La UE donarà un préstec a Ucraïna al no culminar el pla dels actius russos

Els líders de la Unió Europea van acordar ahir concedir un préstec a Ucraïna per valor de 90.000 milions d’euros, que finançaran emetent deute conjunt usant el pressupost comunitari com a garantia, per fer front a les necessitats financeres de Kíiv, durant dos anys després de fracassar el pla per fer ús dels actius russos immobilitzats.

"El missatge que avui enviem a Rússia és claríssim. Primer, no han aconseguit els seus objectius. Segon, Europa està al costat d’Ucraïna, avui, demà i mentre calgui", va anunciar el president del Consell Europeu, António Costa, a dos quarts de quatre de la matinada d’ahir. "Ucraïna només reemborsarà aquest préstec una vegada que Rússia pagui les reparacions", va afegir tot seguit.

Després d’una llarguíssima negociació, el Consell Europeu va optar per l’opció que estava descartada. Després d’haver constatat que l’anomenat "préstec de reparacions" per a Ucraïna "requerirà més feina", segons apunten fonts comunitàries, van acordar emetre deute conjunt per garantir que les necessitats econòmiques d’Ucraïna estan cobertes. Les mateixes fonts van apuntar que els líders "necessiten més temps per analitzar-ne els detalls".

La traducció és que les condicions que exigeix Bèlgica per donar el vistiplau a l’ús dels actius, i que les garanties siguin il·limitades, eren inacceptables per a la majoria. Al final de la reunió, els Vint-i-set ho van descartar. Els líders es van comprometre a l’octubre a fer-se càrrec de les necessitats financeres d’Ucraïna per als dos anys vinents. La Comissió Europea calcula que pugen a uns 136.000 milions, sumant-hi assistència militar i pressupostària. Amb la decisió d’ahir, els Vint-i-set s’han fet càrrec d’un terç, i confien que la resta dels aliats posin la resta.

Brussel·les havia posat sobre la taula dels líders dues opcions. La primera era fer ús del pressupost comunitari per emetre deute i donar després un préstec a Kíiv. Aquesta opció al principi estava descartada perquè requereix una unanimitat que semblava impossible fins a altes hores de la matinada, quan es va forjar l’acord. Quan va arribar a la cimera, el primer ministre hongarès, Viktor Orbán, havia descartat facilitar cap mena d’ajuda a Ucraïna. Orbán va al·legar que això només contribuïa a continuar la guerra. Amb l’oposició d’Hongria, utilitzar el pressupost era impossible. Altres països com Eslovàquia o la República Txeca també hi havien expressat reticències, en particular pel que fa a l’ajuda militar.

La manera que la UE ha trobat per evitar el bloqueig consisteix en una decisió unànime per usar el pressupost comunitari com a garantia per emetre deute. Però el préstec a Ucraïna es donarà mitjançant un mecanisme legal, la cooperació reforçada, que no exigeix la participació de tots els països. D’aquesta manera, Hongria, Eslovàquia i la República Txeca no hi participen tècnicament.

L’altra opció comportava fer ús dels prop de 200.000 milions d’euros en actius russos immobilitzats amb les sancions. Una opció que una majoria recolzava però que Bèlgica refusava. Una bona part d’aquests actius estan en poder d’Euroclear, un dipòsit internacional de valors. El Govern belga considerava desproporcionat el risc per al seu país.

"Som un soci fiable i estem disposats a fer sacrificis", va dir el primer ministre belga, Bart de Wever, arribant a la cimera, "no hi pot haver flexibilitat en assumptes que amenacin la seguretat financera d’Euroclear i Bèlgica". Les garanties financeres i legals que reclamava el belga van resultar inassumibles per a la resta de socis europeus. No obstant, "la Unió es reserva el dret de fer ús dels actius immobilitzats per reemborsar aquest préstec", va mantenir Costa. La Comissió continuarà treballant en la possibilitat de recórrer a aquesta opció en el futur. Segons el parer de Von der Leyen, l’important és que els actius es mantinguin congelats, cosa que va fer possible una decisió dels governs la passada setmana.

Notícies relacionades

Els EUA proposen tancar els ports a vaixells espanyols com a càstig

Trump obre la porta a iniciar una guerra amb Veneçuela

Petició de Zelenski

"Ho deixem molt clar: si Rússia no paga les reparacions, farem servir, en plena conformitat amb el dret internacional, els actius russos immobilitzats per tornar el préstec", va remarcar el canceller alemany Friedrich Merz, un dels defensors més ferms de la proposta. El president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, que també va participar en la cimera, va demanar als líders una decisió que reforci Kíiv en les negociacions de pau i enviï un missatge a Moscou que "és culpable i haurà de pagar reparacions". La decisió no va ser possible, però l’ajuda mantindrà a la superfície Kíiv.