Drons i caces vells contra Trump

La possibilitat que els Estats Units intervinguin a Veneçuela va guanyant punts. ¿Podria el país llatinoamericà resistir a l’exèrcit nord-americà? Des de la irrupció del chavisme original, el 1999, i fins al present, amb Nicolás Maduro en el poder des del 2013, les Forces Armades han constituït un pilar del projecte polític i, alhora, s’han dotat d’un poder i autonomia que no tenien. No és una dada menor que des de fa 11 anys les condueixi l’actual ministre de Defensa, el general Vladímir Padrino López, un exalumne d’Hugo Chávez en l’Acadèmia Militar i a qui es va mantenir lleial durant el cop d’Estat del 2002.

López és l’artífex de l’expansió de la institució castrense. En un país gelós de les seves xifres, es desconeix realment quant del seu PIB destina als militars. I d’aquest dubte en sorgeix un altre de relacionada amb la veritable capacitat operativa, més enllà de les arengues de Maduro i la seva plana major. Alguns analistes afirmen que les Forces Armades s’han modernitzat, mentre d’altres creuen que tenen materials obsolets i limitats per enfrontar-se a una eventual incursió dels EUA.

D’acord amb l’International Institute for Strategic Studies (IISS), les conclusions del qual solen ser àmpliament citades, a Veneçuela hi ha 12 bateries de míssils S-300 de llarg abast, 9 sistemes Buk i 44 unitats Pechora de mitjà abast, i un arsenal de llançadors portàtils Igla-S, de fabricació russa.

A finals d’octubre, Maduro va dir que s’havien posat en "posicions clau de defensa aèria" uns 5.000 d’aquests míssils antiaeris de curt abast i baixa altitud. Tenen la capacitat de fer caure míssils de creuer, drons, helicòpters i avions que volen a baixa altura. El diputat rus Alexei Zhuravlev, primer vicepresident del Comitè de Defensa de la Duma Estatal, va assegurar a Gazeta.ru que van ser transportats a Caracas recentment en avions de transport Il-76 nous sistemes de defensa aèria Pantsir-S1 i Buk-M2E.

Pocs mitjans de defensa

Veneçuela s’ha convertit en l’únic país sud-americà que compta amb drons amb capacitat d’atac: Antonio José de Sucre 100 i 200 (ANSU-100 i 200) deriven de versions modernitzades d’aparells iranians. Una setmana enrere es va mostrar públicament el funcionament d’un sistema mòbil de defensa aèria rus, el radar d’alerta primerenca P-18-2M, desplegat en una base militar a l’est de Caracas, a l’illa Margarita.

La capacitat de defensa aèria es recolza en els caces F-16 i F-5 comprats precisament als Estats Units fa dècades, uns 20 avions de combat Sukhoi. S’utilitzen, al seu torn, helicòpters russos de transport i combat, com és el cas dels Mil Mi-17 i Mil Mi-35.

Sempre segons indica l’IISS, l’Exèrcit compta amb uns 92 tancs T-72B1, 150 BTR-80A, 50 BM-21 Grad i més de 50 2S19 Msta-S, en gran part d’origen rus, 123 vehicles de combat d’infanteria BMP-3 i 81 tancs més AMX-30. També ha adquirit vehicles blindats xinesos VN-4.

Notícies relacionades

Els EUA confisquen un altre petroler ‘fantasma’ vora la costa de Veneçuela

Desapareixen diverses fotos del cas Epstein de la web de Justícia

L’Armada Bolivariana té 76 vaixells entre els quals destaquen una fragata classe Mariscal Sucre, fabricada a Itàlia, nou vaixells de patrullatge oceànic i costaner, quatre dels quals adquirits a Espanya i altres de provinents de la Xina. Té un submarí tipus 209, d’origen alemany i 20 aeronaus. Ha rebut de l’Iran llanxes d’atac ràpid Peykaap-III equipades amb llançadors de míssils.

En recursos humans, l’Exèrcit té uns 63.000 integrants; la Marina de Guerra, 25.500; la Força Aèria, uns 11.500, i la Guàrdia Nacional, uns 23.000. Els mitjans de premsa veneçolans parlen d’una situació de desànim prèvia a l’inici de la crisi amb els EUA, i marcada pels baixos salaris i les desercions. El Govern ha activat la Milícia Bolivariana. Maduro assegura que ha crescut als vuit milions d’allistats. El nombre veritable dels ciutadans que es van sumar és també un misteri més enllà de la propaganda oficial.