Guardar la carta de la guerra

¿Com és el president dels EUA, Donald Trump? "Vaig tenir un pare que era una personalitat alcohòlica. Trump és una personalitat alcohòlica". ¿I el vicepresident James David Vance? "És un teòric de la conspiració". ¿Elon Musk? "Una persona molt estranyota". ¿Pam Bondi, la fiscal general? "Va fallar" en la gestió del cas de Jeffrey Epstein, el magnat financer i delinqüent sexual nord-americà.

Susie Wiles, la cap de Gabinet de Trump, va concedir 11 entrevistes als periodistes de la revista nord-americana Vanity Fair durant el primer any de mandat del president. I ara ha elaborat un reportatge espectacular. Wiles ha qualificat la història com un "article d’atac enganyosament emmarcat" que va ometre "context significatiu". Però no va desmentir cap de les seves afirmacions.

Aquest retrat d’alguns dels seus col·laboradors està circulant mentre les promeses de Trump sobre la millora de les condicions de vida després de l’era Biden s’estavellen contra la realitat d’una economia que experimenta una desacceleració i un increment de l’atur.

Precisament, la dada sobre ocupació del mes de novembre, publicada dimarts, apuja la taxa d’atur al 4,6%, la més alta en més de quatre anys. Però Trump viu en la seva pròpia realitat. "Aquesta nit [dimecres] després d’11 mesos [des que va assumir la presidència] la nostra frontera és segura. La inflació s’ha aturat. Els preus han baixat. La nostra nació és forta. He resolt vuit guerres en deu mesos, he destruït l’amenaça nuclear iraniana i he posat punt final a la guerra contra l’Iran. He portat la pau al Pròxim Orient per primera vegada en 3.000 anys i he alliberat els ostatges, tant vius com morts".

Por d’una recessió

Potser l’apreciació de Wiles és la més assenyada. O potser té raó el Nobel d’economia nord-americà Paul Krugman: "És boig". Krugman assenyala: "Hem d’estar seriosament preocupats per una recessió que s’acosta".

Abans de la seva al·locució, va circular a Washington el rumor que Trump parlaria sobre Veneçuela. Però no en va dir res. I és ja aquest dimarts el president va donar una nova explicació del que està fent –i potser del que farà– amb Veneçuela.

El desplegament de dos portaavions, 10.000 soldats i 6.000 marines davant la costa veneçolana des de l’agost ha propiciat 27 atacs contra presumptes narcoterroristes, amb un saldo de 95 morts, sense que fins ara l’Administració Trump hagi aportat cap prova sobre les acusacions.

El pas següent ha sigut aturar un vaixell que transportava petroli i després declarar el bloqueig d’aquells vaixells que exporten petroli des de Veneçuela. Segons el diari The Wall Street Journal, l’Armada nord-americana té com a objectiu tancar el mercat negre de petroli veneçolà, que puja fins a 8.000 milions de dòlars, equivalent a un 70% de les exportacions de petroli de Veneçuela.

Segons Trump, el pla de la seva Administració és recuperar el que s’ha robat als EUA: el petroli. ¿A què es refereix? A la nacionalització de la indústria petroliera que va decretar el Govern del president Carlos Andrés Pérez el 1976.

"Ens van robar tot el petroli no fa pas tant de temps. I el volem de tornada. Se’l van emportar il·legalment. Ens van treure les terres, tot el que teníem, perquè hi havia un president que potser no estava al cas [el 1976 el republicà Gerald Ford va perdre les eleccions enfront del demòcrata Jimmy Carter]", va escriure Trump aquest mateix dimecres.

Notícies relacionades

Trump intenta esquivar el malestar social culpant la immigració i Biden

L’Armada de Veneçuela comença a escortar petroliers al Carib

Fa l’efecte que, si bé el pla està traçat per emprendre una nova guerra del petroli –el de l’apropiació de les grans reserves veneçolanes–, el timing dependrà de l’evolució de la crisi interna de l’Administració Trump. De moment, però, Trump ha aconseguit aquesta setmana guanyar en dues votacions, a la Cambra de Representants, i allunyar, com proposava el Partit Demòcrata, l’obligació de demanar autorització per anar a la guerra oberta pel canvi de Govern a Veneçuela.

Però Veneçuela encaixa en un puzle més ampli en què la possible recessió, la caiguda de la seva popularitat, les revelacions sobre la seva amistat amb el delinqüent sexual Epstein i la proximitat de les eleccions legislatives de mig mandat, el novembre del 2026, determinaran el moment. Potser cal revisitar la pel·lícula de Barry Levinson sobre l’espectacle de la guerra, La cortina de fum. Aquella en què s’inventen una guerra falsa per desviar l’atenció d’un escàndol sexual del president.