de Rússia davant l’ONU, Vasili Nebenzia, va titllar els atacs d’"autèntica traïció a la diplomàcia", mentre que el Ministeri d’Exteriors rus, dirigit per Serguei Lavrov, va certificar que l’atac era "un acte d’agressió deliberat, premeditat i no provocat contra un Estat sobirà i independent membre de l’ONU", les "greus repercussions" del qual estaven sent "obviades".Putin va enviar un missatge de condolences a l’actual president de l’Iran, Masud Pezeshkian, en qui va qualificar l’assassinat de Jamenei de "cínica violació de totes les normes de la moral humana i el dret internacional". L’ambaixador de la Federació Russa davant l’ONU, Vasili Nebenzia, va titllar els atacs d’"autèntica traïció a la diplomàcia", mentre que el ministeri d’Exteriors rus dirigit per Serguéi Lavrov es va despenjar amb un potent comunicat en el qual va certificar que l’atac es tractava d’"un acte d’agressió deliberat, premeditat i no provocat contra un estat sobirà i independent membre de l’ONU", les "greus repercussions" del qual estaven sent "obviades".

Però, com era d’esperar, la retòrica desafiadora no va venir acompanyada d’accions. "No veig Rússia acudint al rescat de l’Iran", escrivia al rotatiu Kíiv Independent Olli Ruohomaki, expert en temes del Pròxim Orient de l’Institut Finlandès per a les Relacions Internacionals. La relació entre Teheran i Moscou, segons l’opinió d’aquest analista, és de naturalesaç "transaccional", basada en l’interès i l’intercanvi recíproc. "Rússia està enredada a Ucraïna..., no té els recursos per lluitar en diversos fronts", va constatarPerò, com era d’esperar, la retòrica desafiadora no va venir acompanyada d’accions sobre el terreny. "No veig a Rússia acudint al rescat de l’Iran", ha declarat al rotatiu ‘Kíiv Independent’ Olli Ruohomaki, expert en temes del Pròxim Orient de l’Institut Finlandès per a les Relacions Internacionals. Malgrat les voluntaristes declaracions dels últims mesos pronunciades per alguns membres de l’elit russa, com Nikolái Pátrushev, presentant com a producte d’una incipient aliança militar les maniobres navals conjuntes de països membres dels BRICS com la Xina o el mateix Iran, el cert és que la relació entre Teheran i Moscou, segons l’opinió d’aquest analista, és de naturalesa "transaccional", basada en l’interès i l’intercanvi recíproc i no en valors compartits o empaties personals o ideològiques. "Rússia està enredada a Ucraïna... no té els recursos per lluitar a diversos fronts", va constatar..

Notícies relacionades

La factura del gas podria pujar fins a 9 euros a Espanya, i la de la llum, uns 12

L’encàrrec de Bessent

Segons l’analista militar Igor Semivolos, la part iraniana va invocar la clàusula de "mútua assistència en cas d’una amenaça a la sobirania" de l’acord de defensa firmat l’any passat, i va sol·licitar als comandaments militars russos que activessin els sistemes de defensa antiaèria S-400 i de guerra electrònica Krasukha-Leer 3 a les bases russes de Tartus i Khmeimim, a la costa oest de Síria, per "encegar els avions israelians".Segons la versió proporcionada per l’analista militar Igor Semyvolos –qui, després de ser contactat, va remetre a EL PERIÓDICO un article al respecto- la part iraniana va invocar la clàusula de "mútua assistència en cas d’una amenaça a la sobirania" continguda en l’acord de defensa rubricat l’any passat, i va sol·licitar als comandaments militars russos que activessin els sistemes de defensa antiaèria S-400 i de guerra electrònica Krasukha-Leer 3 en les bases militars russes de Tartus i Khmeimim, a la costa oest de Síria, amb l’objectiu d’"encegar als avions israelians".

Però la part russa no només va rebutjar la sol·licitud, sinó que hauria desconnectat "els transponedors i els sistemes actius de radar" a les esmentades instal·lacions militars durant el sobrevol dels míssils israelians per evitar ser percebut pels enemics de l’Iran com a participant en el conflicte. Segons aquest expert, les autoritats russes van recórrer a una argúcia legal per rebutjar les demandes iranianes.